Les
persones neixen lliures com cadascuna de les seves manifestacions i
característiques, inclosa la sexualitat, fet que caldria respectar
arreu. En efecte, la sexualitat neix lliure amb la persona, però hi ha
una rápida preocupació social per canalitzar-la i controlar-la. En la
nostra tradició cultural i en d’altres, aquest control ha arribat a
ser ofegador i alienant. Són també freqüents les condemnes i/o
discriminacions socials o legals per qüestions d’estricta llibertat
individual quant al control i ús del propi cos.
De sempre
ha interessat controlar la sexualitat de les persones, -el motiu
bàsic d’aquest fet és lograr-ne el domini i la subordinació a altres
interessos-, al mateix temps que han donat diferents arguments per
justificar-ho.
Com a resultat i centrats en la nostra cultura, moltes persones s’han
vist abocades al paper de vigilants
d’una moral imposada, en la seva
persona i al seu entorn. Les consignes interioritzades impedeixen el
lliure gaudiment de la sexualitat i enverinen moltes relacions humanes
a causa dels intents controladors i a la
resistència o la resignació
que poden generar.
No podem
negar el paper de la sexualitat en la construcció de les diferents
societats humanes, ja que la
necessitat de relacionar-se i de tenir
cura de la descendència és la base de la cooperació entre els
individus.
Aquesta cooperació no ha d’acabar, però, amb la llibertat
individual de decisió, ja que, d’altra banda,
diferents societats han
adoptat pautes de comportament sexual diverses i han aconseguit un
grau de benestar similar.
El repte pendent és saber si serà
possible aconseguir la convivència i la tolerància de fets sexuals
diferenciats en les anunciades societats multiculturals, com un més
dels aspectes convivencials i de mutu respecte.
La
recuperació arreu del dret a la pròpia sexualitat, que en cap cas
atempta contra el dret d’altres persones,
l’hem de considerar com un
més dels Drets Humans. La declaració que presento tot seguit és un
seriós
intent, per part de l’Associació Mundial de Sexolgia (que
agrupa especialistes en Sexología d’arreu del món), que totes les
nacions adoptin, promoguin i defensin amb tots els mitjans de què
disposin la següent declaració,
feta en el marc del Congrés Mundial de
Sexología de València (1997) i revisat i aprovat en el de
Hong-Kong
(1999).
Traduïda al català per Just Roca i Duran.
DECLARACIÓ DELS DRETS
SEXUALS
La sexualitat és una
part integrant de la personalitat te tot ésser humà. El seu ple
desenvolupament depèn de la satisfacció de les necessitats humanes
bàsiques com el desig de contacte, intimitat, expressió emocional,
plaer, tendresa i amor.
Hom construeix la
sexualitat a través de la interacció entre l’individu i les
estructures socials. El ple desenvolupament de la sexualitat és
essencial pel benestar individual, interpersonal i social.
Els
drets sexuals són drets humans universals basats en la llibertat,
dignitat i igualtat inherents a tots els
éssers humans. Ja que la
salut és un dret humà fonamental, la salut sexual ha de ser un dret
humà bàsic.
Per tal d’assegurar el desenvolupament d’una sexualitat
saludable en els éssers humans i en les societats,
cal que els
següents drets sexuals siguin reconeguts, promoguts, respectats i
defensats per totes les
societats amb tots els seus mitjans. La salut
sexual és el resultat d’un ambient que coneix, respecta i
exerceix
aquests drets sexuals: