Que nosaltres sapiguem hi ha hagut tres judicis de faltes que han tingut com  a causa incriminatòria la nuesa simple a la via pública de Barcelona. 

Ens sorprèn especialment que s’hagi arribat a judici per aquest motiu ja que el mateix Ajuntament de Barcelona va reconèixer la nuesa simple i la lliure indumentària com a Drets amb el Tríptic de Barcelona. A més cal tenir en compte que l’escàndol públic i les faltes contra la moral foren suprimides per decret de llei orgànica l’any 1989 així com en el nou Codi Penal del 1996 i posteriors.   

Encara hi ha persones que pretenen regular la nuesa i la indumentària lliure, que habitualment entenen com a “pràctiques” puntuals i no com un dret inherent a la pròpia persona. El Codi Penal no ens prohibeix expressar-nos amb els induments que vulguem usar o sense, ja que ho van despenalitzar per decret de llei, com ja hem comentat abans. En conseqüència és la pròpia Constitució que empara aquests drets i per tant ja estan indiscutiblement regulats. Si es volgués regular altre cop la nuesa i la lliure indumentària, caldria fer un altre decret de llei a nivell espanyol. No ens deixem, doncs enganyar, ni admetem guetos ni altres espais reservats, com no admetríem que es regulés l’estança a certs llocs de persones en funció del color dels seus ulls, de si són dones o homes, de si estan amputades o a causa de qualsevulla altra variable humana. 

A Catalunya comptem, a més, amb les Resolucions 245/V i 899/V del Parlament de Catalunya que insta a suprimir els obstacles reglamentaris que impedeixen l’expressió en nuesa de les persones. Quan es va modificar l’Ordenança Cívica de L’Ajuntament de Barcelona no es va regular la Nuesa i va quedar per tant com un Dret tant cívic com ho havia estat, al menys de forma demostrada,  a partir de la publicació del Tríptic,  l’any 2004. 

Encara, però, hi ha hagut qui s’ha dedicat a cercar amb lupa motius legals, probablement seguint els principis de la seva moral particular, per perseguir la nuesa simple. Així, després de l’esforç que els va suposar, van trobar  un article que els anava prou bé per adaptar-lo a la persecució de la nuesa simple. De la mateixa manera potser es podria fer servir aquest mateix article per perseguir les persones que no es tapessin un ull buit... ja que tant una cosa com l’altra poden ofendre a quatre intolerants, policies municipals inclosos. L’article en qüestió és el 63.1B de l’ordenança de Civisme que, en essència, s’aplica contra aquelles actituds que ofenguin les conviccions dels altres o que menystinguin els seus drets.

Creiem que aquest article és aplicable a totes aquelles persones que persegueixen les llibertats que defensem tot i que siguin membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Quedi clar, que ens referim exclusivament a aquells membres d’aquest cos els quals ens han estat perseguint, salvant per descomptat la resta del mateix cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que tenim per digníssim i en alta consideració. 

De tres judicis celebrats enguany, n’hi ha dos que ens han sorprès amb sentències condemnatòries. Hem de manifestar, però, que d’una banda no són fermes i que han estat recorregudes i que de l’altra la persona que ha resultat condemnada no va tenir l’oportunitat econòmica de ser defensada per un advocat...

Respecte al tercer judici hi ha hagut una sentencia absolutòria, tot i la similitud de l’acusació.  

Per consultar aquesta sentència absolutòria premeu sobre el link següent :      Sentència