La Campanya "COM és possible?" desplega una pancarta a l'acte de clausura del II Congrés de la Ràdio de Catalunya:
Divendres i dissabte passat va tenir lloc el II Congrés de Ràdio de
Catalunya, organitzat per la Universitat Autònoma. Hi eren tots:
administració, empreses, professionals, directors d'emissores públiques,
polítics, consultories (sense oblidar securates i guardaespatlles), però
s'havien oblidat però de convidar la societat civil, els moviments socials, que
en tot el congrés han estat reduïts a conceptes com ara "audiència", "públic",
"clients", "mercat". Participació era una paraula que sonava a swahili en totes
les sessions.
Va resultar força impressionant veure de manera palpable
com s'estàn movent les coses, amb una pugna aferrissada pel pastís de les noves
i velles freqüències i un sector privat cada cop més agressiu: "fer diners és un
dret emparat per la Constitució..." va dir un dels membres de la taula sobre
Polítiques de l'espectre radioelèctric.
Diversa gent de la
campanya "COM és possible?" vam intentar introduir alguna falca en aquell cor
neoliberal.
Val a dir que les tres intervencions que vam fer van ser acollides
amb cares de "però de què collons estàn parlant?". Dubtem que les dues
comunicacions per escrit que també vam presentar surtin publicades a les actes.
El darrer dia, vam aprofitar l'acte de clausura del congrés i quatre
membres de la campanya "COM és possible?" vam dur a terme la acció amb caretes
blanques de “llibertat d’expressió” desplegant en silenci la pancarta "ELS
MOVIMENTS SOCIALS VOLEM UN ACCÉS REAL A COMRADIO", en un lateral de la sala.
Immediatament vam ser abordats per escoltes del servei de seguretat de l’Artur
Mas i després d’un minut, el temps suficient per atreure l’atenció dels
assistents i dels mitjans de comunicació que cobrien l’acte, vam plegar la
pancarta i vam sortir.
A fora vam ser retinguts per mossos d’esquadra de
paisà (actuació desmesurada ja que l’acció ni havia interromput ni molestat el
desenvolupament de la ceremònia de clausura) que van demanar-nos la
identificació, també vam ser increpats per una de les organitzadores del Congrés
que ens recriminava haver volgut deslluïr l’acte.
En tot moment la gent
de la campanya va mantenir una actitud respectuosa i dialogant, intentant
explicar amb calma que l’acció només volia atreure l’atenció sobre una campanya
recolzada per 211 entitats que des de fa 2 anys es veu silenciada i sotmesa a
censura dels diversos sectors polítics i mediàtics de la
ciutat.
Moraleja: Mentre nosaltres ens reunim, parlem i
manifestem, ells van per feina. Si no ens espavilem, no passarem de ser
"audiència".