L’Associació “Comunicacció”, NIF: G-62423942
amb seu al Carrer Gran de Gràcia, 130 pral de Barcelona
E-mail: comunicaccio@gmx.net
 

Exposa:

1.- La presència i participació de la societat civil i de les seves formes organitzades als mitjans de comunicació públics és prevista i garantida per una sèrie d’articles de llei que, tot i no haver estat desenvolupats amb reglaments i normatives específiques, fan del dret d’accés un dret de cuitadania innegable.

L'apartat 3 de l'article 20 de la Constitució recull el dret d'accés dels grups socials significatius.
“La llei regularà l’organització i control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguin de l’Estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat...”

Aquest article, que institueix l’anomenat dret d’accés, no ha tingut desenvolupament legislatiu posterior... En tot cas dos elements s’hi estableixen amb claredat: ...
- el dret d’accés, com a dret directament exigible pels “grups socials i polítics significatius” vincula només els mitjans de titularitat pública. (INFORME RELATIU AL PLURALISMO INFORMATIU DELS MITJANS DE RÀDIO I TELEVISIÓ A CATALUNYA” del Consell Català de l’Audiovisual – juny 200)
 

La llei 4/1980, de I'ERTV, i la Llei 10/1983, de la CCRTV, encomanen als consells d'administració corresponents la determinació, semestralment, del percentatge de minuts que correspon als grups socials i polítics significatius (atribució competencial que no ha estat exercida)

2.- Les emissores municipals van ser instituides amb el fi de fomentar la participació ciutadana a través de les ones.

Art. 2, C) del decret llei 263/1990 del 23 d’octubre, de regulació del procés de concessió per a la gestió indirecta per part de les corporacions locals del servei de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència:
... Es facilitarà l’accés al mitjà a aquelles entitats i institucions no lucratives que estiguin domiciliades a la zona de servei de l’emissora.

.- Llei 11/1991 sobre emissores radiofòniques municipals: “... uns mitjans de caràcter local que ampliin el marc de la pluralitat informativa”.

3.- L’Ajuntament de Barcelona és titular d’una freqüència de ràdio municipal com es desprén de l’

ACORD DE PLE DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA 6/10/95 amb el qual hom sol.licita la concessió d’una freqüència per a Ràdio Municipal (denominada Barcelona Ràdio).
A la memoria s’hi parla de
... “promoure la participació...”
...” oberta a totes les entitats i institucions de Barcelona...”
...” programes fets en col.laboració amb entitats i associacions ciutadanes”...

4.- COM Ràdio, que ocupa les freqüències de nombroses ràdios municipals a tota Catalunya, contempla als estatuts de l’associació que li ofereix cobertura legal l’esmentada participació

D'acord amb els principis que, segons la legislació vigent, han d'inspirar els mitjans de comunicació públics, el Consell General del CCL aprova, en data 30 de marc de 1995, un ideari o declaració de principis:
" El Consorci de Comunicació Local neix amb la voluntat de proporcionar el municipalisme i el món local en totes les seves expressions culturals i socials mitjançant el enfortiment de la comunicació local.
a. El respecte als principis que formen la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia de
Catalunya i els drets i les llibertats que s'hi reconeixen i garanteixen.
.... d. EI respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social.
... f. El foment de la participació ciutadana.

5.- Els moviments socials pateixen discriminació als mitjans de comunicació, tal com ho sintetitza l’informe del defensor del pueblo.

Mitjans de comunicació social de titularitat pública
Informe del Defensor del Pueblo any 1999
http://www.defensordelpueblo.es/
Con ocasión de las cuestiones que se plantearon a lo largo del año 1999 y a las que ya se ha hecho referencia, se apuntaron algunos aspectos que, a juicio del Defensor del Pueblo, debieran ser tomados en consideración por los órganos legislativos competentes a la hora de cumplir el mandato constitucional de regular la organización y el funcionamiento de los medios de difusión de titularidad pública y el control parlamentario de los mismos.En primer lugar, como se apuntó entonces y se reitera ahora, se debería profundizar y perfeccionar el pluralismo político y social presente en los órganos o mecanismos de control de los medios de comunicación social de titularidad pública. En general (si es que hay alguna excepción a la regla) solamente el pluralismo político, y aun éste con limitaciones, tiene representación en los mecanismos de control, ya que tanto los órganos parlamentarios que ejercen directamente algún tipo de control como aquellos otros que indirectamente lo llevan a cabo, sólo reflejan la configurción política de la cámara en la que están o de la que surgen las mayorías y minorías allí representadas.Existe por tanto una carencia de participación de los "grupos sociales" distintos de los políticos a los que alude la Constitución en su artículo 20, los cuales a lo sumo participan de un modo restringido e indirecto a través de órganos puramente consultivos, como ocurre, por ejemplo, con los "consejos asesores", previstos para las sociedades que gestionan diversas televisiones públicas estatales o autonómicas. Los grupos políticos ostentan la representación de la sociedad con un carácter y una finalidad concretas, pero esa misma sociedad se manifiesta y organiza de muchos otros modos que deben ser tomados en consideración a la hora de gestionar y controlar los medios de comunicación públicos. Mejorando la participación de estos "grupos sociales significativos", en la línea de lo que la Constitución parece exigir, se lograría también asegurar el acceso de esos mismos grupos a la programación y a los conenidos pluralismo de la comunicación transmitida y recibida en beneficio evidente de las libertades de expresión y de información.

... i l’”INFORME RELATIU AL PLURALISMO INFORMATIU DELS MITJANS DE RÀDIO I TELEVISIÓ A CATALUNYA” del Consell Català de l’Audiovisual – juny 2001

... Hi ha un cert descontentament per part de grups, col.lectius i entitats socials a l’hora de valorar la seva presència i la seva representació mediàtica als mitjans audiovisuals de Catalunya. Aquests secrtors en més de les tres quartes parts dels casos, creuen que estan insuficient representats i quela imatge que d’ells s’ofereix, sovint no coincideix amb la realitat.

6.- Un ample ventall de col.lectius i associacions ciutadanes recolza la demanda d’una franja de programació autogestionada a COM Ràdio, “la ràdio pública”, rebent una sèrie de negatives – fins i tot a negociar els termes de la proposta – per part de la direcció del mitjà i dels partits que, a través de la Diputació i de diversos ajuntaments, el controlen

7.- COM Ràdio ocupa la freqüència de la ràdio municipal de Barcelona, que mai ha existit com a tal violant de forma flagrant l’esperit de la llei sobre radiodifusió municipal. Així mateix gran part de la seva programació es repeteix en nombroses freqüències d’FM i en OM, limitant així les possibilitats d’una participació plural de la societat civil a les ones.

ENTENEM

a.- Que la negativa a contemplar espais de programació que garantitzin l’accés dels moviments socials a COM Ràdio, la “Ràdio Pública”, representa una greu discriminació d’un sector important de la societat civil privat del dret a fer ús, amb formes i mecanismes democraticament decidits, d’un espai de comunicació públic.

b.- Que la discriminació esdevé flagrant si es compara amb el tractament reservat a d’altres organitzacions o sectors socials:
.- els partits gaudeixen, a més dels espais de propaganda electoral gratuïta, d’una presència constant als informatius i, de forma directa, a tertulies. Considerem que en una societat democràtica de cap manera els partits poden ser considerats com a detentors del monopoli del debat polític; els moviments socials com a subjecte polític emanat directament de la societat civil mereixen un tractament si més no equivalent.
.- la publicitat (espais d’emissió cedits a pagament) permet que les empreses tinguin un accés directe i sense mediacions al dial per la promoció dels seus interessos (i de la seva ideologia)
.- també hi ha discriminació informativa respecte a la dimensió esportiva que, tot i la seva inferior rellevància en la formació d’un esperit crític de ciutadania, ocupa uns espais d’antena infinitament superiors als dedicats al tractament de problemàtiques socials
.- altres organitzacions socials, com ara l’esglèsia catòlica o els sindicats majoritaris, disposen d’espais de programació que gestionen directament a d’altres mitjans públics.

i per tant SOL.LICITEM

la intervenció de la OND en defensa del dret de la ciutadania organitzada en els moviments socials a tenir un accés en igualtat de condicions amb els altres sectors de la societat barcelonina a la ràdio pública de Barcelona, COM Ràdio
 

Campanya "COM és possible?"