| A l’Oficina del Síndic de Greuges
Barcelona, 29 de gener de 2003
L’Associació “Comunicacció”, de Barcelona
E-mail: comespossible@pangea.org
Exposa:
1.- La presència i participació de la societat
civil i de les seves formes organitzades als mitjans de comunicació
públics és prevista i garantida per una sèrie d’articles
de llei que, tot i no haver estat desenvolupats amb reglaments i normatives
específiques, fan del dret d’accés un dret de ciutadania
innegable.
L'apartat 3 de l'article 20 de la Constitució recull
el dret d'accés dels grups socials significatius.
“La llei regularà l’organització i control
parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguin de
l’Estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés
a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant
el pluralisme de la societat...”
Aquest article, que institueix l’anomenat dret d’accés,
no ha tingut desenvolupament legislatiu posterior... En tot cas dos elements
s’hi estableixen amb claredat: ...
- el dret d’accés, com a dret directament exigible
pels “grups socials i polítics significatius” vincula només
els mitjans de titularitat pública. (INFORME RELATIU AL PLURALISMO
INFORMATIU DELS MITJANS DE RàDIO I TELEVISIó A CATALUNYA”
del Consell Català de l’Audiovisual – juny 200)
La llei 4/1980, de I'ERTV, i la Llei 10/1983, de la CCRTV,
encomanen als consells d'administració corresponents la determinació,
semestralment, del percentatge de minuts que correspon als grups socials
i polítics significatius (atribució competencial que no ha
estat exercida)
2.- Les emissores municipals van ser instituïdes
amb el fi de fomentar la participació ciutadana a través
de les ones.
Art. 2, C) del decret llei 263/1990 del 23 d’octubre,
de regulació del procés de concessió per a la gestió
indirecta per part de les corporacions locals del servei de radiodifusió
sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència:
... Es facilitarà l’accés al mitjà
a aquelles entitats i institucions no lucratives que estiguin domiciliades
a la zona de servei de l’emissora.
.- Llei 11/1991 sobre emissores radiofòniques municipals:
“... uns mitjans de caràcter local que ampliïn el marc de la
pluralitat informativa”.
3.- L’Ajuntament de Barcelona és titular d’una
freqüència de ràdio municipal com es desprèn
de l’
ACORD DE PLE DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA 6/10/95 amb
el qual hom sol•licita la concessió d’una freqüència
per a Ràdio Municipal (denominada Barcelona Ràdio).
A la memòria s’hi parla de
... “promoure la participació...”
...” oberta a totes les entitats i institucions de Barcelona...”
...” programes fets en col•laboració amb entitats
i associacions ciutadanes”...
4.- COM Ràdio, que ocupa les freqüències
de nombroses ràdios municipals a tota Catalunya, contempla als estatuts
de l’associació que li ofereix cobertura legal l’esmentada participació
D'acord amb els principis que, segons la legislació
vigent, han d'inspirar els mitjans de comunicació públics,
el Consell General del CCL aprova, en data 30 de marc de 1995, un ideari
o declaració de principis:
" El Consorci de Comunicació Local neix amb la
voluntat de proporcionar al municipalisme i el món local en totes
les seves expressions culturals i socials mitjançant el enfortiment
de la comunicació local.
a. El respecte als principis que formen la Constitució
Espanyola i l'Estatut d'Autonomia de
Catalunya i els drets i les llibertats que s'hi reconeixen
i garanteixen.
.... d. EI respecte al pluralisme polític, cultural
i lingüístic, religiós i social.
... f. El foment de la participació ciutadana.
5.- Els moviments socials pateixen discriminació
als mitjans de comunicació, tal com ho sintetitza l’informe del
defensor del pueblo.
Mitjans de comunicació social de titularitat pública
Informe del Defensor del Pueblo any 1999
http://www.defensordelpueblo.es/
Con ocasión de las cuestiones que se plantearon
a lo largo del año 1999 y a las que ya se ha hecho referencia, se
apuntaron algunos aspectos que, a juicio del Defensor del Pueblo, debieran
ser tomados en consideración por los órganos legislativos
competentes a la hora de cumplir el mandato constitucional de regular la
organización y el funcionamiento de los medios de difusión
de titularidad pública y el control parlamentario de los mismos.En
primer lugar, como se apuntó entonces y se reitera ahora, se debería
profundizar y perfeccionar el pluralismo político y social presente
en los órganos o mecanismos de control de los medios de comunicación
social de titularidad pública. En general (si es que hay alguna
excepción a la regla) solamente el pluralismo político, y
aun éste con limitaciones, tiene representación en los mecanismos
de control, ya que tanto los órganos parlamentarios que ejercen
directamente algún tipo de control como aquellos otros que indirectamente
lo llevan a cabo, sólo reflejan la configuraión política
de la cámara en la que están o de la que surgen las mayorías
y minorías allí representadas.Existe por tanto una carencia
de participación de los "grupos sociales" distintos de los políticos
a los que alude la Constitución en su artículo 20, los cuales
a lo sumo participan de un modo restringido e indirecto a través
de órganos puramente consultivos, como ocurre, por ejemplo, con
los "consejos asesores", previstos para las sociedades que gestionan diversas
televisiones públicas estatales o autonómicas. Los grupos
políticos ostentan la representación de la sociedad con un
carácter y una finalidad concretas, pero esa misma sociedad se manifiesta
y organiza de muchos otros modos que deben ser tomados en consideración
a la hora de gestionar y controlar los medios de comunicación públicos.
Mejorando la participación de estos "grupos sociales significativos",
en la línea de lo que la Constitución parece exigir, se lograría
también asegurar el acceso de esos mismos grupos a la programación
y a los conenidos pluralismo de la comunicación transmitida y recibida
en beneficio evidente de las libertades de expresión y de información.
... i l’”INFORME RELATIU AL PLURALISMO INFORMATIU DELS
MITJANS DE RàDIO I TELEVISIó A CATALUNYA” del Consell Català
de l’Audiovisual – juny 2001
... Hi ha un cert descontentament per part de grups, col•lectius
i entitats socials a l’hora de valorar la seva presència i la seva
representació mediàtica als mitjans audiovisuals de Catalunya.
Aquests sectors en més de les tres quartes parts dels casos, creuen
que estan insuficient representats i que... la imatge que
d’ells s’ofereix, sovint no coincideix amb la realitat...
6.- Un ample ventall de col•lectius i associacions ciutadanes
(més de 200 a finals de 2002) recolza la demanda d’una franja de
programació autogestionada a COM Ràdio, “la ràdio
pública”, rebent una sèrie de negatives – fins i tot a negociar
els termes de la proposta – per part de la direcció del mitjà
i dels partits que, a través de la Diputació i de diversos
ajuntaments, el controlen
7.- Aquesta campanya ha estat objecte d’un bloqueig informatiu
que ha arribat a la censura oberta en el cas de la mateixa COM.
8.- COM Ràdio ocupa la freqüència de
la ràdio municipal de Barcelona, que mai ha existit com a tal violant
de forma flagrant l’esperit de la llei sobre radiodifusió municipal.
Així mateix gran part de la seva programació es repeteix
en nombroses freqüències d’FM i en OM, limitant així
les possibilitats d’una participació plural de la societat civil
a les ones.
9.- L’organisme encarregat de vetllar pel pluralisme i
funcionament democràtic dels mitjans de comunicació (CAC)
ha al•legat en dues ocasions falta de competència en un assumpte
que als ulls d’un sector important de la societat civil afecta l’exercici
d’un dels drets fonamentals de la ciutadania moderna: informar i ser informat.
Per tot això
ENTENEM
.- que des de l’aprovació de la normativa sobre
ràdios municipals hem assistit a una progressiva dels objectius
d’aquesta modalitat radiofònica que ocupa centenars de freqüències
a Catalunya i que massa sovint – com ho demostra la campanya COM és
possible? – ha esdevingut matèria de control partidista (o ha estat
reconvertida – mitjançant concessions – en modalitat comercial)
.- que aquesta situació revela una greu indefensió
de la societat civil organitzada ja que el marc legal vigent permet una
interpretació arbitrària de drets bàsics per part
de representants d’institucions escollits segons lògiques partidistes.
.- que és inadmissible la falta de transparència
i de criteris clars – establerts de forma consensuada al llarg d’un debat
públic i participatiu – a l’hora de definir les formes de gestió
i les modalitats de participació ciutadana als mitjans de comunicació
de massa i especialment als de titularitat pública.
.- que la participació ciutadana no s’ha de confondre
amb la “invitació” puntual als mitjans de comunicació sinó
que ha de considerar-se globalment, considerant les formes proposades per
la mateixa societat (en aquest cas el control assembleari d’un espai de
programació) com element bàsic de la dialèctica democràtica
d’una societat madura i complexa.
I per tant
DEMANEM
que el Síndic de Greuges s pronuncií i actuï
davant aquesta greu vulneració del dret d’accés de la societat
civil als mitjans de comunicació de titularitat pública.
Dret d’accés que hauria de ser contemplat de forma clara i inequívoca
als reglaments de les emissores públiques segons criteris consensuats
al llarg d’un debat públic i transparent entre totes les parts socials
implicades |