Senyors/es,

la XCADE (Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern) és l'estructura organitzativa, horitzontal, descentralitzada i participativa que va promoure i dur a terme la Consulta Social del passat 12 de març, en el transcurs de la qual i malgrat tots els entrebancs, es van recollir, només a Catalunya, gairebé mig milió de vots.

En formen part centenars de col.lectius, associacions i persones a títol individual; entre els seus objectius de transformació en sentit progressista de les nostres societats hi ha l'assoliment de quotes cada cop més altes de democràcia participativa.

El tractament que els mitjans de comunicació de massa fan dels moviments socials i en general de les grans temàtiques de tipus econòmic, polític, medioambiental i socio-cultural és, al nostre entendre, greument deficitari pel que fa a pluralisme, transparència i independència respecte als interessos dels nombrosos poders fàctics que configuren i defineixen allò que fa uns anys s'anomenava "ideologia dominant".

Creiem que la societat civil - i per tant també la XCADE - té el dret i el deure de lluitar per obrir els canals de comunicació mediàtics a llenguatges i formes participatives diferents.

Sabem que COM Ràdio és una emissora depenent de la Diputació de Barcelona, per tant d'un organisme públic. També sabem que la freqüència 91.0 va ser en el seu moment destinada pel Ministeri de telecomunicacions a l'emissora municipal de la ciutat de Barcelona, i que les emissores municipals tenen com a missió estimular la comunicació directa entre els diferents moviments, associacions i col.lectius ciutadans.

També considerem que l'expressió d'una realitat oberta i dinàmica com la que engloba la XCADE no pot passar pel sedàs de professionals de la informació (amb entrevistes, reportatges etcètera), sinó que ha de ser lliure i directa, amb un accés no mediatitzat als canals comunicatius.

Sol.licitem doncs un espai gestionat directament per la XCADE a la graella de programació de COM Ràdio que ens permetpapal.liar el greu déficit informatiu que margina s silencia dinàmiques i inicatives de les que en són protagonistes desenes de milers de persones a la nostra ciutat i, alhora, avançar cap a un model de comunicació social realment democràtic i plural.

A l'espera d'una vostra amable resposta us saludem ben atentament

XCADE-Barcelona
c/ Princesa, 6 pral
Tel: 93 310 69 04

A l'atenció de
l'equip directiu i del cap de programació
de COM Ràdio
Barcelona, 11 octubre 2000

Benvolguts senyors/es,

Ens adrecem novament a vostès després de la nostra carta de començaments de setembre, que adjuntem a continuació, amb el dubte que la vostra resposta no ens hagi arribat per culpa del trasllat de la nostra Oficina de coordinació.

Tal vegada no és aquest el procediment més adient per sol.licitar un espai de programació, en tal cas us preguem que ens comuniqueu a qui i en quins termes ens hem d'adreçar.
Voldriem tanmateix insistir en la necessitat d'aquest accés directe a un mitjà de comunicació, necessitat que s'ha tornat a posar de manifest al llarg d'aquests mesos, amb les movilitzacions de Praga, la continuació de la nostra campanya de pressió institucional als ajuntaments, els procediments judicials contra gent de la XCADE que havia participat a la Consulta del 12 març i les nombroses iniciatives, campanyes i debats ciutadans sobre un ample ventall de temes polítics, socials, econòmics i culturals que s'han dut i s'estàn duent a terme al nostre país.

Creiem que en general el tractament que els mitjans fan dels moviments és puntual, parcial, quan no purament anecdòtic (Praga va ser la culminació d'un procés d'elaboració organitzativa i teòrica col.lectiva durat mesos i d'una enorme riquesa i en canvi la imatge que se n'ha donat ha estat en la majoria dels casos la d'un esclat de ràbia passetgera i violenta). De fet creiem que els moviments socials, on es manifesta l'autèntica participació directa de la ciutadania en els assumptes col.lectius - i que per tant representen l'essència de la id d democràtica - pateixen un greuge comparatiu, pel que fa la seva presència als mitjans, que arriva a límits grotescos si pensem a l'espai que mitjans públics concedixen als esports o a les expressions institucionals de la vida política.

Us imagineu unes ràdios i televisions que s'ocupessin i deixessin parlar Pujol i Maragall només quan hi ha eleccions? O que es recordessin del Barça només al final de la Lliga o quan hi ha un partit amb el Real Madrid?
Doncs, aquest és exactament el tractament que es fa dels moviments socials, negant-los una i altra vegada la possibilitat d'establir comunicació amb el conjunt de la societat d'una forma regular, continuada, la única que podria garantir una informació objectiva, vertadera, completa i rigurosa.
En el cas de la Consulta social, per exemple, la percepció ciutadana avui és que, un cop feta la votació, allò es va acabar, per la sencilla raó que els mitjans de comunicació no van considerar important ni interessant concedir cap temps a totes les activitats, debats, iniciatives posteriors.

Estem cansats i cansades d'aquest tractament capritxós, inconstant que ens obliga sovint a dinàmiques d'espèctacularització (per cridar l'atenció mediàtica) que resten forces a les tasques de consecució dels nostres autèntics objectius.
Per aquests i molts altres motius que us exposarem de bon grat en el transcurs d'una eventual entrevista, reiterem doncs la nostra demanda de poder accedir amb un espai auogestionat a la graella de programació de COM Ràdio.

A l'espera de la vostra amable resposta us saludem molt atentament

Comissió de Comunicació de la XCADE

XCADE Catalunya
C/ Ausias March 60 - 08013 Barcelona
tf: 93 265 52 17 - fx: 93 265 51 58
e-mail: oficina@menta.net

Al Consell d'Administració
Al Consell General
A la Direcció de COMRàdio
Barcelona, 28 maig 2001

Distingits/des senyors/es,

L'estiu passat la XCADE (Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute) va sol.licitar a la direcció i al Cap de Programació de COM Ràdio l'obertura d'un espai de gestió directa. Aquella iniciativa pretenia facilitar la comunicació entre els diversos moviments socials a l'àmbit territorial de la cadena COM i garantir el dret de la ciutadania en general a informar i ser informada en profunditat, de manera rigurosa i sobretot constant, sobre les activitats, iniciatives, experiències, propostes existents en aquesta amplia dimensió de la política social.

Argumentavem llavors, i argumentem avui, aquella exigència amb la insuficiència - per emprar un eufemisme - del tractament mediàtic habitual de realitats que de fet representen la part més viva, més innovadora i sens dubte més constructiva i crítica de la nostra societat. Ecologia, feminisme, solidaritat internacional, lluites laborals, antimilitaristes, anticapitalistes, antiracistes es veuen sovint reduïdes a simples anècdotes, aparicions esporàdiques i des-contextualitzades que no permeten cap visió del conjunt ni, molt menys, la seva comprensió.

Nosaltres, que formem part d'aquests moviments, sabem que totes les lluites, iniciatives, propostes que sorgeixen dels diversos moviments socials només poden entendre's amb una aproximació holística, global, capaç de copçar-ne la complexitat de composició, funcionament, els diversos llenguatges, l'exploració de noves formes organitzatives.

Per això considerem necessari l'obertura d'espais de programació que traslladin al camp mediàtic aquesta nova manera de relacionar-se, comunicar, decidir junts. No per substituir la feina dels periodistes professionals (per altra banda també presents en el si dels moviments) sino, en tot cas, per "contaminar-la" amb l'exemple de pràctiques diferents, realment democràtiques i en definitives molt més eficaces a l'hora d'entendre i oferir la realitat al conjunt de la ciutadania.

Sol.licitem aquest espai a COM Ràdio perquè considerem que és un nostre dret i deure de ciutadans potenciar els elements de democratització de la nostra societat i, en principi, la modalitat de ràdio municipal es va crear per respondre a les exigències d'expressió directa de la ciutadania.

Sabem que COM Ràdio no pot considerar-se a tots els efectes emissora municipal però també sabem que ocupa freqüències de ciutats com Barcelona, Girona i d'altres destinades expressament a aquesta tipologia d'emissora i que per tant, en bona lògica democràtica, ha d'assumir els compromissos de participació propis de les ràdios municipals, ja que altrament ens trobariem davant un greu cas d'indefensió de la ciutadania i d'usurpació d'un bé comú.

Des de la Comissió de Comunicació de la Campanya contra el Banc Mundial BCN 2001, reprenem la demanda que us va presentar l'estiu passat la XCADE i sol.licitem l'obertura d'una franja de programació dels i per als moviments socials a COM Ràdio. La gestió d'aquest espai correspondria a un equip escollit per l'assemblea de les xarxes, associacions, entitats i persones que recolzen aquesta demanda, equip revocable en tot moment per part de la mateixa assamblea i que en tot cas garantiria un bon nivell de qualitat radiofònica.

A l'espera de la vostra amable resposta us saludem cordialment

Comissió de Comunicació de la Campanya contra el BM, Barcelona 2001
XCADE
C/ Princesa 6, pral. - 08003 Barcelona
tel. 93 268 38 50 - fax: 93 315 13 28
e-mail: onesXXI@yahoo.es

Del Sr. Llonch,
director general de COM Ràdio
Barcelona, 11 juny 2001
A la XCADE

Benvolguts,
Acusem rebut de la vostra darrera comunicació de 28 de maig, adreçada a aquesta direcció, per la qual sol.liciteu de COM Radio la gestió directa d'un espai o franja en la graella de programació.

Així mateix, tenim coneixement de les diverses actuacions que heu portat a terme eclamant el pluralisme i l'accès dels col.lectius socials als mitjans de comunicació públics - i en concret i pel e e ens afecta, a COM Radio -, iniciatives ambdues que ens permeten explicar, un cop més i atès el desconeixement profund que patiu, l'estructura i organització de l'ACL (societat productora de la programació COM Radio), així com els els principis programàtics i el contingut de la producció que elabora.

Als efectes, s'adjunta a continuació una detallada explicació sobre el Consorci de Comunicació Local, la seva societat instrumental Agència de Comunicació Local i la programació COM Ràdio, esperant que sigui del vostre interès i ajudi a complaure les vostres inquietuds.

Cordialment, i a la vostra disposicio per a qualsevol dubte o aclariment,
Jordi Llonch i Massaés
Director General
AGENCIADE COMUNICACIó LOCAL, S.A.

EL CONSORCI DE COMUNICACIó LOCAL.
L'AGèNCIA DE COMUNICACIó LOCAL. COM RADIO.

La Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l'àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) i l'entitat Associació d'Emissores Municipals de Catalunya (EMUC), van constituir, en data 19 de setembre de 1994, el Consorci de Comunicació Local (CCL) amb l'objecte de promoure les activitats de les emissores de radio municipals, tot produint i fomentant les seves programacions, i, en general, promoure i col.laborar en totes les activitats conduents al desenvolupament del món de la comunicació local. A aquest Consorci s'hi va adherir amb posterioritat, el març de 1996, l'Ajuntament de Barcelona, i a data d'avui són al voltant de cent els ajuntaments catalans que s'hi ha integrat.

El CCL va constituir l'Agència de Comunicació Local S.A (ACL) per a la gestió directa dels serveis del referit Consorci en l'àmbit de la comunicació local i en els termes abans esmentats. d'acord amb l'establert en els articles 254 i 233.2.c) de la Llei 8/1987, de 15 d'abril. Municipal i de Regim Local de Catalunya. La primera manifestació de l'actuació de l'ACL és la producció d'una programació radiofònica, anomenada COM Ràdio, que posa a disposició dels Ajuntaments membres del CCL que són titulars d'una emissora de ràdio municipal amb modulació de freqüència (FM), a fi i efecte que ells en retransmetin els espais o franges horàries que considerin oportunes. De tot això es desprèn que:

1. són els propis Ajuntaments els que encarreguen a una societat per ells creada (ACL) la producció d'una
programació per a les seves emissores municipals.

2. en cap moment no es pot parlar de COM Ràdio com a una emissora; l'ACL no és titular de cap freqüència, però a a seva actuació, coneguda per la marca COM Ràdio, s'ajusta del tot a la normativa vigent.

ESTRUCTURA I ADEQUACIó A LES LLEIS.

La normativa bàsica aplicable a Catalunya sobre la matèria és la següent:
- en matèria de ràdios, Llei 11/1991 d'organització i control de les emissores municipals;
- sobre l'establiment de serveis municipals, la Llei 8/1987 de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya; i el Decret 179/1995, Reglament d'Obres, Activitats i Serveis dels ens locals)

En aquestes, es reconeix el ple respecte de l'autonomia municipal pel que fa al règim de gestió del servei, alhora que es pretén, i efectivament no resulta incompatible, facilitar als ciutadans uns mitjans de comunicació (ràdio, en aquest cas) de caràcter local que ampliïn el marc de la pluralitat informativa i garanteixin l'expressió de les diverses manifestacions polítiques i socials.

D'acord amb la legislació vigent, 1) si partim de la base que la participació democràtica essencial dels ciutadans es canalitza mitjançant les eleccions, de les que en surten escollits un representants a les diverses institucions, que són corporacions municipals, en el cas que ens ocupa; 2) si la Corporació Municipal és l'encarregada d'establir el servei municipal de la radiodifusió, 3) si és el Ple Municipal l'òrgan encarregat del control de la gestió del servei de radiodifusió; 4) si, tractant-se de consorcis, l'òrgan decisori superior ha d'estar integrat per representants de tots els membres consorciats; 4) si les societats de capital íntegrament públic han d'estar administrades pels següents òrgans: junta general - assumida pel ple de l'ens local -, consell d'administració i gerència; i finalment, 5) si el finançament de l'ens ha d'estar subjecte als principis de comptabilitat pública i transparència; aleshores convindrem que el Consorci de Comunicació Local i la seva societat instrumental Agencia de Comunicació Local no solament compleixen amb la legislació vigent aplicable sinó que, com a continuació s'explica. vénen garantint i facilitant de forma permanent l'expressió de grups socials i polítics significatius, amb ple respecte del pluralisme de la societat.

La integració en el CCL de tots els ajuntaments que d'alguna forma participen de la programació produïda per l'ACL permet participar als propis ajuntaments en la presa de decisions del Consorci, ja que un representant de cada Ajuntament forma part del Consell General. òrgan de màxima representació. Per a dotar de major operativitat al Consell General del CCL (recordem que esta format per més de 100 membres) es va crear una Comissió Permanent, elegida pel propi Consell d'entre els seus membres i tenint en compte la representació política i territorial de les entitats membres. Pel que fa al càrrec de Gerent-Director General de l'ACL, segons la darrera modificació dels estatuts del CCL, de data 29 de juny de 2000, serà la Comissió Permanent qui, a proposta del President, consensuarà - o adaptarà per majoria de 2/3 dels membres - la persona que ha d'ocupar l'esmentat càrrec, la qual cosa sotmetrà a la Junta General de la societat per a la seva aprovació. Tot això garanteix claredat i transparència a l'actuació dels òrgans i als processos de presa de decisions per part dels mateixos.

PRINCIPIS PROGRAMàTICS I PLURALISME DE LA PROGRAMACIó

D'acord amb els principis que, segons la legislació vigent, han d'inspirar els mitjans de comunicació públics, el Consell General del CCL va aprovar, en data 30 de marc de 1995, un ideari o declaració de principis, tal com segueix:
" El Consorci de Comunicació Local neix amb la voluntat de proporcionar el municipalisme i el món local en totes les seves expressions culturals i socials mitjançant el enfortiment de la comunicació local.

a. El respecte als principis que formen la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i els drets i les llibertats que s'hi reconeixen i garanteixen.
b. Ei respecte a la llibertat d'expressió.
c. El rigor, la veracitat i la imparcialitat de les informacions.
d. EI respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social.
e. La promoció de la llengua i la cultura catalanes.
f. El foment de la participació ciutadana.
g. La promoció dels drets de la dona.
h. El respecte i l'especial atenció a la joventut i a la infància.
i. La protecció del medi ambient.
j. El respecte als principis d'igualtat i de no discriminació per raó de naixement, de raça, de sexe o de qualsevol circumstancia personal o social, així com una actitud decidida amb la denúncia del racisme i la xenofòbia.

Així mateix. i sense perjudici de les demés disposicions civils. administratives o penals, qualsevol persona física o jurídica, independentment de la seva nacionalitat, els legítims drets de la qual, en particular per allò que pertoca al seu honor i la seva reputació, hagin estat lesionats com a conseqüència d'una al·legació incorrecta, disposarà del dret de rèplica o de mesures equivalents".

Aquests principis inspiren l'actuació del CCL i han trobat la seva plasmació en la programació COM Radio, una programació generalista formada per programes de tot tipus i on l'expressió dels diversos grups i col·lectius polítics i socials i, en definitiva, la participació ciutadana, ha estat ja des dels primers programes de COM Radio perfectament garantida i demostrada En són bona prova actualment, entre d'altres, magazines com la R-Pública (de Joan Barril) o Catalunya en Plural (de Sílvia Coppulo), oberts a les diverses manifestacions polítiques i socials i, de forma específica, Tots x Tots (de Francesc Triola), programa de servei públic i de solidaritat que dona veu a institucions i a moviments socials no jeràrquics i participatius, com més endavant es detalla.

D'altra banda, sembla del tot lògic que la programació i l'accés dels grups i col·lectius polítics i socials es realitzin sobre la base de criteris periodístics i informatius, del tot estàndards i homologats arreu, recollint amb la major proporcionalitat possible la composició política, social, cultural, religiosa, sexual i/o ètnica de la nostra societat. Tot això, amb la ponderació necessària que permeti mantenir en els ens locals respectius el control del CCL i els seus objectius: evitant així la subordinació a entitats econòmiques, esportives o de qualsevol altre classe que per aplicació rígida de criteris de representació proporcional i abast/presencia social, poguessin demandar l'accés a gairebé les 24 hores diàries de programació. Tot això queda, evidentment, emmarcat en les funcions i sota les directrius dels òrgans de direcció, com d'altra banda succeeix en tota organització.

EL PROGRAMA TOTS X TOTS

En la sensibilització i vocació de servei que ha demostrat des dels seus inicis la programació COM Radio, va sorgir el programa "Tots X Tots", dirigit pel periodista Francesc Triola, un programa de caire social i solidari que s' emet cada nit de diumenge.

Ens trobem ja en la quarta temporada d'aquest programa, el contingut del qual es centra en temàtiques de caire solidari amb el tercer i el quart mon i en la difusió de les associacions sense cap mena d'ànim de lucre que treballen a Catalunya. S'ha preocupat, també, en aquests anys d'antena per qüestions relatives a la defensa dels drets humans o a la lluita contra les injustícies en el lloc on es produeixen. En aquest sentit, hem entrevistat a cooperants que treballen a l'àfrica o a ciutadans espanyols detinguts en països on els drets fonamentals no son respectats i reclamen ser tomats al nostre país.

Des de "Tots X Tots' s'han promogut i realitzat campanyes de solidaritat i difusió de situacions límit determinades. A l'estiu de 1998, es va realitzar una campanya a favor de les víctimes de la gana al Sud del Sudan; li varen seguir campanyes de solidaritat amb els afectats de l'huracà "George" i "Mitch" i, des de l'inici dels bombardejos de la OTAN, ens vàrem disposar a ajudar als desplaçats albanokossovars. Entre les moltes accions empreses ens posarem a treballar amb la "Plataforma X Kosovo" i el 'Districte XI" de l'Ajuntament de Barcelona. Com a fruit d'aquesta col·laboració va sorgir el "Barcelona Team" que va desplaçar a la capital d'Albània, Tirana, més de trenta persones i una dotzena de camions i vehicles. Els camions del 'Barcelona Team" distribuïren l'ajut humanitari útil recollit a Catalunya i el que els entregava l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats i la Oficina Humanitària de la Comunitat Europea. Posteriorment els camions del 'Barcelona Team' han continuat la seva feina a l'interior de Kosovo.

Fruit d'aquesta feina el programa ha estat guardonat amb la Menció Especial als Mitjans de Comunicació que. per primera vegada, atorgava l'Institut Catala de Drets Humans. Una distinció que va ser entregada al Parlament de Catalunya pel President d'aquesta institució, Sr. Joan Raventós i el Síndic de Greuges, Sr. Antón Cañelles.

Val a dir que la pagina web del programa a internet (www.comradio.com/totsxtots/index.htm) inclou, a més d'una àmplia informació sobre les entrevistes i events que organitza, una secció d'arxiu on, de forma permanent, s'hi poden trobar i descarregar tots els programes i revistes realitzats, !a qual cosa permet que tots els col·lectius socials disposin d'una plataforma permanent des d'on exposar els seus missatges. Als efectes, s'adjunta la relació d'arxius disponibles a la web de COM Radio.

Sobre la campanya d'XCADE per a l'abolició del deute extern. Aquesta campanya ha estat seguida pel programa "Tots X Tots" des dels seus inicis. El 20 de febrer del 2000 organitzarem una taula rodona juntament amb BTV i al llarg d'aquest any s'ha seguit de molt a prop tant la campanya com les conseqüències. La darrera entrevista que efectuàvem sobre el tema va ser el 18 de març del 2001 per fer una valoració en l'aniversari de la reivindicació.

Aquestes que es destaquen són les entrevistes que, encara avui, es poden escoltar per internet a la web del programa, tot i que han estat moltes més les entrevistes i programes dedicats a aquesta reivindicació:

La consulta social per l'Abolició del Deute Extern ha estat un èxit, tot i l'oposició de la Junta Electoral Central i la pressió policial. Dels resultats de la campanya en parlen dos dels seus portaveus: David Llistar i Mario Negre. (19/03/00)

Consulta popular sobre l'abolició del deute extern. El dia 12 de març, coincidint amb les eleccions generals, es farà una consulta popular, amb tres preguntes, sobre la condonació del deute extern dels països del Tercer Món. COM Radio i BTV van organitzar un debat sobre aquesta qüestió, en el qual hi van participar Jordi Oriola, de la Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern, Arcadi Oliveres, professor d'Economia de la UAB, Joan Tugores, catedràtic d'Economia de la UB, Miquel Porta Perales, escriptor i crític, i Ivan Cisneros, economista del departament de Cooperació Internacional. (20/02/00)

El 12 de març es farà una consulta popular sobre l'abolició del deute extern. En parlen dos dels portaveus de la xarxa ciutadana que l'organitza: Mario Negre i Jordi Oriola. (06/02/00)

Contra el Deute Extern. El 12 de març va fer un any de la Consulta Popular per Abolir el Deute Extern. Més d'un milió d'espanyols es van mostrar favorables a aquesta abolició, que el Govern no ha assumit. Joan Oriola i Toni Verger, membres de la Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern, valoren aquest aniversari i mantenen la seva reivindicació. (18/03/01)

A més, cal dir que aquest tema ha estat també comentat en moltes ocasions per Ignasi Riera (col·laborador del programa) i que, donada la temàtica del programa, es un tema del que se'n parla abastament i de forma continuada. (També en altres programes, com el 'Catalunya en Plural' de Sílvia Coppulo, s'ha tractat la qüestió).

A l'atenció del Sr. Llonch,
director general de COMRàdio
Barcelona, 30 setembre 2001

Distingit senyor,

Atès que
1) A la nostra societat els mitjans de comunicació de massa han reemplaçat a la pràctica els espais de socialització, debat i intercanvi d'informació tradicionals on la societat civil podia articular el seu poder de decisió oposició i/o gestió de la res pública.
2) La nostra associació, així com la majoria de persones, entitats i organitzacions que treballen en els camps de la defensa del medi ambient, de la lluita contra la pobresa i l'exclusió, de la solidaritat internacionalista, de la promoció de la igualtat entre homes i dones, contra la discriminació per raons d'opció sexual, de raça i religió, per la defensa dels drets de treballador si treballadores, contra la guerra i el militarisme, pel dret a un habitatge digne i contra l'especulació, per la promoció dels valors de solidaritat i justícia enfront de la competitivitat econòmica i social, contra la mercantilització de la cultura, contra els abusos del poder, contra el feixisme, per la creació de xarxes econòmiques i financeres ètiques, pel foment del cooperativisme, pateix greus dificultats d'accés a l'agora mediàtica, veient així reduïdes de manera dràstica les seves possibilitats d'expressió i el seu dret a un intercanvi d'informació veritable i plural amb la resta d'àmbits de la societat civil.
3) La seva emissora és un mitjà públic, finançat per un consorci d'ajuntaments i per la Diputació de Barcelona, per tant amb diners de la ciutadania. A més les seves emissions ocupen unes freqüències de FM destinades a la tipologia de ràdio denominada "municipal".
4) L'esprit inicial d'aquestes emissores era el de fomentar la participació ciutadana garantint l'accés a les ones de les associacions locals, com a expressions directes de la societat civil.
5) Actualment a la seva emissora es reprodueixen els esquemes de programació de totes les altres ràdios, institucionals o comercials, amb franges assignades a professionals que, seguint criteris personals o d'"actualitat" esdevenen filtres i mediadors/es de la realitat social entrevistant qui volen, quan volen, com volen, organitzant tertulies amb "experts" escollits segons uns paràmetres desconeguts pel gran públic i que responen del seu treball - sens dubte seriós i professional - devant la direcció i un consell on seuen representants de partits. També hi ha programació temàtica i un programa "Tots x tots" (l'1,6% de la seva programació total) on haurien de tenir cabuda les informacions, opinions, propostes i experiències generdes pel conjunt de moviments socials. Val a dir que els esports i les publicitats institucionals o comercials acaparen espais incoparablement més grans.
6) No hi ha cap mecanisme regulat que garanteixi una possibilitat d'accedir a la vostra emissora d'una manera transparent i continuada per part de la nostra organització o de les altres expressions de la societat civil.
7) Per tot això SOL.LICITEM L'OBERTURA D'UNA FRANJA DE PROGRAMACIó A LA SEVA EMISSORA GESTIONADA PER LA NOSTRA I TOTES LES ASSOCIACIONS I PERSONES DELS MOVIMENTS SOCIALS QUE ES CONSTITUEIXIN EN ASSEMBLEA A TAL EFECTE.

Agraïnt la seva atenció i a l'espera de la seva resposta
Atentament
Campanya "COM és possible?"

A l'atenció del Sr. Llonch,
director general de COMRàdio
Barcelona, 22 octubre 2001

"Todas nuestras instituciones ideológicas ven su misión principal en mantener intrascendente el papel de las ideologías, de acuerdo con un concepto de cultura según el cual la configuración de la cultura ya está terminada y la cultura no tiene necesidad de ningún esfuerzo creador continuado. No pertenece aquí analizar en interés de quién repercuten estas instituciones intrascendentes, pero cuando se halla una invención técnica de una utilidad tan natural para distintas funciones sociales con un esfuerzo tan angustioso por quedarse intrascendentemente en pasatiempos cuanto más inofensivos mejor, entonces surge incontenible la pregunta de si no existe ninguna posibilidad de evitar el poder de la desconexión mediante la organización de los desconectados."
Bertolt Brecht, Teoría de la radio (1927-1932).

Benvolgut,

Un cop valorada la vostra resposta a la petició d'un espai de programació, us volíem fer arribar els següents comentaris als arguments per a la vostra negativa.
La llei d'emissores municipals diu textualment (Decret 263/1990) que "es facilitarà l'accès al mitjà a aquelles entitats i institucions no lucratives que estiguin domiciliades a la zona de servei". Entenem que això va més enllà de convidar-les com a entrevistades a programes, cosa que fan amb major o menor grau totes les emissores, sinó que, per l'especificitat de les emissores municipals, s'han de poder incloure altres formes de participació i accès directe. és possible accedir a la programació de COM?
Respecte al fet que ja teniu la programació tancada, estem segurs que no seria el primer canvi que hi introduíssiu, ni l'últim. és possible introduir innovacions i ajustaments a la programació?
El model d'organitzaió i funcionament de COM Ràdio no preveu que hi hagi espais gestionats des de fora, i menys encara per una assamblea. COM és possible? I els espais fets per productores?, que no són de fora? Potser si ens convertim en empresa i presentem el projecte en nom d'Assamblea S.A. ens fareu més cas? Si una emissora pot arrbar a acords amb productores i treballadors externs, per què no pot arribar a acords i trobar formes de coordinació amb col·lectius socials?
Oh, però és que al Consell, els polítics han dit tots que no. Precisament una de les raons per què existeix la nostra proposta i existeixen gran part dels moviments socials, és perquè no en tenim prou amb el que diuen els polítics; per què hi ha molta política que passa fora de la política professional. Ja sabem que per vosaltres "la participació democràtica essencial dels ciutadans es canalitza mitjançant les eleccions" i a partir d'aquí ja tot és democràtic per se, perquè ho diuen els polítics escollits en eleccions. Però per nosaltres la participació democràtica essencial no es pot reduir a un dia cada quatre anys, sinó que passa per una gestió quotidiana democràtica dels espais públics, dels afers col·lectius, entre ells la comunicació i la creació d'opinió pública. Per altra part, a l'Ajuntament, titular de la freqüència municipal per on s'emet la programació de COM Ràdio, la resposta no va ser tant unànim. Paradoxes dels partits, però CiU va recolzar la cessió de l'espai, mentre que en altres espais de debat, militants dels altres partits també s'hi han mostrat favorables. Però com que ja van votar, i els escollits van votar a uns altres que van anar a la Diputació i aquests encara van votar a uns altres per al Consell de COM...
En resum, considerem que a l'emissora municipal de Barcelona, així com en altres mitjans públics, hi ha d'haver espais per a la participació directa dels col·lectius socials. La fórmula que proposem nosaltres ens sembla innovadora, per tant arriscada, però interessant per avançar en la democràcia i el pluralisme que tothom reivindica amb grans paraules. La ràdio, i en especial la ràdio municipal, és un mitjà que permet una participació efectiva de la gent, sense prejudici de la qualitat. La participació i l'interès que generen els moviments socials es mereixen un espai no només per donar a conéixer el què fan de manera puntual, sinó com a espai de comunicació, de debat, de participació política. Més enllà dels programes dedicats a solidaritat, que estan molt bé, el que reclamem és recuperar una part d'un espai públic, un espai nostre.
Acabem com hem començat, amb Bertolt Brecht, que ja fa molts anys feia una proposta per canviar el funcionament de la ràdio: "hay que transformar la radio, convertirla de aparato de distribución en aparato de comunicación. La radio sería el más fabuloso aparato de comunicación imaginable de la vida pública, un sistema de canalización fantástico, es decir, lo sería si supiera no solamente transmitir, sino también recibir, por tanto, no solamente hacer oír al radioescucha, sino también hacerle hablar, y no aislarle, sino ponerse en comunicación con él. La radiodifusión debería en consecuencia apartarse de quienes la abastecen y constituir a los radioyentes en abastecedores". Això és el que volem.

Atentament, restem a la vostra disposició,
COM és possible?