Documento sin título

A l'Oficina de Defensa de l'Espectador
del Consell de l'Audiovisual de Catalunya
Barcelona, 30 setembre 2000

Senyors/es,

adjuntem el text de la nostra sol.licitud presentada a la direcció de COMRàdio i destinada a obtenir la concessió d'una franja dprprogramació per a la nostra associació i els moviments socials de Barcelona en general.

Al nostre entendre la creació de l'esmentat espai és la forma més adequada per compensar parcialment l'escandalosa dificultat que els moviments socials troben a l'hora d'accedir amb les seves idees, propostes, actuacions i debats als mitjans de comunicació de massa i per tant al conjunt de la societat.

El greuge comparatiu amb les manifestacions esportives, les institucionals, i les mercantils que patim en aquest sentit és enorme.

Considerem també molt greu i preocupant per a la salut democràtica del nostre país que es mantinguin actituds patrimonialistes per part d'alguns sectors institucionals envers un bé públic pagat amb els diners de la ciutadania i que ocupa un espai reservat a la lliure comunicació de la ciutadania mateixa.

Per tot això i davant la negativa de la direcció de COM Ràdio a cedir l'esmentat espai i la no presentació per la seva banda de solucions alternatives destinades a compensar l'innegable dèficit democràtic i de llibertat que representa la dificultat d'accés de la societat civil a un mitjà creat expressament amb aquest fi

SOL.LICITEM

la intervenció de la vostra institució per tal que activi tots els mecanismes legals i polítics necessaris per satisfer la nostra demanda

A l'espera de la vostra amable resposta els/les saludem molt cordialment
Campanya "COM és possible?"

A l'Oficina del Defensor de l'Espectador
del Consell de l'Audiovisual de Catalunya
Barcelona, 08 maig 2001

Benvolguts senyors,

sol.licitem amb aquest escrit la vostra intervenció per posar fi a la - al nostre entendre - greu vulneració del dret de la ciutadania de Barcelona a un accés lliure i transparent als mitjans de comunicació de titularitat municipal.
La XCADE (Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern) és un moviment constituit per desenes i centenars d'associacions, col.lectius, entitats i persones a títol individual que ha dut a terme una intensa activitat de sensibilització de la nostra societat al voltant de dos eixos: l'abolició del deute extern, com a primer pas envers l'establiment d'un nou marc de relacions nord-sud, basat en la solidaritat i la igualtat, i la democratització del nostre mateix sistema social, mitjançant l'aprofundiment de la participació ciutadana en tots els àmbits de decisió polítics, econòmics, comunicacionals.
En considerar que no feiem altra cosa que reclamar un dret llegítim i, a més, legalment reconegut, ens vam adreçar a la direcció de COM Ràdio, emissora que ocupa la freqüència concedida l'any 1995 a l'Ajuntament de Barcelona, sol.licitant un espai de gestió directa a la seva graella de programació.
La primera carta va ser enviada a finals d'agost de 2000 i la van seguir missatges via e-mail, cartes certificades i trucades. L'única resposta ha estat el silenci o algun displicent "ja us trucarem" pronunciat per secretàries que no solien identificar-se.
Vam decidir doncs interpel.lar els portamveus dels grups municipals representats a l'ajuntament de Barcelona rebent les respostes que us adjuntem.
Les conclusions que hem de treure de tot plegat són al nostre entendre les següents:
- COM ràdio, tot i utilitzar una freqüència legalment destinada a una tipologia d'emissora municipal no s'ajusta, en el seu funcionament, a cap criteri definit per la normativa que regula aquesta mena de mitjans.
- concretament no existeixen mecanismes públics i transparents que garanteixin l'accés a les seves ones per part de la societat civil, ni tan sols de la organitzada en associacions i col.lectius.
- l'ajuntament de Barcelona, responsable de la freqüència, no va contemplar alhora de cedir-la (amb un procediment potser legal però no legitimat des del punt de vista democràtic) a COM Ràdio, cap canal destinat a garantir l'accessibilitat d'aquest mitjà per part de la ciutadania.
- COM Ràdio s'alimenta de fons públics d'una institució de segon nivell, és a dir no elegida directament (la Diputació), fet que dona lloc a situacions d'opacitat i possible arbitrarietat.
- En ser l'ether un espai - bé públic al qual les organitzacions ciutadans ja tenen un accés dificultós i sempre mediatitzat, creiem que un ús privat o partidista de l'única freqüencia explícitament i expressa destinada a afavorir la participació ciutadana constitueix un cas flagrant d'usurpació.
Davant de tot això i considerant que el dret a informar i ser informats de manera veraç i continua és avui dia un dret fonamental, demanem la intervenció de la vostra Institució alhora que exigim a les administracions responsables (Ajuntament i Diputació de Barcelona) que:
- el 91.0 freqüència de FM de Barcelona, sigui ocupada efectivament per la ràdio municipal d'aquesta ciutat,
- s'hi obrin espais de programació de gestió directa (on els criteris d'admissió siguin exclusivament tècnics), per a moviments i xarxes ciutadans no geràrquics, participatius i amb innegable presència social,
- s'hi crein mecanismes de control que en permetin una real accesibilitat i transparència de gestió.
Com a primer pas en aquest procés d'obertura a la societat civil exigim a la direcció de COM Ràdio que cedeixi una franja diària de la seva programació al conjunt de grups, col.lectius i moviments que, conjuntament amb la XCADE , en facin demanda i que en garantiràn la gestió de forma assembleària i oberta al conjunt de la ciutadania.

A l'espera de la vostra amable resposta ens acomiadem amb una salutació ben cordial.

Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute
C/ Princesa, 6
Barcelona 08001
e-mail: oficina@rcade.org
Tel: 93 268 38 50

Del Consell de l'Audiovisual de Catalunya
Barcelona, 27 juliol 2001
Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern (XCADE)
c/ Princesa, 6 principal
08003 BARCELONA

Benvolgut senyor,

Per al vostre coneixement us trameto adjunta, copia de la Decisió 25/01 de 25 de juliol. relativa a la reclamació que vàreu formular per correu electrònic en relació amb el dret d'accés de grups socials significatius als mitjans de comunicació de titularitat municipal, número d'expedient 36/01.

Atentament,
Carme Rincón i Blazquez Servei de Reclamacions

DECISIÓ 25/01 - Reclamació 36/01

El Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, en la reunió que ha tingut lloc el dia 25 de juliol de 2001, prèvia deliberació i per unanimitat, d'acord amb el que estableix la lletra f) de l'article 10 de la Llei 2/2000, de 4 de maig, emet la decisió següent:

ANTECEDENTS
Primer. El dia 8 de maig de 2001, la Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern (XCADE) formula una reclamació per correu electrònic en relació amb el dret d'accés de grups socials significatius als mitjans de titularitat municipal, en aquest cas, COM Radio. El reclamant manifesta que, el 31 d'agost de 2000, es va adreçar a l'equip directiu i al cap de programació de COM Radio sol·licitant un espai de gestió directa a la seva graella de programació (s'annexa la carta a COM Radio).

Segon. Davant el silenci de COM Radio envers aquesta petició en aquest i en successius contactes (via correu electrònic, trucades i cartes certificades), el 24 de mar' de 2001, la XCADE decideix interpel·lar els portaveus dels grups municipals representats a l'Ajuntament de Barcelona. En la carta, la XCADE explica qui són i la justificació de la seva pretensió i realitza un seguit de preguntes per tal de conèixer la titularitat de la freqüència municipal (s'adjunten les respostes d'alguns grups i relaten la negativa a contestar d'altres).

La XCADE extreu les conclusions següents, sobre les quals fonamenta la seva pretensió:

- COM Radio, tot i utilitzar una freqüència legalment destinada a una tipologia d'emissora municipal, no s'ajusta, en el seu funcionament, a cap criteri definit per la normativa que regula aquest tipus de mitjans.
- No existeixen mecanismes públics i transparents que garanteixin l'accés a les seves ones per part de la societat civil.
- L'Ajtatament de Barcelona, responsable de la freqüència, no va contemplar, a l'hora de cedir-la a COM Radio, cap canal destinat a garantir l'accessibilitat d'aquest mitja per part de la ciutadania.COM Radio s'alimenta de fons públics d'una institució de segon nivell, és a dir, no elegida directament (la Diputació), fet que dóna lloc a situacions d'opacitat i possible arbitrarietat.
- En ser l'èter un bé públic al qual les organitzacions ciutadanes ja tenen un accés dificultós i sempre mediatitzat, es creu que un ús privat o partidista de l'única freqüència destinada explícitament i expressa a afavorir la participació ciutadana constitueix una usurpació flagrant.

Per tot això, es demana al Consell de l'Audiovisual de Catalunya que conegui el cas i exigeixi a la direcció de COM Radio que cedeixi una franja horària de la seva programació al conjunt de grups, col·lectius i moviments que, conjuntament amb la XCADE, en facin demanda, i els quals en garantiran la gestió de forma assemblearia i oberta al conjunt de la ciutadania.

Tercer. La Comissió de Reclamacions del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, en la reunió del 14 de maig de 2001, acorda sol·licitar a la COM Radio informació sobre el tipus de programes oberts als grups socials, la cobertura que en fa, i la distribució de temps en relació amb els grups socials més significatius.
Quart. El dia 11 de juny de 2001, el Sr. Jordi Llonch, director general de l'Agencia Catalana de Comunicació Local, als efectes de la informació requerida, envia una explicació sobre el Consorci de Comunicació Local, la seva societat instrumental Agencia de Comunicació Local, fent especial esment de la programació específica destinada als grups socials, incorporant-hi com a annex una cinta que recull una gravació del darrer programa "Tots X Tots dedicat al col·lectiu XCADE, on s'al·lega que:

- La Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) i l'entitat Associació d'Emissores Municipals de Catalunya (EMUC), van constituir, en data 19 de setembre de 1994, el Consorci de Comunicació Local (CCL) per tal de promoure les activitats de les emissores de radio municipals. A aquest Consorci s'hi va adherir, el mar' de 1996, l'Ajuntament de Barcelona.

- El CCL va constituir t'Agencia de Comunicació Local, S.A (ACL) per a la gestió directa dels serveis del Consorci esmentat en l'àmbit de la comunicació local, d'acord amb el que estableix l'article 254 i la lletra c) de l'apartat 2 de l'article 233 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de regim local de Catalunya. La primera actuació de l'ACL és la producció d'una programació radiofònica, anomenada COM Radio, la qual és posada a disposició dels ajuntaments membres del CCL que són titulars d'una emissora de radio municipal amb modulació de freqüència.

Per tant,
1. són els propis ajuntaments els que encarreguen a una societat creada per ells (ACL) la producció d'una programació per a les seves emissores municipals

2. l'ACL no és titular de cap freqüència

- La normativa bàsica aplicable seria la Llei 11/1991, d'organització i control de les emissores municipals i, en matèria d'establiment de serveis municipals, la Llei 8/1987 de 15 d'abril, municipal i de regim local de Catalunya i el Decret 179/1995, reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals. En aquestes disposicioneses reconeix el respecte ple de l'autonomia municipal pel que fa al regim de gestió del servei.

Cinquè. La Comissió de Reclamacions, en la reunió del dia 18 de juliol de 2001, acorda realitzar la proposta de decisió corresponent.

FONAMENTS
Primer. La lletra d) de l'article 10 de la Llei 2/2000 estableix que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha de vetllar pel compliment del que estableix la normativa del sector de l'audiovisual i per la indemnitat dels principis que la informen. i, en particular, assegurar l'observança dels principis de pluralisme polític. social, religiós, cultural i de pensament".

Segon. L'apartat 3 de l'article 20 de la Constitució recull el dret d'accés dels grups socials significatius. Aquest precepte constitucional no ha tingut desenvolupament legislatiu posterior, excepte les previsions fetes per la Llei Electoral sobre els temps gratuïts de campanya electoral, així com per la Llei 4/1980, de l'ERTV, i la Llei 10/1983, de la CCRTV, en les quals s'encomana ah consells d'administració corresponents la determinació, semestralment, del percentatge de minuts que correspon als grups socials i polítics significatius (aquesta atribució competencial tampoc no ha estat exercida). Més enllà d'això, les concrecions sobre el contingut exacte de la nació del dret d'accés són un terreny inexplorat, a diferencia d'altres països del nostre entorn. No hi ha cap paràmetre normatiu ni jurisprudencial que ens permeti considerar quan un grup social és significatiu ni de quin temps en antena ha de gaudir.

El Consell considera que del dret d'accés no es deriva el dret a gestionar directament un espai en un mitja públic, si bé seria desitjable que els mitjans de titularitat municipal públics donessin veu als grups socials significatius d'aquest àmbit atenent a criteris d'interès informatiu en programes del tipus de "Tots X Tots". En el cas que ens ocupa, i segons la informació facilitada per l'Agencia Catalana de Comunicació Local, el Consell considera que la XCADE ha estat representada en el programa esmentat.

Tercer. L'adequació a la legalitat de la gestió de la freqüència d'FM 91.0 ha estat explicada en l'apartat quart dels antecedents, al qual ens remetem.

Per tot l'anterior, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya

HA DECIDIT
Primer. Desestimar la reclamació presentada per la XCADE ja que del dret d'accés no es deriva el dret a gestionar un espai en un mitja de comunicació públic.

Segon. Comunicar aquesta decisió al reclamant i a l'Agencia Catalana de Comunicació Local.

Barcelona, 25 de juliol de 2001
EL PRESIDENT
Francesc Codina i Castillo

Al Consell de l'Audiovisual de Catalunya
Barcelona, 12 novembre 2001

Benvolguts/des

Acusem la recepció de la vostra decisió 25/01 corresponent a la nostra reclamació d'un espai de programació, gestionat de forma assembleària pels moviments socials de Barcelona, - nºd'expedient 36/01.

Lamentem que hagueu arribat a la conclusió que del dret d'accés no se'n deriva el dret a gestionar un espai en un mitjà de comunicació públic i ens prenem la llibertat de formular les següents observacions:

1.- A l'apartat segon dels fonaments en que es basa la vostra decisió hi ha el reconeixement explícit de la manca de desenvolupament legislatiu de l'apartat 3 de l'article 20 de la Constitució i de que, a diferència d'altres països del nostre entorn, "les concrecions sobre el contingut exacte de la noció del dret d'accés són un terreny inexplorat". A la pràctica això es tradueix en el reconeixement d'una situació de total indefensió de la societat civil a l'hora de reivindicar un dret reconegut constitucionalment.
Al nostre entendre la identificació d'aquesta deficiència hauria de desembocar en una actuació per part del CAC inspirada en els punts 10/d ("vetllar per .... la indemnitat dels principis ... i, en particular, l'observança dels principis de pluralisme polític, social, religiós, cultural i de pensament) i 10/d del seu Reglament, tot interpel.lant els organismes adients (parlaments, tribunals,...) enlloc de plasmar-se en un reconeixement pur i simple de l'actual statu quo.

2.- Al mateix apartat es diu que "no hi ha cap paràmetre normatiu ni jurisprudencial que ens permeti considerar quan un grup social és significatiu ni de quin temps en antena ha de gaudir". Dos consideracions:

D'això se'n deriva que l'atorgament d'espais d'antena que els mitjans públics fan, per exemple, a clubs esportius o iniciatives comercials o culturals o artístiques respon al simple criteri d'arbitraritat (amb inevitables corol.laris de discriminació, favoritisme, desigualtat d'oportunitats d'accés, etc).

Els moviments socials, a més de valors ideològics i ètics, poden adduir xifres que demostren la seva rellevància social. La XCADE va mobilitzar 10.000 activistes per organitzar la Consulta Social per l'Abolició del Deute Extern i va rebre més de mig milió d'adhesions a Catalunya. La Campanya contra el Banc Mundial va comptar amb el suport de 350 entitats i col.lectius, i a la contraconferencia i la manifestació del 24 de juny hi van participar més de 30.000 persones. Els moviments ecologistes van recollir més de mig milió de signatures en la iniciativa parlamentària per demanar el tancament de les nuclears. Els moviments pacifistes van guanyar a Catalunya el referèndum contra la permanència d'Espanya a l'OTAN i més de 40.000 persones es van manifestar contra la desfilada militar del març passat. Les mobilitzacions contra el Pla Hidrològic "Nacional" han vist baixar al carrer centenars de milers de persones. Són milers els simpatitzants del moviment okupa. El moviment veïnal del Barcelonès ha sabut articular mobilitzacions com la campanya contra el rebut de l'aigua. Milers de persones acudeixen a les manifestacions contra el racisme i contra el feixisme. El moviment a favor d'un ensenyament públic de qualitat compta amb la participació de desenes de milers d'estudiants i professors. Els moviments de dones i contra les discriminacions per raons d'opció sexual veuen la participació de centenars de milers de persones.

3.- Ens resulta sorprenent que es consideri com "adequada a la legalitat" una maniobra político-comunicacional com la COMRàdio, que ha privat d'emissores municipals desenes de poblacions i ciutats catalanes. COMRàdio, com a emissora d'abast català, ocupa freqüències que, segons l'esperit de la llei que va donar lloc a la creació de la modalitat de ràdio municipal, havien de garantir l'accés a la comunicació radiofònica, com a actors i protagonistes, dels moviments associatius de cada municipi.

Ens consta per altra banda que, a la mateixa llei reguladora de les Ràdios Municipals, es contemplava la prohibició d'emissió en cadena.

Entre les moltes proves que l'ACL és una simple estratagema legal, tenim que és el director de la COM qui decideix sobre la programació i política informativa del conjunt de les freqüències okupades. A tall d'exemple la freqüència municipal de Barcelona, al 91.0 de la FM, no té cap altre director que el de COM Ràdio.

Ennenem, finalment, que una "productora de programes" com l'ACL hauria de cobrir els buits de programació de les diverses (i en el cas de Barcelona inexistent) ràdios municipals, però en cap cas "copar" la totalitat de la graella, seguint el seu propi criteri intern respecte a qui ha de sortir, com i quan a les seves emissions.

4.- Recordem que tot i ser presentada per la XCADE (que per altra banda no reconeix estar adequadament representada a través del programa "Tots x tots") la nostra demanda es referia a un dret d'accés garantit i trasparent per a la totalitat dels moviments socials no jeràrquics, participatius i amb innegable presència social de Barcelona i Catalunya.

Atentament
Campanya "COM és possible?"

Al Consell de l'Audiovisual de Catalunya
Barcelona, 1 d'abril de 2003

Benvolguts,

Com a comissió de la campanya “COM és possible?” ens adrecem novament a vostès mitjançant aquesta carta per expressar el nostre descontent davant el tipus de resposta que ha rebut fins ara aquesta iniciativa ciutadana per part de les administracions i autoritats interpel·lades.
Com ja sabreu aquesta campanya, iniciada en el marc de la Consulta Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern l’any 2000 (vegeu nostra carta del 30/09/00 a l’Oficina de Defensa de l’Espectador del Consell Català de l’Audiovisual) s’ha anat ampliant fins assolir al dia d’avui els 212 col·lectius, entitats i organitzacions.
Ens hem adreçat a vostès com a XCADE (Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern) en 3 ocasions i 1 com a comissió de la Campanya COM és possible? rebent les respostes que us adjuntem.
2 anys i mig després la nostra primera demanda i un any després la vostra darrera decisió del mes d’abril de 2002 hem de constatar que:
1) tot i l’extensió de la campanya i l’evident fonamentació legal i política de la demanda, la direcció de la COM i les administracions s’han limitat a oposar una negativa rotunda. Entenem que aquesta actitud devant d’una àmplia reivindicació popular conculca el dret d’accés de la societat civil als mitjans de comunicació públics - dret reconegut per la Constitució - i vulnera el dret de la ciutadania a informar
2) en negar-se fs i tot a contestar a la nostra petició d’una hora d’antena per explicar a l’audiència de la mateixa emissora motivacions i objectius de la campanya la direcció de la COM i les administracions que la controlen també han violat el dret dels ciutadans i ciutadanes a ser informats de manera contrastada i veraç. La campanya COM és possible? no ha tingut ni un minut d’accés als micros de COM Ràdio.
3) Creiem que la decisió que vau prendre en el seu moment, tot i valorar que del “dret d’accés no es deriva necessàriament la gestió d’una franja de programació” reconeixia l’existència de l’esmentat dret i l’obligació per la COM de prendre mesures per tal de donar-li cumpliment.
4) Al dia d’avui (1 d’abril de 2003) la COM no ha fet cap pas en aquest sentit.
Per tot això
Reiterem la nostra sol·licitud d’intervenció per part del vostre organisme, per tal de garantir la tutela efectiva del dret de la ciutadania organitzada en els moviments socials a accedir als mitjans de comunicació públics i, concretament, a COM Ràdio, amb modalitats i temps adequats.

Salutacions cordials
Campanya COM és possible?
comespossible@pangea.org

Del Consell de l'Audiovisual de Catalunya
Barcelona, 27 juliol 2001

Benvolguts

en relació amb la queixa que vàreu formular a l'Oficina de Defensa de l'Audiència sobre la sol·licitud d'intervenció per part del CAC per tal de garantir la tutela efectiva del dret d'accedir als mitjans de comunicació públics.
En aquest sentit us informem que el Consell va sol·licitar informació a la COM i es reiteren en la comunicació que disposen d'un espai setmanal de 2 hores, el programa "Tots x tots" centrat en les temàtiques socials i que habitualment col·labora un dels fundadors de la XCADE, el professor Arcadi Oliveres, i a més tots els dies de la setmana posen en antena una agenda amb els actes i les activitats que porten a terme els diversos moviments socials.
Cal que tingueu en compte que el CAC en el seu dia va desestimar la vostra reclamació, ja que considerava que del dret d'accés no es deriva el dret de gestionar un espai en un mitjà de comunicació.
D'altra banda us faig avinent l'existència d'un procediment jurídic per a reclamacions relatives a l'exercici de drets i llibertats recollits a la Constitució però mancats de desenvolupament legislatiu (com és el cas del dret d'accés als mitjans de comunicació de titularitat pública). Aquest procediment, introduït per la llei 2/1998, reguladora de la jurisdicció contenciós-administrativa que és de caràcter extraordinari i ràpid, ja que la resolució ferma ha de ser presa en un termini d'uns dos mesos.

Jaume Tintoré i Balsch
Secretari general
Barcelona 4 de juny de 2003