Comunicat:

Bicicletada i concentració pel Media Democracy Day
 

Barcelona, 19 d'octubre de 2002

Ahir divendres es va celebrar a diferents punts del planeta el Media Democracy Day. També a Barcelona, on es va fer una "bicicletada mediàtica" i una concentració amb passi de vídeos censurats davant de COM Ràdio.
Ambdues accions, especialment la bicicletada, van ser seguides a curta distància per intimidatoris efectius de la guàrdia urbana i la policia antidisturbis.
 

Les accions van començar passades les set del vespre a plaça Catalunya, des d'on va sortir la bicicletada, que tenia per objectiu fer sentir la queixa i el malestar de bona part de la ciutadania envers la manipulació informativa dels mitjans de comunicació.

La primera parada era La Vanguardia, a on es volia portar un pack de queixes dels moviments socials en relació amb els mitjans de comunicació. Tot i els bons propòsits, l'entrega no es va poder dur a terme perquè La Vanguardia va baixar les reixes de l'edifici i romania tancada com si fossin altes hores de la matinada.
Davant això, els concenrtats i les concentrades, van encartellar les portes amb cartells amb el lema "Se'ns pixen a sobre i la premsa diu que plou" i van xiular una bona estona davant l'edifici.

Des del començament de la bicicletada, quatre motos de la guàrdia urbana i un parell de cotxes del mateix cos seguien de prop els i les ciclistes. Una mica més endarrerides, vint motos d’antidisturbis seguien aquesta celebració festiva i reivinidicativa.

La segona parada era Radio Nacional, a on es va poder fer entrega del pack de denúncia sobre la manipulació dels mass media i on es va encartellar i xiular igualment.
Tot seguit, es va anar els estudis de Ràdio Barcelona – Cadena SER, on no es va poder fer entrega del pack de queixes, per no haver estat previst anar a aquest mitjà, però sí es va deixar material al respecte.

Més tard, amb les motos i els cotxes de la guàrdia urbana tepitjant els talons de la marxa, es va anar fins a l’agència de notícies EFE, sempre amb crits de “Prou manipulació” o “Sen’s pixen a sobre i els mitjans diuen que plou”.

L’última parada era davant COM Ràdio, on esperaven desenes de persones més, preparades pel passi de vídeos. S’havia escollit acabar davant COM Ràdio com a acte de suport a la Campanya "COM és possible?”, que reivindica el dret que per llei correspón a la ciutadania d’accedir a la seva ràdio pública i municipal. Es va representar una obra de teatre basada en la Campnya "COM és possible?". Sobre un dels murs de l’edifici de COM Ràdio es van emetre vídeos censurats o sobre manipulació, com “Trapos Sucios”, un reportatge que Linea 900 va censurar i que tracta la problemàtica de l’explotació de les dones del Magrib en les fàbriques clandestines, on es cus bona part de la roba que comercialitzen El Corte Inglés, Mayoral, Mango, etc. Un altre reportatge censurat que es va emetre va ser el “Bella Ciao”, sobre els esdeveniments de Gènova durant la cimera del G-8.
Com a reportatge sobre manipulació, es va emetre “Vender la guerra”, sobre el complot político-mediàtic que van configurar els Estats Units per inventar raons per guerra contra Irak el 1991 i preparar l’opinió pública al seu favor.
 

UHF (Una Humanitat Farta)