Com que ens sentim despullats davant de l'abús de poder de la COMRàdio, i en general davant del panaroma mediàtic català, vam fer l'acció nus.

Ha acabat la Campanya "COM és possible" després de 3 anys?
La despullada significava la clausura de la campanya en la seva versió de diàleg amb la COMRàdio, amb tota l'energia mobilitzadora que això requeria. Ara la cosa continuarà per lo judicial. I totes les energies de la campanya es canalitzaran cap a la gran campanya per constituir una Assemblea de Comunicació Social (www.televisio.ws) que porti a tenir una ràdio i una televisió dels moviments socials.

Quanta gent vam ser?
Tot i que s'havien inscrit més de seixanta persones, al final vam ser trenta-tres persones. A totes moltes gràcies per tenir el valor... Però els que hi vam anar ens ho vam passar molt divertit (per la desinhibició que suposa i per la gresca que vam fer). La veritat és que haguéssim pogut ser molts més... però era la primera vegada que es feia una cosa així i la gent va trobar mil i una excuses... :)

Què vam fer?
Un cop despullats (una mica forçats al principi i bastant còmodes al final), vam explicar per megàfon totes les peripècies de la Campanya "COM és possible?" mentre entre tots feiem la teatralització d'aquesta història. La gent del carrer estava perplexa. Al final vam llegir la carta per al Jordi Llonch, director de la COMRàdio, i llavors ens vam dirigir cap als segurates de la COMRàdio i, davant de la seva vergonya i acollone (no sabien què volíem fer i s'imaginaven el pitjor... :) els vam entregar la carta. Després vam sortir del recinte de la ràdio al carrer per saludar i donar les gràcies a la gent curiosa que s'havia congregat allí (per exemple un avi ens va dir somrient: "Sou collonuts!", en quin sentit ho diria?...) i també vam saludar a la guàrdia urbana que no sabien quin paper havien de fer, reien i ens miraven de reüll amb professional interès...

Ens va fer molta vergonya?
Alguns eren professionals del destape, però la majoria no ens havíem despullat mai en la via pública i vam veure que, un cop ja estàs despullat, no n'hi ha per tant, i en canvi, en conjunt, fa molt efecte tot i que no ses siguin gaires persones.

Va sortir als mitjans de comunicació?
Un periodista de l'agencia Efe va contactar-nos per fer la notícia des de l'oficina (no volia la foto?), però després no ens va dir si l'havia fet, tot i que li vam demanar per correu electrònic. Segurament no i, si la va fer, no va sortir a CAP mitjà. Però ja estem acostumats a aquest boicot. ¿Per què creieu que els preocupa tant anul·lar aquesta campanya sobre la democratització dels mitjans de comunicació? Per què tanta propaganda de les fotos del Spencer Tunick i nul·la difusió d'una performance autòctona? La veritat és que, a tots els mitjans, els fa pànic que s'obri aquest debat, per això impedeixen que surti qualsevol cosa en aquesta línia. Democràcia? Llibertat d'expressió?...
Això sí, va venir un fotògraf d'una revista local (Línia Sants). Sort dels petits mitjans locals que són més lliures...
Mireu el comunicat a la premsa que vam enviar als mitjans després de tres anys d'un boicot corporatiu sense fissures.

Després de l'experiència, ens tornarem a plantejar una despullada?
Ha sigut una prova pilot i el resultat ha estat excel·lent. I si haguessim sigut més d'un centenar, encara hagués lluït més... La gent que hi va participar, es va engrescar i plantejaven quan ho podríem tornar a fer, però animant més a la gent i siguent més persones.