Per agrair la gran tasca professional, el rigor ètic, la imparcialitat ideològica i el compromís laboral i social que els periodistes de la ciutat heu demostrat al llarg dels tres anys de durada de la campanya "COM és possible?" hem decidit obsequiar-vos amb una foto.

La campanya "COM és possible?", que intenta que sigui possible un veritable accés dels moviments socials a la ràdio municipal de Barcelona (COMRàdio), fa tres anys que dura. 212 entitats ciutadanes s'hi han adherit. S'han obert espais de debat amb jornades, rodes de premsa i conferències. S'han presentat denuncies al CAC, al Síndic de Greuges, a l'Oficina de la No Discriminació (OND). S'han fet accions al carrer. S'han enviat desenes de comunicats a premsa, ràdios i televisions. S'han presentat preguntes i propostes a l'Ajuntament de Barcelona. S'ha fet contrainformació sobre les maneres que els partits d'"esquerra" fan servir a l'hora d'administrar un bé comú com un mitjà de comunicació. S'està preparant una denuncia via contenciós-administratiu per suggeriment del mateix CAC. I, sobretot, s'ha anat elaborant una proposta de participació ciutadana en els mitjans públics innovadora, carregada de contingut i compartida per la gran majoria del teixit associatiu de Barcelona i de Catalunya.

Però tot això no us interessa. El discurs i les alternatives dels nous moviments socials són coses que no tenen cabuda a les vostres agendes i rutines. Nosaltres, ciutadanes i ciutadans que fem política activa, que volem decidir conjuntament amb la resta de la societat civil sobre el nostre futur i present, continuem essent per als mass-media carn de canó, extres als informatius de sang i fetge o als espots publicitaris de la Barcelona que l'alcalde de torn vol vendre als tour operators per al 2004, o pinzellada de color a exhibir de tant en tant en alguna tertulia o en algun programa "especialitzat".

Doncs bé, ara tindreu una foto: no pensem exposar-nos a que ens massacri la policia o a caure daltabaix d'un sisè pis, ens limitarem a despullar-nos, aprofitant la calorada i la darrera moda artística. Una manera com una altra per recordar que  davant de la prepotència i l'arrogància dels "gestors" de la cosa pública (la COMRàdio, la ràdio que de "pública" té els diners però no l'accés), davant de la censura corporativa que paralitza qualsevol intent de debat públic al voltant de temes de tanta trascendència social com el dret d'accés i de control als mitjans de comunicació de massa; davant de tot això la ciutadania ens sentim nus, disposant només dels propis cossos, de les pròpies veus, de les pròpies mirades per a comunicar.

Serà una foto i un premi a la vostra constància, a la vostra coherència: en tres anys de campanya heu aconseguit no publicar ni una nota, no fer sortir ni un tall de veu, ni una imatge de la campanya. Una mena de rècord Guinness del qual estarien ben orgullosos els antics responsables del ministerio de información franquista.

Campanya "COM és possible?"
www.comespossible.org