La nostra societat està governada per un sistema de
democràcia representativa. No entrarem aquí a fer-ne una valoració
ni global ni parcial, sinó simplement a subratllar que ni tan sols els
més aferrissats defensors d'aquesta fórmula política consideren
que la participació ciutadana pugui reduir-se a unes eleccions periòdiques
en les que els guanyadors reben una mena de xec en blanc per a tota la durada
del seu mandat. Fins i tot en democràcies molt formals com ara la nostra,
la ciutadania té el dret i el deure de participar de forma activa a la
vida pública.
I els moviments socials són una de les expressions, potser una de les
més significatives, d'aquesta participació.
Avui, tot assistint al triomf de l'anomenada societat de la informació,
ens adonem que els mitjans de comunicació constitueixen el punt més
feble d'aquesta democràcia, ja que la majoria estan en poques mans privades,
amb un immens poder d'influència en l'opinió pública. Els
mitjans de comunicació públics haurien de representar una barrera
i un contrapès al poder excessiu d'aquests oligopolis.
Però, per complir amb aquesta funció democratitzadora, els mitjans
de comunicació públics s'haurien d'obrir a la societat civil organitzada
esdevenint:
El nostre objectiu general en aquest document és endegar un debat sobre la naturalesa i les funcions d'allò que és públic, a través de la reivindicació d'espais en els mitjans de comunicació institucionals per als moviments socials. És una demanda perfectament raonable i realitzable: només cal que qui governa apliqui una part d'allò que diu respecte a la democràcia i a la participació ciutadana.
Actualment les possibilitats d'accés als mitjans de
comunicació per part de la societat civil són molt limitades
- Presència: Gairebé l'única manera de poder sortir als
mitjans de comunicació és creant espectacle: organitzar grans
manifestacions, deixar-se agredir per la policia, despullar-se pel carrer, escalar
la Sagrada Família, penjar-se d'unes faroles... o trencant vidres: els
moviments socials per aparèixer als mitjans han de produir fets "noticiables",
és a dir, entretinguts o esperpèntics.
- Periodicitat i seguiment del discurs: les informacions sobre la societat civil organitzada són anecdòtiques, esporàdiques i segmentades, de manera que cal tornar a explicar el context cada vegada. No se segueix l'evolució dels discursos dels moviments socials i això es tradueix en la impossibilitat d'oferir al "públic" una descripció fidedigna dels plantejaments crítics o alternatius al discurs dominant.
- Tractament: Quan els moviments socials "surten" pels mitjans, es parla més de l'acte en si que no pas dels continguts i del discurs que hi ha darrera. En una entrevista, el periodista fa de filtre, moltes vegades de bona fe, seleccionant el que creu que és interessant per a l'oient amb una orientació generalment més adreçada cap a l'entreteniment que cap a la contrastació d'idees. A més, com que la informació és difícil de donar perquè no hi ha un context clar per a l'oient i no es deixa suficient temps a l'entrevistat, els resultats són, sovint, poc més que inconsistents i inconnexes.
- Context social: No es mostren les relacions que existeixen entre les diferents temàtiques del gruix de moviments socials i entre els moviments mateixos i les problemàtiques d'interès general.
- Participació dels oients en els programes: és cada cop més limitada i encorsetada. En general queda arraconada a les tertúlies intranscendents o als espais d'entreteniment.
Les emissores municipals van néixer als anys 70 a Catalunya
amb la intenció declarada de dotar la ciutadania d'eines de comunicació
capaces d'afavorir i estimular l'intercanvi informatiu, cultural i polític
a l'àmbit local. Es tractava -segons els promotors- d'engegar experiències
participatives on l'administració (municipal) portaria infraestructures
i marc normatiu, mentre que la societat civil organitzada s'encarregaria de
la producció i gestió dels continguts.
L'existència d'aquesta tipologia d'emissora -que des del punt de vista
normatiu es col·loca com un tercer sector, diferent del comercial i l'institucional-
sempre ha estat utilitzada pels responsables polítics com argument per
a la no legalització de les ràdios lliures i comunitàries.
Avui a Catalunya, ja són més de 200 les freqüències
destinades a ràdios municipals, bona part de les quals re-emeten la programació
de COMRàdio.
La COMRàdio ocupa el 91.0 de la freqüència modulada (FM)
destinat a l'emissora municipal de Barcelona. Segons el Decret Llei 263/1990
del 23 d'octubre de 1990, article 2c, que regula la modalitat d'emissores municipals,
"es facilitarà l'accés al mitjà a aquelles entitats
i institucions no lucratives que estiguin domiciliades a la zona de servei de
l'emissora". En l'acord del Ple de l'Ajuntament del 6 d'octubre de 1995,
es diu que en la ràdio municipal de Barcelona s'ha de "promoure
la participació" i ha d'"estar oberta a totes les entitats
i institucions de Barcelona".
Però la realitat és que la COMRàdio no és una ràdio
municipal, oberta a la participació de les entitats de la ciutat, i la
seva programació és elaborada íntegrament per una productora
(Agència de Comunicació Local, ACL, de capital públic),
que depèn de l'Ajuntament de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis
i la Diputació de Barcelona. La major part dels diners surten de la Diputació
de Barcelona, una institució de segon nivell, és a dir no elegida
directament pels ciutadans, que gràcies a una estratègia de cooptació
de freqüències concedides a municipis políticament afins
ha creat una emissora pròpia que abasta la pràctica totalitat
del territori català.
No existeix cap programació a la COMRàdio destinada temàticament
als moviments socials. Existeix un programa dedicat a les ONG's, "Tots
x tots", que la direcció de COMRàdio, defineix com un "programa
de solidaritat amb el tercer i quart món". Creiem que és
positiva l'existència d'aquest tipus de programa -que ha convidat diverses
vegades alguns moviments-, i que n'hi hauria d'haver més, però
que no té res a veure amb el que demanem.
En primer lloc no demanem un programa, sinó una franja horària
diària. El perquè és molt senzill: el missatge que volem
donar no ha de ser anecdòtic, esporàdic i fragmentat.
En segon lloc la realitat dels moviments socials va més enllà
de la dimensió de ONG: tant per temàtiques, com per objectius,
o per organització.
I en tercer lloc la nostra proposta planteja amb força la qüestió
de la gestió directa: no es tracta d'anar de convidades a un programa,
sinó de construir col·lectivament els nostres espais de comunicació.
Així, la Campanya "COM és possible?" exigeix a l'emissora
municipal de Barcelona una franja diària en la graella de la seva programació
per fer possible, de veritat, aquesta participació ciutadana. No es tracta
de pidolar un favor sinó d'exigir el dret a la participació en
les institucions públiques i el dret a informar i ser informats sense
intermediaris ni "censures" (que poden ser de molts tipus). Es tracta,
a més, d'engegar una experiència de comunicació horitzontal
i participativa inèdita al nostre país.
La Campanya "COM és possible?" formula aquesta demanda -que
s'ampliarà a d'altres emissores públiques- per assolir tres objectius
principals: reduir la discriminació informativa que pateixen els moviments
socials; assajar noves formes de democràcia participativa a la nostra
ciutat; i traslladar a la societat la necessitat/possibilitat de donar un nou
ús als mitjans públics de comunicació, eines imprescindibles
per l'enfortiment d'una veritable democràcia.
· Reduir la discriminació informativa que pateixen els moviments
socials
És gairebé una obvietat dir que els moviments socials pateixen
discriminació informativa: per una banda, no s'informa sobre els temes
i problemàtiques concretes que motiven la seva existència. El
seu treball, molt important per la transcendència dels reptes que planteja
i pel nombre de persones i grups socials implicats, sovint és silenciat
pels mass média o tractat d'una manera sensacionalista i esbiaixada,
quan no criminalitzadora.
De l'altra, els moviments socials no gaudeixen de cap dels mecanismes de participació
i control sobre els mitjans que en canvi sí tenen els partits polítics
o els poders econòmics i fàctics de tota mena. Tampoc existeix
cap mena de regulació basada en criteris de transparència que
garanteixi o faciliti el seu dret d'accés als mitjans de comunicació.
Amb la gestió de la franja diària que exigim, aquesta discriminació
-general en tot el panorama mediàtic- trobaria un contrapès important
amb la introducció d'un element d'autèntic pluralisme. De manera
regular s'informaria sobre la realitat dels moviments socials i temàtiques
que, tot i afectar a la majoria dels ciutadans i ciutadanes no tenen gaire ressò
mediàtic.
· Experimentar noves formes de democràcia directa i participativa
a la nostra ciutat
Malgrat l'expressió estigui molt de moda, a la nostra ciutat no s'està
duent a terme cap experiència de democràcia directa i participativa.
La creació d'un espai assembleari que garanteixi la gestió i direcció
col·lectiva d'un programa és al nostre entendre un repte ambiciós
però molt important donada l'actual fase de concentració de gairebé
tot el poder mediàtic en poques i poderoses mans, sovint transnacionals
de la comunicació.
Però també és un gran repte a nivell polític, donat
el desencant generalitzat envers les actuals formes i institucions polítiques
i l'anomenada "crisi dels partits". La nostra proposta pretén
desenvolupar una nova eina de participació democràtica més
enllà de les eleccions, limitant la delegació de poder a través
d'una experiència de participació directa en un espai públic
com és l'emissora municipal.
· Mostrar la necessitat de donar un nou ús als mitjans públics
de comunicació, redefinint allò que anomenem "públic"
(com a espai comunitari i no institucional)
Cal recuperar la funció inicial de la ràdio, com a eina de transmissió
bi-direccional. Bertolt Brecht va ser dels primers en alertar de la pèrdua
d'aquest valuós ús de la ràdio, denunciant l'ús
que n'havien fet els règims nazi i feixista. La ràdio ofereix
tot un món d'oportunitats i usos desaprofitats que poden convertir-la
en una "àgora" ciutadana, àmbit de socialització,
confrontació i debat, contra la tendència a eliminar, controlar
o desvirtuar tots els espais de relació i també en oposició
a l'aïllament individual d'Internet. D'altra banda, qui no pot tenir una
ràdio? I un telèfon? Estem esperant a la implantació d'Internet
a l'últim racó dels Pirineus per parlar de comunicació
global, quan ja es donen les condicions tècniques perquè aquesta
idea de "globalitat" sigui real. Cal explotar la immediatesa de la
comunicació per ones per a crear aquest punt de confluència on
el receptor sigui alhora emissor i l'emissor sigui sempre receptor.
A més la possibilitat de l'oient d'esdevenir emissor de missatges no
es limitaria, en la nostra proposta, al fet que pugui trucar per participar
en directe, ja que també podria participar a un espai assembleari obert
on decidir col·lectivament què transmetre i com fer-ho.
Es tracta en definitiva de posar en marxa un model de producció radiofònica
alternatiu tant al model comercial com al model públic-partidista.
Fins al moment la Campanya "COM és possible?" s'ha desenvolupat en dos àmbits:
1. Exposició de la campanya entre els moviments socials i recerca d'adhesions. Des de la proposta inicial plantejada per l'XCADE s'han anat sumant a la proposta diversos col·lectius a partir de les presentacions que se n'han anat fent. Aquest procés es va desenvolupar al llarg de la Campanya contra el Banc Mundial, on es va posar de manifest la necessitat dels moviments socials de disposar d'espais de comunicació per a exposar les seves informacions i establir debats d'idees i propostes. Posteriorment, es va constituir la comissió de la Campanya que ha continuat buscant adhesions a través de diversos contactes amb entitats i col·lectius de l'àmbit dels moviments socials.
2. Gestions per tal d'aconseguir l'espai a través dels mecanismes suposadament establerts per això. L'actuació en aquesta línia ha tingut tres interlocutors: els grups municipals a l'Ajuntament en tant que titular de la freqüència municipal; la direcció i treballadors de COMRàdio en tant que empresa que subministra el total de programació de l'emissora de Barcelona i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, com a màxima autoritat a Catalunya en temes audiovisuals. S'ha de dir que cap d'aquestes vies ha donat fruits positius.
A continuació presentem les gestions fetes amb aquests interlocutors:
COMRàdio (Agència de Comunicació Local,
S.A.)
La direcció de COMRàdio, després de molts mesos sense donar
cap resposta, va convocar-nos a diverses reunions la conclusió de les
quals és que NO ens cediran un espai perquè consideren que ja
són prou pluralistes i que la nostra proposta no s'adiu al seu model
de programació. Des de COMRàdio consideren que el control que
exerceixen els partits és suficient per garantir el pluralisme i la participació
democràtica, en tant que són partits escollits en eleccions.
Grups municipals:
Intentem posar-nos en contacte amb els grups polítics a l'Ajuntament
(exceptuant el PP1) per conèixer la seva posició i demanar que
portin el debat al ple. Paradoxalment, l'única resposta és de
CiU.
Tots els grups municipals d'"esquerra" han evitat mullar-se. Amb IC i ERC s'han tingut entrevistes, sense treure aigua clara de res (sí, però no; sou massa radicals (?)...) i el PSC n'hi s'ha dignat a respondre.
CiU ha esta l'únic que s'ha interessat per la Campanya (per altres motius, evidentment) i ha presentat al Ple de l'Ajuntament de BCN una moció (veure annex) modificada i manipulada, que tant sols va ser recolzada pel seu partit, amb l'abstenció del PP i els vots en contra dels altres partits.
També cal dir que Els Verds s'ha posat en contacte amb nosaltres i hem tingut una entrevista amb ells. Hi ha bona predisposició però no tenen gaire pes a l'Ajuntament.
Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC)
I també hem denunciat la situació al CAC, obtenint una resposta
contradictòria. Tot i que se'ns reconeix que tenim raó, ja que
el dret d'accés està normativament reconegut, el CAC no actua
ni elabora un informe contrari a la COM. Es limita a constatar que hi ha un
buit legal -que no concreta com ha de ser aquest accés- però no
exposa mesures que intentin pal·liar aquest buit (instar a que es legisli
en aquesta matèria, elaborar una possible interpretació de les
lleis...).
Ajuntament
A l'Ajuntament se li demana que es cedeixi un espai de la freqüència
de la ràdio municipal, que a Barcelona ocupa el 91.0 del dial, perquè
sigui gestionat pels moviments socials de la ciutat i no obtenim resposta.
En definitiva, partits, la COM i el CAC sembla que no hagin o no vulguin entendre el significat de la Campanya, la filosofia de fons: accés directe i autogestionat dels moviments socials a les ones públiques.
Plantegem que l'organització i gestió d'aquesta franja horària sigui col·lectiva i assembleària, en correspondència amb la manera de treballar dels moviments socials i com a alternativa als models de gestió actualment dominants en els mitjans de comunicació.
Des de diversos sectors de la societat es mira amb incredulitat cap als moviments assemblearis pel que fa a la seva operativitat i efectivitat. Hi ha però, molts exemples que ens poden mostrar l'operativitat de les organitzacions assembleàries que, amb pocs mitjans, aconsegueixen resultats importants implicant a moltes persones. Valguin com a exemple la Consulta Social per a l'Abolició del Deute Extern, per exemple, que va organitzar 10.000 persones a través d'assemblees i va aconseguir 500.000 adhesions a Catalunya; o l'organització de la contraconferència del Banc Mundial i les mobilitzacions a Barcelona, on van participar més de 30.000 persones.
L'organització assembleària introdueix a més, nous elements en la gestió dels espais de comunicació, permetent una participació activa en la definició dels continguts dels programes. Es possibilita així una major implicació dels col·lectius i les persones que en formen part (enfront els programes on només hi participen com a convidats) i també una major responsabilitat. Al mateix temps que s'introdueix més pluralisme també pel que fa a les maneres d'organització, enfront el predomini de la gestió empresarial o el control dels partits polítics.
Tenint en compte que seria aquesta assemblea la que decidís el sistema de gestió de la franja horària, proposem alguns dels elements que podrien definir el funcionament d'aquest projecte.
L'Assemblea
L'Assemblea és l'espai de participació i decisió de tot
el referent a la gestió de la franja. És oberta a tota la ciutadania
i els individus que en ella hi participen tenen tots el mateix pes.
La convocatòria de l'Assemblea es fa periòdicament a través
de la ràdio, d'eines web (agendes, futura pàgina de la programació,
llista de distribució, etc...) i de publicacions alternatives.
Les decisions preses per l'Assemblea les duran a terme comissions o grups de
treball que estaran formats per membres d'aquesta.
Funcions i tasques de l'Assemblea:
- Definir la línia i els continguts de la franja
- Coordinar i supervisar la gestió de la franja i les activitats que
vulgui dur a terme
- Debatre i solventar propostes o incidències tant de la programació
com de les comissions i grups de treball
- Renovar i organitzar les comissions i els grups de treball, periòdicament
o quan es cregui convenient
Les comissions
Les comissions són grups de membres de l'Assemblea que gestionen tasques
continues de l'Assemblea, com pot ser la part econòmica, la gestió
de la programació, la coordinació i dinamització de l'Assemblea,
etc...
Totes les comissions realitzaran les seves tasques seguint els consensos de
l'Assemblea i li presentaran les seves propostes i les activitats dutes a terme
perquè es puguin discutir, canviar i aprovar o no.
Comissió de gestió de la programació:
Aquesta comissió és l'encarregada de proposar la programació
de la franja a partir dels programes acceptats per l'Assemblea i presentats
pels grups de treball. A part, gestionarà el dia a dia de la programació,
coordinant els grups de treball que realitzen els programes i resolent incidències
inesperades.
Aquesta comissió hauria de tenir coneixements o estar familiaritzada
amb el mitjà de comunicació, en aquest cas la ràdio.
Els Grups de Treball
Són grups de persones, membres de l'Assemblea, que proposen activitats
per desenvolupar dins del marc de l'Assemblea; principalment, seran programes
de ràdio per la franja.
Els grups de treball hauran de presentar les seves propostes elaborades a l'Assemblea
i hauran de ser capaços de dur-les a terme.
CRITERIS DE PARTICIPACIÓ AL PROGRAMA
- S'hi tractaran temes relatius a moviments socials
- No hi haurà espais de propaganda per a esglésies o mesquites,
partits, negocis
- No hi haurà espai per a missatges o discursos de caire sexista, feixista,
militarista, racista o que, en tot cas, representin incitació a la violació
dels drets humans
CRITERIS D'ACCESSIBILITAT
- S'habilitaran i es faran públics uns canals d'accés al programa
(adreça correu, adreça e-mail, telèfon) per tal de facilitar
l'accés a l'espai.
- Es redactarà un registre d'entrada de propostes que servirà
de base per regular la participació al programa amb criteris cronològics.
- La comissió de gestió de l'espai podrà decidir la no
admissió de determinades aportacions si no s'ajusten als criteris generals
o si impliquen una sobrerepresentació d'algun grup o sector, també
podrà fer valdre criteris de qualitat. En tot cas les decisions en aquest
sentit hauran de ser sotmeses a discussió en assemblea.
- La introducció de les informacions breus i les urgents serà
responsabilitat d'una comissió de redacció i producció
del programa que respondrà a l'Assemblea