Benvolgut Regidor de Participació Ciutadana i Solidaritat,
Lamentem no haver-nos dirigit a vostè abans, però mai
es massa tard. Som gent dels moviments socials de Barcelona i Catalunya,
que treballem amb el mateix objectiu que vostè, tot i que enlloc
de fer-ho des de les institucions de govern, ho fem des de l’associació
de les persones. En aquest sentit pensem que vostè ens podrà
entendre i podrà mediar adequadament.
La Campanya "COM és possible?" arranca a finals del 2000, després
de la Consulta Social per l’Abolició del Deute Extern, en que unes
9000 que ens vam mobilitzar, vam aconseguir que, a Catalunya, mes
de 500.000 persones es pronunciessin sobre el tema del deute extern dels
països empobrits. Aquesta voluntat política de molts ciutadans
i ciutadanes del nostre país va aconseguir un ressò important
en els mitjans de comunicació durant el dia de la Consulta (12 de
març del 2000), però de seguida aquesta voluntat va ser oblidada
i cap mitja de comunicació (ni tan sols els públics) va seguir
l’evolució d'aquell moviment que democràticament parlant
havia tingut una rellevància espectacular. En canvi vam notar que
els mateixos mitjans van anar seguint totes les incidències en el
món de la política de partits, en el món del futbol,
en el món de l'economia, etc... per tal que la ciutadania tingués
una informació molt complerta sobre futbolistes, empresaris i parlamentaris
convertits en subjectes públics. Nosaltres entenem que la societat
civil i, sobretot, la societat civil que creu en la participació
per millorar aquest mon i que s'organitza a tal efecte, ha de ser considerada
com un subjecte públic. En una societat de la informació
com l’actual, això exigeix que aquest subjecte públic que
han de ser els moviments socials (com els polítics, com els futbolistes,
com els empresaris, com els intel·lectuals, etc...) puguin aparèixer
amb continuïtat en els mitjans de comunicació i que sigui seguida
la seva evolució i les seves propostes, i no limitar la seva presència
a aparicions esporàdiques quan organitzen accions que es puguin
considerar espectaculars i per tant noticiables.
Per tant, vam començar per demanar un espai, per a tots els
moviments socials, a les ràdios públiques municipals (perquè
són públiques, perquè són més properes
al ciutadà que les ràdios nacionals o les ràdios estatals,
i perquè en els seus estatuts recullen la voluntat de donar espai
a les entitats dels municipis). Pensant que era una proposta que podria
ser recollida amb interès per les ràdios municipals ho vam
plantejar a COMRàdio, una ràdio que comparada amb altres
podria ser considerada més progressista, i que ocupa el dial de
la ràdio municipal de Barcelona. No vam obtenir cap resposta a la
nostra carta.
Posteriorment la Campanya "COM és possible?" va prendre mes
força quan el juny del 2001 la Campanya contra la visita del Banc
Mundial a Barcelona va assumir que era necessària la demanda que
s'estava fent en la línia de demanar espais a les ràdios
municipals.
Vam anar a parlar amb la direcció de la COMRàdio i amb
alguns partits polítics, propers als moviments socials, que estan
al Consell d’Administració de la COMRàdio, i la resposta
va ser la mateixa: "la COMRàdio la fem nosaltres, es nostra, i no
teniu cap més sortida que seguir demanant de sortir als nostres
programes, sobretot en el programa "Tots x tots" que tracta la solidaritat
i que s'emet el diumenge de 22 a 24h, i que ja és suficient". En
vam deduir que la ràdio municipal és pública perquè
esta pagada amb diners públics, però que està controlada
i posada al servei dels interessos dels partits que estan ocupant l'Ajuntament
i la Diputació de Barcelona, enlloc de ser una ràdio pública
per i dels ciutadans i ciutadanes.
Tot i així, hem seguit endavant, i la iniciativa encara ha pres
més força amb la Campanya contra l'Europa del Capital i la
Guerra que, el 16 de març del 2002, va organitzar una de les manifestacions
més grans que es recorden a Barcelona.
Actualment més de 200 col·lectius, ONGs, xarxes, plataformes i moviments del nostre país demanen un espai a la COMRàdio.
La nostra proposta és que es proporcioni una franja diària
de mitja hora o una hora (per garantir la continuïtat de la informació,
i per facilitar que la gent s'enrecordi que cada dia a certa hora hi ha
el programa organitzat pels moviments socials de Barcelona), també
proposàvem que la direcció d'aquest espai fos decidida per
una assemblea oberta de tots els moviments socials que volguessin, ja que
aquesta és la manera amb la que treballem i amb la que hem organitzat
totes les grans accions que hem organitzat últimament) i que la
gestió fos portada per un grup de persones (entre les que podrien
haver-hi professionals de la COMRàdio) que seguirien el que s’hagués
decidit a l'assemblea.
Pensem que aquest espai seria una experiència pionera i innovadora,
que la ràdio municipal i la mateixa ciutat de Barcelona podrien
mostrar com a triomfs en la iniciativa i en el risc assumits per tal d'afavorir
la participació ciutadana.
Els 200 col·lectius que demanden l'espai estem oberts a veure
com això seria possible, la nostra proposta no és res més
que això, la nostra proposta. De totes maneres, no hem rebut de
la direcció de la COMRàdio ni des de l’Administració
cap altra contraproposta que el manteniment de l'status quo.
Ens dirigim a vostè perquè intenti una mediació
que pugui desbloquejar l'actual estat en el que la part mes forta en aquest
conflicte aprofita aquesta força per intentar fer-nos callar, però
es clar, 200 col·lectius també tenen la seva força
i la reacció pot ser la de l'enfrontament (tant jurídic com
d'altres maneres).
Creiem que seria mes interessant que es trobés una sortida negociada
que fos positiva per la Campanya "COM és possible" i que alhora
fos positiva per als objectius i les funcions que la COMRadio ha de garantir
(una ràdio municipal per als ciutadans de Barcelona).
Esperant la seva resposta, li donem les gràcies ja des d'ara
pel seu interès.
Campanya "COM es possible?"
29 de desembre de 2002