Li vam argumentar que la ràdio municipal de Barcelona (ocupada per la COMRàdio) no només era pública, sinó que els seus estatuts deixaven ben clar que estava pensada per fomentar la participació ciutadana al municipi, especificant que ha de donar accés a les entitats del municipi. En tot cas, li vam fer veure que parlava de la nostra petició com si fos una molèstia i una nosa, i que la voldria passa a la competència: Catalunya Ràdio, eludint la seva responsabilitat com a director de l'empresa ACL, que elabora un producte, COMRàdio, que ocupa la freqüència municipal. L'animàvem a fer un esforç d'imaginació i de responsabilitat per a veure-ho com una oportunitat.
El director de COMRàdio, Jordi Llonch, va argumentar que la COMRàdio ja era oberta i que ja donava accés a les entitats del municipi, i que el que nosaltres proposàvem de demanar una franja horària per a la Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern, no tenia sentit, perquè llavors tothom els vindria a demanar franges, va fer broma dient que podrien donar franges en funció dels afiliats o seguidors, deia que en aquest cas, el Barça tindria la franja més gran, llavors l'Espanyol, els partits polítics i totes les associacions.
Nosaltres li vam explicar que si la Campanya tenia tantes adhesions era que els col·lectius socials de la ciutat necessitàvem espai mediàtic de veritat, i que la demanda que feiem no era d'una franja per a una xarxa d'entitats com la XCADE, sinó que havíem obert el ventall i es plantejava una franja de mitja hora o una hora diària, que seria gestionada per una assemblea oberta de col·lectius. En tot, cas no entenia que el Barça, l'Espanyol i els partits polítics ja tenen forces oportunitats d'explicar què és el que fan, cosa que els moviments socials no podem fer de cap de les maneres a no ser que fem actes molt esperpentics o multitudinaris, però que tot i així, no se segueix amb continuïtat el nostre discurs, propostes i alternatives.
Llavors va dir que això no entrava en el seu model de ràdio de qualitat per a l'oient (llegeixis buscant la màxima d'audiència), i que això faria baixar la qualitat. El model de COMRàdio està basat en els seus professionals i eren ells els que buscaven el que és noticiable.
Nosaltres vam argumentar que hi havia fórmules perquè l'assemblea oberta de moviments socials treballés amb els seus periodistes (cosa a la que Quico Triola deia que sí) i, en tot cas, sabíem que la petició de la Campanya era un risc i una cosa que no es veia clara d'entrada, però veient l'emergència de la societat civil organitzada, era una temàtica que la ràdio municipal de Barcelona hauria de tractar. També vam dir que no ens tancàvem en la nostra proposta de franja autogestionada per una assemblea oberta a tots els col·lectius, sinó que es podia buscar una fórmula que satisfés a tothom i que millorés les possibilitats i les possibilitats d'audiència de la COMRàdio.
Per altra banda, ell volia demostrar que les temàtiques de solidaritat ja sortien al programa "Tots x Tots" de COMRàdio, dirigit per Quico Triola, que també havia vingut a la reunió. En Jordi Llonch pensava que amb aquest programa de solidaritat ja n'hi havia prou. Dues hores cada setmana diumenge de 21h a 23h.
Nosaltres vam valorar el programa "Tots x Tots" (al que alguns dels presents a la reunió havíem participat), però vam argumentar que els adherits a la Campanya tocaven molts altres temes: immigració, defensa de la sanitat i ensenyament públics, ecologisme, antimilitarisme, okupació, ... que no entraven en la matèria del programa, i que a més, no es tractava de tenir un programa en unes hores del diumenge en les que tothom està preparant la futura setmana, sinó que pensem que hi ha d'haver una franja que crei costum i que, encara que més curta, s'emeti cada dia de la setmana.
El Director de la COMRàdio no volia buscar acords o punts en
comú, sinó que es tancava en la seva defensa acrítica
i immovilista de la ràdio que ell dirigeix, i va dir que en 15 dies
ens enviaria una resposta per escrit, però que no hi comptéssim.
La resposta per escrit que ens va enviar feia una llista de totes les intervencions en el programa de solidaritat "Tots x Tots", intentant demostrar que amb aquest programa n'hi havia prou. També deia que la COMRàdio, gestionada per l'empresa de capital públic ACL, era ben representativa de la societat civil perquè: cada quatre anys s'elegeixen els representants a l'Ajuntament, aquests designen una direcció de l'empresa ACL, i aquesta dirigeix uns periodistes que produeixen uns programes que, per delegació encadenada, són totalment representatius.