¿És possibe que homes fets i drets, dirigents polítics, màxims responsables de grans institucions, organismes, empreses, diguin i mantinguin discursos evidentment falsos, contradictoris amb la Ciència i amb l'evidència més palesa?
El periodista Josep Pernau apunta aquesta teoria en el seu article de el Periódico del 26 de maig del 95.
Però també els més importants científics ho han dit. En particular, ho va escriure el filòsof de la Ciència Bertrand Russell: el mètode científic l'aplica una minoría a una minoria de qüestions. La vida no es regeix per pensaments científics, sinò per passions o interessos.
Estudiosos de la psicologia social opinen que les directrius del nostre comportament no només no són científiques, sinò que no són ni conscients. I, en tot cas, encara que la nostra actuació individual sigui racional, la col·lectiva no ho és, ni és compresa per ningú.
El document que es presenta explica a uns alumnes del curs 94-95
algunes raons per les quals el comportament de persones instruides no és
cinentífic, igual que el seu propi comportament tampoc deixa de tenir
equívocs i contradiccions.