El nen boig: els qui no volen la veritat fan passar per bojos als qui la diuen.  Mapa del web

L'investigador Martin Seligman és l'autor de l'obra
més coneguda sobre la indefensió i els seus efectes
La indefensió dificulta l'aprenentatge i
la resistència a la mort		 Igualtat? Antigona
Tothom sembla partidari de la igualtat, però un
professor va anar, fa anys, al psiquiatra i es va
queixar de les coses que no es podien dir, que allò
que és obligatori ensenyar està en realitat prohibit.
Sí - va dir el psiquiatra-, igual que en temps de
Franco hi havia unes coses que no es podien dir,
ara n'hi ha unes altres.
Per exemple, un nen pacient meu em deia:
- Si tots som iguals, per què les meves companyes
de classe no hauran de fer la mili, i jo sí ?
El psiquiatra va continuar explicant al professor que,
igual que en temps de Franco, a qui diu certes coses
que tots sabem que són veritat, el mínim
que li pot passar és que consideren que està boig.
El professor va insistir en que valia la pena exposar
aquestes disfuncions en algun congrés de psiquiatria,
que no era cas de deixar passar per
bojos els nens que raonen, però el psiquiatra no
el va voler escoltar i li va dir que tornés, ja que
és bo poder parlar d'aquestes coses amb algú.
Mortalitat

Sí, és ben cert que és bo tenir amb qui poder parlar, amb qui poder exterioritzar els nostres raonaments. És encara més necessari que poder tenir relacions sexuals. Però si únicament podem parlar amb un psiquiatra que ens escolta cobrant, és com poder tenir relacions sexuals, però només amb una prostituta.
O fins i tot pitjor, ja que el sexe és més una cosa de dos i més material que no pas enraonar.
I també és comprensible que una persona no trobi parella, però, ¿és comprensible que un nen no trobi ni pares, ni professors, ni adults, més que el reservat i remunerat psiquiatra per poder parlar de les contradiccions que es veu obligat a "tragar"?
Tal vegada és per aquestes contradiccions que la mortalitat del joves, especialment els homes, ha augmentat tant darrerament... un altre silenci.
Inscripció
a l'ex libris de
Sigmund Freud:

Qui els famosos
enigmes
sabia també
era el millor
baró
Els enigmes

Qui decideix què es pot dir i què no?
Quines mentides ens hem d'empassar i per què?
Què del que creiem, o fem veure que creiem, és veritat
i què és mentida?
És bo que la Ciència calli, igual que és bo que calli la llei i
que, si la Constitució prohibeix una discriminació,
sigui obligatori practicar-la i no preguntar el per què,
si no és pagant al psiquiatra?

No seria bo que els amics, els pares, els professors,
estiguessin oberts a parlar-ne gratis?
Qui sabia aquests famosos enigmes?

Com és que els nostres dirigents mantenen opinions evidentment falses?

Campanya contra l'exclusió jurídica