Antígona, filla d'Èdip, defensà el dret de TOTS a la igualtat davant la lei. Des d'aquest punt de vista, qualsevol violació del dret és il·legítima, encara que sigui perpetrada per la més alta autoritat i acceptada per tots.
Es més: la violació dels drets reconeguts per la llei és més greu quan és practicada per aquells que, precisament, tenen el deure de garantir aquests drets.
Els nostres dirigents, a més de violar la llei, falten al seu deure principal i perden la seva coherència, donant una mala referència a la sociedad. A més, falten a un compromis personal que es concreta en el jurament de respectar i fer respetar la Constitució, que violen i deixen violar.
Exemple: violació rutinària del dret dels nens: el nen boig
El compromís.- La societat humana lliure ha de basar-se en el mutu respecte, concretat en el respecte als compromisos adquirits. El dels nostres dirigents és un cas particular molt important en el qual toca respetar les lleis i els conseqüents drets. Malgrat tot, no opinen o no semblen opinar que han de respectar-se en tots els casos.
Èdip resol els enigmes
ENIGMES: Aquets fets ens obren curioses preguntes i enigmes.
Per exemple:
¿Per què no es denúncien clarament les violacions massives de la Constitució i dels drets humans en els autodenominats "Estats de dret"?
¿Quina "justificació" donen els nostres dirigents a la seva violació de la Constitució?
¿Si ells fan i canvien les lleis. ¿Per què no les ajusten a allò que volen fer, en lloc de violar-les?