,
argumentant que l'enterrament dels morts és un manament diví que
no el poden prohibir els mortals. Per grans que siguin les seves faltes, ningú
pot perdre aquest dret, i que MALGRAT TOT, HADES VOL IGUALTAT DAVANT LA LLEI.
ANTÍGONA, la Llegenda
Mapa del web
La princesa Antígona fou filla i germana del rei Èdip de Tebes, a qui, cec i desterrat, acompanyà i mantingué fins que Teseu li donà asil a Atenes, on morí desprès d'instruir-lo sobre el secret de l'estabilitat de l'Estat.
Desprès, regnant el seu oncle Creont a Tebes, Antígona s'oposà
fins la mort a la prohibició d'enterrar el seu germà Polinices,
argumentant que l'enterrament dels morts és un manament diví que
no el poden prohibir els mortals. Per grans que siguin les seves faltes, ningú
pot perdre aquest dret, i que MALGRAT TOT, HADES VOL IGUALTAT DAVANT LA LLEI.
El mite d'Antígona és un dels més importants en la nostra cultura, però no hi ha acord sobre la seva interpretació. Les existents es poden dividir en tres classes, representant la defensa de tres principis:
1. Antígona representa la defensa del dret de la família i l'individu en front del poder de l'EstatAquesta és la interpretació més estesa, fins el punt que s'ha arribat a dir que Antígona vol dir "Defensora de la família" o de la nissaga, encara que, en realitat, significa "En lloc de la mare". Dins d'aquesta interpretació, hi ha 3 valoracions d'Antígona: 1. A favor, com heroïna que defensa els drets en front de l'abús de poder de l'Estat. 2. Imparcial, com a representant de la tragèdia resident en la contradicció entre els interessos de la família i els de l'Estat. 3. En contra, com exemple de qui, tossut, no entén la "raó d'Estat", és irracional, donant lloc a una tragèdia. Aquesta interpretació és la més estesa perquè és la més fàcil d'entendre, i també perquè Antígona és una dona, a les que hom considera defensores dels interessos de la família en front dels interessos exteriors. Però hi ha altres llegendes que representen més clarament aquest conflicte. |
2. Defensa les lleis eternes dels déus (o de la Natura) en front de les lleis temporals dels homesAquesta interpretació és menys corrent, però més específica d'Antígona. Implica que el comportament humà ha de seguir unes lleis immutables, que no es poden canviar segons conveniències del moment. Seguir o no aquestes lleis ho canvia tot. Per exemple, si abandonem el principi de la veritat, podem trair tots els nostres compromisos. I els dirigents poden trair totes les lleis i tots els nostres drets: n'hi ha prou en què els convingui fer-ho. Les lleis dels homes descansen, doncs, en el respecte a una llei universal de respectar els juraments, els compromisos. Sense aquest respecte, totes les altres lleis perden fonament, ja que poden ser "de mentida". També el mètode científic, i per tant, la Ciència, descansa sobre un principi de respecte per la veritat, sobre un "pacte entre cavallers", com va dir Bertrand Russell, sense el qual no seria possible distingir el veritable coneixement del xarlatanisme. |
3. Defensa el principi d'igualtat davant la llei sense excepcions (el Poder SEMPRE ha de respectar les lleis)Aquesta és la interpretació menys corrent de totes, i, també, la més específica d'Antígona. Una raó de la poca popularitat d'aquesta interpretació és que no acceptem que també els malvats i privilegiats han de tenir els mateixos drets que nosaltres, en particular el dret a un judici just on puguin defensar les seves raons. En el terreny científic, tampoc acceptem que aquells que defensen teories contràries a les que nosaltres tenim per segures hagin de ser escoltats: si contradiuen allò que nosaltres creiem segur, no poden tenir raó: per què escoltar les seves (impossibles) raons? Si els grecs haguessin pensat com nosaltres quan van sentir dir que la Terra és rodona, segur que aquest coneixement no s'hagués estés per la seva societat: des del concepte intuïtiu que la Terra és plana, pensar que és rodona és un absurd. Però escoltant les proves que és rodona, hom veu que no pot ser plana. En el que respecta al judici sobre les persones o els grups de persones, també allò del que estem segurs por ser errat: per aquesta raó, és important escoltar les raons de cada cas i no jutjar a partir dels nostres prejudicis, o sigui, dels judicis sense proves, sense raons. |
Síntesi de les tres postures :
Si aprofundim, el sentit positiu d'aquestes tres interpretacions està
més interrelacionat del que sembla. Fins i tot podem veure que són
tres nivells intel·lectuals d'afrontar un mateix conflicte, nascut de
la necessitat d'organitzar la societat més enllà de la família
o tribu, i dels vicis fatals que pot tenir aquesta organització, que
anomenem Estat, enquadrat dins la unitat cultural que és una Civilització.
Crisi dels Estats i de la Civilització :
L'organització estatal pot entrar en crisi i iniciar el seu col·lapse
justament quan ha assolit el seu cim de benestar i organització, tal
com va passar en amb l'Imperi Romà, on s'hi vivia tan bé. L'Imperi
es va enfonsar i encara ningú sap ben bé per què, ni per
què no es va poder estalviar que passés.
Èdip i Antígona van viure en una Civilització anterior,
la Micènica. Però ells sí que van arribar a conèixer
les raons del col·lapse cap el qual s'encaminaven "inevitablement",
segons els savis del seu temps (segle XIV abans de Crist), i van poder intentar
estalviar-ho per un mètode nou (ja a Egipte i a Creta s'havien utilitzat
altres mètodes).
Invenció d'Occident :
El seu èxit va estar parcial, i a l'Imperi Micènic el va succeir
una Edat Fosca., semblant a l'Edat Mitjana que va seguir l'Imperi
Romà, però més curta. Però part del seu llegat,
incloent el d'Èdip i Antígona, es va conservar, donant lloc a
una nova forma de Civilització que gaudeix dels beneficis de la vida
civilitzada, però conservant alhora part de la llibertat de la vida primitiva.
Aristòtil i altres pensadors així ho constaten. Però aquest
equilibri entre civilització i llibertat és precari.
Antígona: equilibri entre el Poder i la persona: possibilitat de
la Ciència i del coneixement.
El Poder de l'Estat suprimeix les continues lluites tribals, però
la conservació de la llibertat depèn de l'equilibri entre el Poder
i la persona, o el Poder i aquesta llibertat.
I aquest equilibri fa possible també la Ciència i el coneixement,
que fan possible corregir intel·ligentment els errors de la societat.
En canvi, els desequilibris i lluites socials poden acabar amb la llibertat
sense adonar-nos i fer impossible el coneixement, especialment els de nosaltres
mateixos, fins el punt de fer col·lapsar l'organització social
sense que ningú sàpiga per què, com ha estat a punt de
passar a Rússia, que està enfonsant-se en la pobresa i la pèrdua
de població. Per tal que això no passi, cal establir bé
unes bases de convivència i de respecte per la persona, a través
d'unes lleis "eternes", inviolables, i no excloure mai ningú
del dret a la llei, del dret a defensar-se.
Interrelació i síntesi de les tres interpretacions
d'Antígona:
|
Les lleis eternes tals com valorar la veritat i respectar els pactes són essencials per tal de respectar els individus, ja que, en cas contrari, aquells que no poden defensar-se es veuen enganyats i burlats en els seus drets. Aquest desavantatge de l'individu respecte l'Estat i la societat creix a mesura que el desenvolupament de la Civilització margina la violència individual com a forma de reparar agravis i el poder de l'Estat creix respecte la família i les relacions personals, controlant l'educació, la comunicació i l'economia. El control de l'Estat i de l'organització social sobre l'individu fa que ningú vulgui restar fora, acceptant tothom les falsedats i traïcions més evidents, ja que ningú pot reclamar serietat. Es perd la dignitat personal en el pla intel·lectual. Es viu bé, però a condició d'acceptar el joc, de desentendre's i de fer la vista grossa, perdent-se els valors tradicionals de respecte per la veritat, per la coherència, per la persona. Apareix l'individualisme i el pensament dèbil, i la insolidaritat creix. Cada cop som més inconscients de les nostres contradiccions i de que el manteniment de l'estructura social necessita serietat... Fins que tot s'enfonsi? |
El principi d'igualtat davant la llei és un recurs tècnic molt valuós alhora d'estalviar l'abandó de les "lleis eternes" del respecte per la veritat i per les persones, ja que aquests principis s'abandonen fàcilment per la via de les excepcions "òbvies". Per què? Hi ha diverses raons: 1a La manera d'enraonar: Perquè sempre suposem que hi ha excepcions òbvies en allò que ens comprometem. Per exemple, malgrat donar la nostra paraula, no anirem al cine amb un amic si ens morim, però tampoc si ha mort el nostre pare, o fill: segur que no ens sentirem culpables per haver anat a l'enterrament i no al cine. Popularment, aquestes excepcions s'apliquen també al respecte pels drets: considerem que en certs casos (per ser dones, jueus, negres o homes), certs drets no s'han de respectar, o "no són aplicables". 2a Els prejudicis: Aquestes excepcions naixen de prejudicis sorgits de les relacions humanes, del discurs de la societat i dels interessos immediats del Poder. Com els prejudicis són molt forts, poden imposar-se sobre els coneixements fonamentats i raonats. Sobre tot si admetem que s'imposin sobre el dret, hi haurà víctimes dels prejudicis, però també beneficiaris que no permetran la seva desaparició. 3a La lluita per
la supervivència:
William Faulkner va dir: "No oblidis que mentir és part de
la lluita per la supervivència". Per tant, és molt important que no transigim davant la violació del principi d'igualtat davant la llei: produeix INDEFENSIÓ. |
L'Estat que no respecta els seus principis esdevé cec. La unitat natural de reproducció, tant física com cultural és la família o la tribu, que reprodueixen la vida a partir de les relacions humanes instintives, d'estructures naturals. Quan l'organització estatal afebleix aquestes estructures, els instints de conservació de l'espècie ja no actuen necessàriament a favor de la seva conservació, sinó que poden actuar a favor de la seva destrucció, caient la natalitat i l'educació dels joves, i fins i tot augmentant la seva mortalitat. L'organització estatal avançada ja no pot confiar la seva supervivència als instints, sinó que els ha de recolzar amb el coneixement i la raó, amb el respecte per la llibertat de comunicar els coneixements i de rebre una resposta raonada a les qüestions que es poden plantejar sobre el funcionament de la societat. En cas contrari, aquesta pot autodestruir-se sense que hom sàpiga per què. |
Resum:
La societat de benestar avançada pren a l'individu la llibertat de raonar,
de rebre un tracte digne. Es torna ignorant i fa sabotatge a la transmissió
generacional de coneixements. Tots ho acceptem per no ser exclosos i haver de
renunciar al seu benestar material.
Amb aquest benestar material ens compra i procurem ignorar el que està
passant, absorbits en la competència d'uns amb els altres.
La solució és el respecte pels bens intel·lectuals, espirituals,
i la tècnica que ho fa possible a nivell social és el respecte
per la igualtat davant la llei.
Pàgina principal - Pàgina principal en Català - Igualtat davant la llei - Contra l'exclusió jurídica - Antígona segons la Hiperenciclopèdia Catalana