Un fitxer nou es crea fent Fitxer > Nou; apareix un quadre de diàleg des d'on es fixen alguns paràmetres o al final es fa D'acord.
Un fitxer ja existent es pot obrir amb l'opció Fitxer > Obrir, amb la qual es presenta un quadre de navegació que ens permet atènyer l'arxiu desitjat.
Els fitxers .xcf també es poden obrir directament fent-hi clic damunt.
Amb Fitxer > Anomena i desa donem nom al fitxer, n'establim el tipus (.xcf, .bmp, .gif, .jpg, etc.) i indiquem la carpeta on s'ha de desar.
Amb Fitxer > Desa només desem els canvis; però si el fitxer encara no té nom, tipus i carpeta, es comporta com Fitxer > Anomena i Desa.
És molt convenient desar sovint els fitxers mentre es modifiquen; altrament tenim el perill d'incórrer en un error irreparable i haver de repetir part de la feina.
Amb Fitxer > Tancar tanquem el fitxer, però encara ens mantenim dins el GIMP. Amb Fitxer > Sortir, sortim del fitxer i tanquem el programa. Com és habitual, el programa ens preguntarà si volem desar els canvis en el cas que n'hi hàgim fet. I si encara no té nom, tipus i carpeta, ens instarà a fixar-los.
Mentre treballem amb una imatge, l'hem de desar en el format .xcf, propi del GIMP. Només així garantim la integritat de tots els elements, visibles i no visibles, que hi hàgim introduït.
Al final del treball, però, acostumem a convertir-lo a un altre format, amb una doble intenció:
El format alternatiu més respectuós amb l'original és el .bmp. Amb aquest obtenim una còpia píxel a píxel del resultat del nostre treball, però perdem la capacitat de continuar el treball en capes que hi hàgim fet i diversos elements invisibles però útils de la imatge.
Hi ha diversos formats destinats a limitar el pes de la imatge (és a dir, la seva necessitat d'ocupar memòria). Els principals són els següents:
El propi GIMP ens facilita l'ajustament dels paràmetres que ens permetran estalviar memòria (per exemple, el nivell de compressió del .jpg o la riquesa de la paleta del .gif.
Una altra forma de reduir el pes d'una imatge és limitant-ne els dimensions (que es mesuren en píxels); això es fa amb eines específiques. Naturalment també hi perdem qualitat.
Si el fitxer ja existia i el desem amb un tipus diferent, l'inicial no desapareix: en lloc d'un fitxer en tindrem dos. Cal notar que cada vegada que canviem de tipus, perdem qualitat; és molt recomanable, doncs, no fer cap canvi de tipus fins al final de totes les operacions.