Fonètica

Pinyin

La millor aproximació a la pronunciació del xinès mandarí és la transcripció pinyin (o més correctament hanyu pinyin), de base fonemàtica. La primera edició del Hanyu Pinyin fou aprovada i adoptada el 1958 pel Congrés Nacional Popular. Fou introduïda a les escoles de primària com a mitjà per a ensenyar la pronunciació del Xinès Estàndard, i emprada per a millorar la taxa d'alfabetització entre la població adulta. El 2001 el Govern va promulgar la Llei del Llenguatge Comú Nacional, que va reforçar l'ús oficial del pinyin.

Els fonemes, tal com són considerats en el pinyin, tenen realitzacions diferents en contextos diferents; a continuació se'n fa la descripció lleugerament simplificada. Els símbols entre claudàtors corresponen en general a l'AFI (Associació Fonètica Internacional; en anglès IPA).

Wikipedia: pinyin

To

Si activeu els altaveus i feu clic en els exemples en blau, podreu sentir-ne la pronunciació.Una mateixa síl·laba, definida pels fonemes constituents, no queda encara perfectament determinada. Cal tenir en compte el to amb què es pronuncia. Una variació de to dóna lloc a significats totalment diferents. Els tons són els següents:

1	Agut sostingut	mā
2	Creixent	má
3	Decreixent-creixent	mǎ
4	Decreixent	mà
-	Sense to	ma

Instantspeakchinese, passim
Kratochvíl 1968, 23-37
Li 1987, 830-831

Vocals

i	Valor bàsic	[ i ]	mī	zhī	qǐ
i	Darrere s, z i c.	[ ʅ ]	sì	zì	cī
e	Valor bàsic	[ ə ]	tè	zhè	fēng
	Seguida per n (no per ng)	[ ε ]	rén	mēn	fěn
	En contacte amb [ i ] o [ y ]	[ e ]	dié	gěi	lèi
			miè	qiē	tiě
			nüè	quē	-
a	Valor bàsic	[ a ]	tā	kǎ	sà
a	Terminacions -ian i [ü]an	[ ε ]	tiān	biàn	juān
o	Valor bàsic	[ wo ]	wǒ	fó	pò
u	Valor bàsic	[ u ]	bú	zhū	nǔ
u	Darrere y, x, j i q	[ y ]	yū	qù	xú
ü	Valor bàsic	[ y ]	nǚ	lǘ	-

El so [ ʅ ] és una i molt relaxada, gairebé vocal neutra.

Ibidem

Diftongs

Llevat dels casos vistos a l'apartat anterior, els diftongs consisteixen en la pronuncianció enllaçada de les vocals que els componen:

dāi

zhǎo

móu

niǔ

guǎ

huò

Ibidem

Consonants

b	[ p ]	bú	bào	bié
p	[ ph }	pá	pò	pī
m	[ m ]	má	mēn	miè
f	[ f ]	fēng	fěn	fó
s	[ s ]	sà	sì	suī
z	[ ts ]	zāi	zǒu	zì
c	[ tsh ]	cī	cǎo	cóng
d	[ t ]	dāi	dié	dōng
t	[ th ]	tè	tiān	tā
n	[ n ]	nǚ	nǔ	biàn
l	[ l ]	lián	lèi	lí
sh	[ ʂ ]	shàng	shí	shū
zh	[ tʂ ]	zhǎo	zhè	zhū
ch	[ tʂh ]	chǐ	chàng	chūn
r	[ ʐ ]	rén	rì	ér
x	[ ç ]	xīn	xú	xuě
j	[ tç ]	jīng	juān	jiā
q	[ tçh ]	qiē	quē	qù
g	[ k ]	gěi	gāo	guǎ
k	[ kh ]	kǎ	kū	kě
h	[ x ]	hēi	hǎo	huò
ng	[ ŋ ]	cháng	jīng	fēng

[ ʂ ] i [ ç ] són semblants a la x en català; la primera alveopalatal i la segona palatal.
[ ʐ ] és la sonora corresponent a [ ʂ ].
[ x ] és semblant a la j de l'espanyol.
La [ h ] representa una expiració d'aire, més notable que la de l'anglès darrere les p, t i t inicials.

Ibidem

Semiconsonants

w	[ w ]	wǒ	wáng	wǔ
y	[ j ]	yī	yě	yū

Ibidem

Sandhi i fenòmens anàlegs

Quan una síl·laba és pronunciada en companyia d'altres - és a dir, pràcticament sempre - el seu to es modifica poc o molt, d'acord amb el to de les síl·labes circumdants. Aquest fenomen s'anomana sandhi. Els principals canvis són els que consten a continuació:

Algunes paraules, com yi (= 1) i bu (= no) tenen diverses formes de pronunciació, dependnets del context.
Tota síl·laba del to 3 adopta un to semblant al 2 quan va davant una altra síl·laba amb el to 3; aquesta regla pot aplicar-se reiteradament.
Tota síl·laba del to 3 adopta un contorn semblant al de la primera meitat decreixent del to davant una altra síl·laba de qualsevol altre to o àtona.
Tota síl·laba del to 4 adopta un contorn més pla davant una altra síl·laba del to 4.

lǐnpǐn
xiǎohào
dàhào

A més del sandhi hi ha altres causes d'alteració del to de la síl·laba aïllada:

L'accent d'intensitat.
La relació gramatical entre els síl·labes en contacte (pausa més o menys gran).
L'entonació general de la frase (interrogació, exclamació, etc.)

Audio Tutorial of Basic Chinese
Kratochvíl 1968, 38-47