5. Hipervincles
Índex | Tema 4 | Tema 6
Hipervincles i àncores
Un hipervincle és una connexió entre dos documents diferents. Els extrems de la connexió són les àncores d'origen i de destí. L'àncora d'origen és un text o - com veurem més endavant - una imatge d'un document HTML; la de destí, l'adreça d'un document diferent (o d'un sector diferent del mateix document o d'un altre document).
Els navegadors - llevat que s'especifiqui altrament - mostren l'àncora d'origen amb un subratllat i un color especial, i fan que el cursor del ratolí, en posar-s'hi damunt, adopti la forma d'una mà en actitud de prémer un botó. En fer-hi clic, el navegador ens remet al document (o al sector del document) indicat per l'àncora de destí.
Les àncores d'origen es delimiten amb les etiquetes <a> ... </a>.
L'element A té l'atribut href, el valor del qual és l'àncora de destí:
- <a href="adreça">text de l'àncora</a>
on adreça és la del document de destí.
Les versions Strict exigeixen que l'element A formi part d'un element de text (o d'una imatge); les versions Transitional permeten altres supòsits, per exemple la inserció directa a BODY.
Adreces
L'adreça completa d'un document s'anomena URI (Universal Resource Identifier) i conté tres elements:
- Protocol de transmissió,
- Identificador del servidor que hostatja el document (host).
- Directori i fitxer del document dins el host.
Per exemple, l'adreça d'aquest document és
- http://www.webpersonal.net/avl3119/infmt2/h05.htm
en què
- http:// és el protocol de transmissió.
- www.webpersonal.net és l'identificador del host.
- avl3119/infmt2/h05.htm és l'adreça del document dins el host.
Sovint es parla d'URL; tot i que el concepte és diferent, a aquest nivell podem considerar sinònims URL i URI.
Adreces relatives
Si el punt de destí és un document de la mateixa web, fem servir les adreces relatives. Una adreça relativa es determina així:
- A partir del directori (carpeta) d'origen, pugem pel diagrama d'arbre dels directoris fins assolir el directori comú que també contingui l'arxiu de destí; cada vegada que ens elevem un directori escrivim ../.
- A partir d'aquest punt i descendint pel diagrama, indiquem amb el seu nom els directoris necessaris per arribar a l'arxiu de destí.
- Finalment escrivim el nom del fitxer de destí.
Així, si des d'ori.htm (vegeu la imatge) volem canviar a dest.htm, escriurem
- ../C/D/dest.htm
on els dos punts representen el directori A.
Aquesta norma, aplicada a dos arxius del mateix directori, equival a esmentar exclusivament el nom de l'arxiu de destí.
Marcadors dins un document
És molt recomanable de posar marcadors dins els documents molt llargs. Cada marcador rep un nom i queda fixat per la presència de l'expressió
- <a name="nom">
col·locada en el punt oportú.
L'enllaç entre el punt de partença i el de destí interior es construeix amb la fórmula
- <a href="#nom">
La indicació #nom es pot afegir a continuació d'una adreça de document; en aquest cas la remissió és a la secció indicada del document indicat.
Document en una finestra diferent
En les versions Transitional, podem aconseguir que el nou document s'obri en una finestra diferent, mentre en l'anterior continua havent-hi el document de partença. Cal afegir a <a...> l'atribut target:
- target="finestra"
on finestra és un nom qualsevol per a la nova finestra.
L'atribut target no és compatible amb les variants Strict.
Correu
D'una manera anàloga podem engegar el mecanisme de transmissió de correu, amb una fórmula anàloga a la següent:
- <a href="mailto:adreça@adreça">Text</a>
A continuació hi ha una adreça veritable; si premeu aquí i envien un missatge, deixareu el testimoni del vostre pas per aquesta pàgina.
Redireccionament automàtic
Un redireccionament automàtic és, a efectes pràctics, com un tipus especial d'hipervincle que, des de la pàgina que el conté, remet automàticament a una altra després d'un temps d'espera especificat en segons.
Aquest redireccionament s'insereix a HEAD, amb el format següent:
- <meta http-equiv="refresh" content="n;url=adreça" />
on n és el nombre de segons d'espera i adreça és l'adreça completa del document de destí.
Els redireccionaments automàtics són molt útils en cas d'un canvi d'adreça: es trasllada tot un conjunt de documents a la nova adreça, i a l'antiga es deixa només una pàgina de redireccionament. D'aquesta manera, els qui coneixen l'adreça antiga són remesos a la nova. En aquesta és convenient de posar alguna mena d'advertiment, de manera que quan, al cap d'uns mesos, tenim la certesa que pràcticament tothom ja coneix la nova adreça, podem suprimir la pàgina de redireccionament.
N.B.: Aquest sistema de redireccionament automàtic té, tècnicament, molt poc en comú amb els hipervincles; l'hem inclòs aquí només per consideracions de tipus pràctic.
Color |
||
|
En absència d'especificacions, el text és negre i el fons del document, blanc. Podem obtenir colors diferents de text i de fons amb especificacions com ara les següents:
Els codis dels color fonamentals són:
|
||