Quan un document és molt llarg o molt complex, és convenient d'incloure-hi comentaris que facilitin la feina si més endavant cal fer-hi alguna modificació. Aquests comentaris són ignorats pel navegador.
La sintaxi és
No és permès de fer-hi servir més de dos guionets seguits.
Les dades META són informacions sobre el document que no formen part del seu contingut i que el navegador no presenta en pantalla, però que poden ser útils per a la identificació del document, del joc de caràcters que fa servir, de l'autor, de dades útils per als motors de recerca dels buscadors, etc. Cada dada META conté una parella atribut / valor, especificada així:
En comptes de donar nom arbitrari a una dada META, podem fer servir els noms tipificats per l'especificació HTTP. En aquests casos es fa servir http-equiv en comptes de name:
Entre les dades META té una importància especial la que indica el tipus de contingut i la codificació del text:
A HEAD es veuen molt sovint les etiquetes <style> i <script>.
Entre <style> i </style> s'inclouen les especificacions d'estil, que veurem amb tot detall a partir del tema vinent.
Pel que fa a les etiquetes <script> i </script>, delimiten les especificacions orientades a l'obtenció de documents dinàmics. En donarem algun detall en fer una breu al·lusió al JavaScript.
Sovint és convenient d'agrupar un conjunt d'elements - paràgrafs, llistes, taules... - en una divisió (per exemple, per a aplicar-hi un estil diferent del de la resta del document); això s'aconsegueix amb l'element DIV. D'altres vegades, en canvi, cal individualitzar unes poques paraules, o una paraula, o fins i tot una sola lletra dins un bloc de text; això ho aconseguim amb l'element SPAN.
Dissortadament, el llenguatge HTML no és totalment unificat. Tant Netscape com Microsoft han establert etiquetes que només funcionen en els productes propis. Aquestes etiquetes no són reconegudes pel W3C.
1) Abans de l'etiqueta <html> inicial hi ha d'haver obligatòriament la declaració sobre el tipus de document. El document, doncs, té sempre tres parts: Especificació, HEAD i BODY (o FRAMESET). L'HTML és més lax, i permet prescindir de la caracterització.
2) En XHTML és obligatòri l'ús de les minúscules en les etiquetes, mentre que l'HTML també accepta les majúscules.
3) En XHTML tots els elements tenen etiqueta inicial i etiqueta final. En HTML alguns elements només tenen una etiqueta, i en d'altres la final és optativa. A fi de fer compatibles els dos sistemes, en XHTML es fa servir un format especial per a les dobles etiquetes corresponents a una d'obligatòriament simple en HTML. Per exemple, <br></br> (versió XHTML), <br> (versió HTML) i <br /> (versió compatible).
4) L'XHTML es més limitat pel que fa a l'ús de l'identificador name.
5) L'XHTML presenta determinades exigències en l'ús de <script> i de <style>.
Les especificacions HTML 4.01 i XHTML 1.0 |
||
|
El desembre de 1999 el W3C va promulgar l'especificació HTML 4.01 Specification, avui vigent. S'hi contenen dues menes d'elements i atributs: els reconeguts i recomanants i els desaconsellats. A cada pàgina hi ha la remissió a dos índexs alfabètics, un per als elements i l'altra per als atributs. El 26 de gener de 2000 es va reformular l'especificació adaptant-la a l'XML 1.0; aquesta especificació es coneix com XHTML 1.0 Specification. En aquest curs presentem els elements i els atributs més usats de les especificacions XHTML 1.0, i per a contrast presentem en blau la corresponent versió HTML 4.01 quan en difereix. Hi ha uns quants recursos desaconsellats d'ús tan freqüent que no és possible, de moment, no referir-s'hi: els presentem en vermell. Tots els documents d'aquest curs - llevat que s'hi indiqui expressament el contrari - s'adapten a les especificacions XHTML 1.0 Strict i Frameset. |
||