En absència d'especificacions expresses, els navegadors presenten el contingut dels documents HTML d'acord amb els criteris següents:
En aquest tema i en els dos següents analitzarem els diversos recursos que hi ha per modificar aquest comportament bàsic. Cal començar amb algunes definicions, que vénen a continuació.
Podem concebre que cada element d'un document HTML és delimitat per un conjunt de tres rectangles, invisibles llevat que s'especifiqui el contrari, que configuren diverses zones, com ho mostra l'esquema següent:

En aquesta figura
El marge i el farciment tenen una propietat en comú: que no poden contenir res (llevat que els signes de les llistes ordenades i no ordenades es troben en els respectius marges). Però es diferencien en el fet que el marge hereta les propietats de l'element d'abast més ampli, per exemple el color de fons; el farciment, en canvi, té les del seu propi element.
Hi ha elements que poden fer visible una vora, més o menys gruixuda: els encapçalaments (h1...), les imatges, les taules i les cel·les d'aquestes.
L'aspecte de les vores d'aquests elements es pot fixar amb l'atribut border, que té 3 paràmetres:
Els valors del gruix són thin (fi), medium (mitjà) i thick (gruixut).
Els principals valors de l'estil són none (sense vora), solid (traç continu), double (traç doble), dotted (puntejat) i dashed (traços curts).
I el color s'especifica de la manera habitual.
Si cal, es poden establir especificacions parcials amb l'ús dels termes top, bottom, left i right i width, style i color, com ara border-width i fins i tot border-bottom-width.
Podem refondre les vores dels elements adjacents amb l'especificació
Algunes etiquetes HTML poden rebre l'atribut border, especificador del gruix en píxels. El W3C n'accepta l'ús en les taules i el desaconsella en els altres elements, com ara les imatges.
Els navegadors afegeixen automàticament un marge lateral a determinats elements, com ara BLOCKQUOTE i LI.
D'una manera general, els marges no predeterminats es fixen amb les expressions
Si cal, es pot distingir margin-top, margin-bottom, margin-left i margin-right.
L'HTML permet controlar l'espai entre les cel·les de les taules aamb l'especificació cellspacing:
que regula la separació entre les cel·les contigües.
Pel que fa a les imatges, es podien fixar els marges laterals i el superior i l'inferior amb les especificacions desaconsellades
hspace="nn"
vspace="nn
Anàlogament el farciment es fixa amb les expressions
Si cal, es poden establir especificacions com ara padding-left, construïdes amb els termes top, bottom, left i right.
L'etiqueta <table> admet l'especificació
En el cas dels marcs es pot envoltar cada marc amb una vora
i establir-hi farciments verticals i horitzontals:
Notem que, d'acord amb les definicions donades, en realitat no es tracta d'un marge del marc, sinó d'un farciment.
Podem fixar l'amplada d'un element amb l'atribut width:
L'amplada es pot especificar en píxels o en percentatge. Una amplada especificada en % pren com a base l'amplada de l'element jeràrquicament superior en què està inclòs.
Dins algunes etiquetes HTML es pot fer servir l'atribut width. El W3C n'accepta l'ús a TABLE, a COL - columnes de les taules -, a IFRAME i a IMG, i el desaconsella en tots els altres casos (inclosos TH i TD).
En absència d'especificacions, tots els elements adquireixen l'alçada suficient - i no pas més - per mostrar el contingut de què són portadors.
D'una manera general, les especificacions d'alçada es fan amb height:
Cal prendre moltes precaucions a l'hora de fixar una alçada: cal assegurar que en qualsevol circumstància el continent és més gran que el contingut, però tampoc massa més gran, per qüestions estètiques. Cal tenir present que l'espai necessari per a contenir un text depèn de múltiples factors: