En el cas més general, podem centrar un element a l'interior d'un altre fent que els marges superior i esquerre de l'element interior siguin la diferència entre les mides de l'interior i de l'exterior:
Sovint l'element interior queda definit en percentatge; en aquests casos, els marges s'ha d'establir també en percentatge.
En el cas de les imatges, s'aplica text-align="center" al continent, que, encara que no sigui obligatori en Transitional, es bo d'acostumar-se a fer servir.
Sovint l'amplada d'un element queda definida, implícitament o expícitament, en píxels, i en canvi la del continent s'ha definit en percentatge (o no s'ha definit, que és tant com definir-la en 100%).
En aquest cas no hi ha manera de calcular numèricament el marge. Hi ha un recurs que duu a terme automàticament el càlcul, sense necessitat d'explicitar les mides de l'element contingut:
Alguns navegadors antics (vg. l'Explorer 5) no reconeixen el procediment esmentat. Tampoc no serà reconegut si falla l'especificació DTD del document. Una alternativa ad hoc consisteix a especificar body { text-align: center } i desfer després aquesta especificació sempre que convingui:
En les versions Transitional es pot fer servir l'atribut
en què el valor pot ésser left, right i center.
El W3C accepta l'ús d'aquest atribut en els elements de les taules i el desaconsella en els altres casos. Però la dificultat dels altres procediments fa que a la pràctica també s'admeti a DIV.
També es fa servir encara
Una manera de fixar la posició i l'amplada d'un element consisteix a fer servir una taula de vores invisibles. Moltes vegades es fan servir taules dins de cel·les d'una taula més amplia, i amb aquest joc es pot controlar molt bé la posició i les dimensions dels diversos fragments de text.
Si un text es troba dins un element de mides prefixades, es planteja el problema de la posició que ocupa dins aquest. En absència d'especificacions, el text queda arranat a la part superior, llevat de l'element <td>, en què el text queda centrat verticalment.
Tot i la incorrecció palesa del terme, ha quedat consagrada l'expressió alinear verticalment un text com sinònim de fixar-ne la posició vertical.
L'alineació vertical es fixa amb l'atribut vertical-align, que pot adoptar els valors top, middle i bottom:
En la presentació d'un text, aquest tendeix a ocupar en amplada tot l'espai disponible; cada línia té la màxima amplada compatible amb la integritat de la darrera paraula que hi cap sencera. En resulta una alineació del text per l'esquerra, mentre qyue a la dreta es forma un dentat corresponent a la desigual longitud de les línies successives. Aquesyta forma de presentació bàsica pot ésser modificada; en resulten quatre possibles formes de distribució del text, anomanades alineacions horitzontals;
Establim l'alineació horitzontal amb l'especificació
on alineació pot adoptar els valors left, right, center i justify.