L'organització jeràrquica dels elements d'un document HTML condueix finalment a un text. Limitant-nos als elements vistos fins ara, en són una excepció les imatges. Els elements inferiors que no contenen text s'anomenen objectes. Són objectes, a més de les imatges, els arxius portadors de so, les animacions i d'altres, a què ens referirem en aquest capítol.
Els objectes són interpretats per programes específics, que actuen en conjunció amb el navegador. Això, excepte en el cas de les imatges, afegeix una complicació suplementària. Aquests programes corresponen a marques comercials; la pràctica habitual consisteix a distribuir gratuïtament els intérprets (Real Player, Flash Player, Quick Time Player, Windows Media Player... En canvi, les eines de creació i modificació dels arxius, acostumen a ésser de pagament, tot i que també n'hi ha de gratuïts, com el Windows Movie Maker.
Hi ha dues famílies ben diferenciades de arxius de so. Per explicar simplement la diferència, podem dir que els uns memoritzen partitures i els altres memoritzen interpretacions. En el primer cas l'ordinador receptor fa la interpretació i la reproducció sonora; en el segon, només la reproducció sonora. Pertanyen a la primera categoria els arxius .mid. Els arxius que memoritzen interpretacions es divideixen en dues categories: sense compressió i amb compressió. Els arxius sense compressió només es poden fer servir per a fragments sonors molt breus, ja que ocupen molta memòria, i per tant circulen amb dificultat. Són d'aquest tipus els arxius .wav. Hi ha molts formats amb d'arxius de so amb compressió; el més difós avui és l'.mp3.
No menys complex és el cas de les animacions. Hi ha nombrosos formats: .avi, .mpeg, .wmv, .mov, .iPOD, .psp, .3gp, .flv, .swf... Darrerament el format de Flash (.swf) s'ha constituït en vehicle privilegiat portador de tota mena d'animacions.
La relació entre els objectes i els documents HTML pot ésser de dues menes: vinculació i inserció.
Un objecte vinculat és unit a un document HTML mitjançant un hipervincle:
En fer clic a l'hipervincle es presenta el nou document en la finestra de l'anterior (o en una nova finestra si fem servir l'atribut target, i s'executa aquest. Això es pot fer amb els arxius de so:
I també amb les animacions:
Depenent del navegador que fem servir, de l'intèrpret i de la configuració dels sistema operatiu, l'execució pot començar automàticament, prèvia conformitat donada només la primera vegada o prèvia conformitat sempre.
El W3C ha establert una etiqueta específica per a la inserció d'objectes; simplificant al màxim s'hi fa servir l'estructura següent:
on objecte_inserit és l'adreça de l'objecte i les especificacions <param> depenen de la naturalesa d'aquest.
Es recomana fer servir, a més, els atributs id com a identificador, type per a especificar el tipus de document inserit i classid per a indicar una font de procedència de l'intèrpret. També es poden fer servir els atributs width i height.
Com en el cas de les imatges, en la versió Strict l'element OBJECT no es pot inserir directament dins BODY, sino a P, TD, H1 (i similars) o DIV.
L'ús de l'etiqueta <object> presenta diversos problemes. Hi intervenen el navegador, el tipus de document que conté l'animació, el programa intèrpret i la inseguretat de si l'usuari tindrà instal·lat aquest programa o no.
Els fitxers de Flash, que tenen la terminació .swf, combinen imatges vectorials i de mapes de bits, fixes o en moviment, i sons, poden captar animacions exteriors d'altres tipus i a més permeten la interactivitat amb l'usuari.
La immensa majoria dels banners que es troben en els documents HTML són fets en Flash. Els documents de Flash també poden tenir inserides animacions dels principals formats de vídeo, que s'hi incorporen en el moments de crear el document .swf corresponent. Però la immensa majoria de les animacions de vídeo es fan avui en .flv, format de vídeo del Flash, i s'insereixen en els documents HTML mitjançant programes intèrprets fets en Flash.
Els documents de Flash s'elaboren amb un programa específic de l'empresa Adobe (que va absorbir l'empresa creadora del producte, Macromedia. Es creen amb un programa de pagament, anomenat precisament Flash i són interpretades per un programa de distribució gratuïta.
La forma d'inserció recomanada pel fabricant consisteix en la combinació de l'ús de l'etiqueta <object>, abans indicada, però en un format no estàndard, acompanyat de l'ús de l'etiqueta no estàndard <embed>:
on, com veiem, totes les dades s'escriuen com atributs de l'etiqueta.
El propi editor de Flash té una utilitat que permet establir tots els detalls d'aquest complex sistema.
S'han desenvolupat diversos sistemes per a evitar l'ús d'etiquetes no estàndard. Un dels més senzills és el que s'indica a continuació:
Es tracta també d'una estructura redundant: l'adreça de l'animació s'hi ha d'especificar dues vegades, però com que el W3C dóna llibertat de tractament als paràmetres, no crea problemes d'adequació.
Altres mètodes fan ús del JavaScript. Destaca un programa anomenat swfobject.js:
Els documents .flv (o de Flash Video) ocupen un lloc de privilegi en la distribució de vídeo, equivalent al del format .swf per a les animacions principalment vectorials. Els documents .flv poden ésser executats directament, poden ésser inclosos en un document .swf - com molts altres formats - o poden ésser vinculats a un document .swf que actua de reproductor. Aquesta darrera solució té un avantatge trascendental: la reproducció del document .flv es duu a terme des del primer moment, alhora que continua la captació del document .flv. Aquesta solució ha estat adoptada per YouTube, Google Video, Yahoo! Video i molts mitjans de comunicació (premsa electrònica i televisió per Internet). Hi ha nombrosos reproductors .swf d'aquesta mena.
El llenguatge Java fou desenvolupat per Sun Microsystems. Deriva dels llenguatges C i C++, dels quals és una simplificació i alhora una millora. Els programes escrits en Java actuen independentment de la plataforma; només cal que l'ordinador disposi de l'intèrpret corresponent.
Un applet és un programa escrit en llenguatge Java destinat específicament a ésser inserit en un document HTML. Es designen amb la terminació .class. Avui tots els navegadors porten incorporat el programari necessari per a l'execució dels applets. Després d'uns inicis molt prometedors, el applets han caigut força en desús, degut a la penetració del Flash.
Hi ha applets que exigeixen la fixació de determinats paràmetres; en aquest cas cal inserir-ne el nom i el valor (o valors):
S'han d'inserir en el document mitjançant <object>, però la diferent manera de funcionar dels navegadors obliga a emprar un sistema complex i poc elegant:
Notem la diferent forma d'invocar el nom del fitxer en les dues estructures d'OBJECT.
Sovint es fa servir
que no pertany a l'estàndard del W3C.
Curs de Flash 5 i MX |
||
| Podeu consultar el curs de Flash 5 i MX a Curs elemental de Flash | ||