Escriviu sengles nombres en les dues caselles següents:
En un primer moment llegim les dades prement el botó Memoritza les dades, que activa la funció dades(); les dades reben els noms d'n1 i n2.
Hi ha quatre funcions més: suma(), resta(), multip() i divis(), controlades per sengles botons. A la primera i a la tercera introduïm els valor mitjançant arguments; en canvi a la segona i a la quarta fem servir directament els valors de les variables generades a dades(). Compareu els dos procediments.
No premeu els botons corresponents a les quatre operacions sense haver memoritzat abans les dades; altrament donarà error.
A primer cop d'ull, fer servir arguments pot semblar una complicació innecessària. Però és un bon sistema per a ordenar les dades: imaginem, per exemple, una funció que hagi de servir en àmbits diferents, fins i tot en documents diferens: amb el recurs als arguments la funció queda inalterada i només en el moment d'aplicar-la cal recórrer a la nomenclatura local de les variables. És el cas de la major part de les funcions de retallar i enganxar.
L'ús dels arguments acosta les funcions d'usuari a moltes funcions predefinides (prompt(), write(), etc.) en què obligatòriament s'hi fan servir.