Ús de prompt()

Observeu que hi ha un botó i una casella; la casella és buida. Feu clic en el botó.

Aquest exemple conté dues funcions prompt:

En la primera els dos arguments són plens i s'indiquen mitjançant sengles literals. El segon argument és concebut com un valor per defecte, en aquest cas Nou usuari.
En la segona el primer argument és una expressió. Aquesta expressió conté un literal i una variable, justament la que acabem d'obtenir.

Notem que els literals han d'anar entre cometes.

Per a aquells que no volen deixar res per verd: feu clic en el botó de conformitat sense haver escrit res. Observeu el resultat i veureu per què del valor per defecte en diem així.

Conseqüència pràctica: no penseu mai que l'usuari farà precisament allò que el programador ha pensat que hauria de fer. Una bona part de la complexitat dels programes es deu a la prevenció del que passarà si hom no fa allò que hauria de fer. Aquí, però, n'hem prescindit per no enrevessar més el programa.

Per la resta, cal notar la manera de denominar el valor de la casella, mitjançant la matriu de formularis i elements: com que hi ha un sol formulari és forms[0], i dins d'aquest hi ha dos elements, el botó, i el quadre de text que, com que és el segon, és elements[1].