La barra d'estat presenta diversos missatges segons les actuacions que l'usuari faci dins la finestra o segons el procés de treball del propi navegador.
D'aquests missatges n'hi ha un que ho és per defecte; és a dir, que apareix sempre que cap altre s'hi sobreposi. Aquest missatge és document fet (o expressions anàlogues en els diversos idiomes).
El contingut del missatge per defecte pot canviar-se amb una instrucció d'assignació amb window.defaultStatus:
on missatge és un literal o bé una variable definida en un altre lloc.
Exemple
A més, podem associar missatges específics a diversos esdeveniments amb la instrucció
En aquest cas el nou missatge anul·la el propi de l'acció, si és que n'hi ha algun.
Exemple
Nota: En alguns navegadors l'usuari pot inhabilitar els efectes d'status i de defaultStatus. No és prudent doncs fer servir la barra d'estat per comunicar informacions importants, ja que no coneixem les preferències de qui consulta el nostre document..
L'objecte independent history representa el registre de les pàgines visitades que va fent el navegador. Associades a aquest objecte hi ha diverses funcions, entre les quals cal destacar go(). Aquesta funció pren com a argument un nombre negatiu i en ésser executada retorna al document corresponent segons la llista de l'historial:
Exemple
L'objecte screen representa la pantalla a través de la qual es visualitza un document. Aquest objecte té les propietats width i height, que expressen la resolució d'aquella.
Si un document HTML té alhora elements de mides absolutes - com ara espais per a la inserció d'imatges - i d'altres de relatives - com sol ser generalment el cas del text -, adoptarà aspectes diferents segons la resolució amb què sigui visualitzat. Si l'aspecte formal del document és molt important, la detecció de la resolució i la duplicació del document poden resoldre el problema.
Exemple
L'objecte independent navigator representa el navegador a través del qual captem i interpretem el document HTML. Les seves propietats són:
corresponents a la marca, la versió, el codi i l'agent.
Exemple