Entreu una cadena en la casella, composta d'un màxim de quatre elements, fent servir barres inclinades com a separadors. Després feu clic en el botó:
Observem l'ús de la funció split() dins de fragmenta(). La denominació trossos - o qualsevol altra que se'ns hagués acudit - esdevé automàticament una matriu, i així els seus elements són referenciats com trossos[0], trossos[1], etc.
Si en aquest exemple el nombre d'elements és inferior a quatre, els inexistens apareixeran com undefined. Si són més de quatre, el cinquè i els següents seran ignorats.
Naturalment, amb un programa més complex es podria aconseguir la gestió eficaç d'un nombre variable d'elements.