Seleccioneu dos valors per a n; en prémer el botó Calcula s'omplirà la taula amb els valors d'n i del logaritme decimal d'n per als valors seleccionats i per als valors intermedis:
Comencem analitzant l'estructura for(). Es tracta d'omplir amb els valors adequats les 11 files de la segona part de la taula; ens cal, doncs, repetir 11 vegades el mateix càlcul. Disposem doncs un comptador que comença en 1, augmenta d'un en un, i acaba després de l'onzena vegada, o sigui quan el comptador i és igual a 12. Aquestes tres condicions donen pas a
(i=1;i<12;i=i+1)
Passem ara a les instruccions interiors. N'hi ha 5 en total. El segon i el quart són els encarregats d'omplir les caselles amb els valors corresponents. Com que fem servir el vector elements[n], hem escrit no pas n explícitament sinó en funció d'i: quan i val 1,2,3, etc. el valor aplicat al vector és 3, 5, 7, etc., als quals corresponen les caselles de l'esquerra. Una cosa anàloga fem amb les caselles de la dreta. Vet aquí un exemple clar dels avantatges de treballar amb el vector elements[n] i no pas amb els noms donats amb name.
Les línies 1, 3 i 5 de l'estructura for() constitueixen la part estrictament matemàtica del programa.
L'estructura for() forma part de la funció calcula(). En les línies 1 i 2 d'aquesta tenim les lectures dels valors entrats per l'usuari; en les línies 3 i 4, part del problema matemàtic.