El sistema HLS fa servir els conceptes de to (hue), saturació (saturation) i lluminositat (lightness).
Aquest sistema es fa servir en alguns programes, entre els quals el Windows de Microsoft (definició de colors personalitzats).
Els colors s'organitzen en forma de dos cons units per la base.
El concepte de to és pràcticament coincident amb el del sistema HSV.
La circunferència de la base comuna conté, com en el cas de l'HSB, els colors en què almenys un component RGB és màxim i almenys un altre és nul. El centre de la base comuna no l'ocupa el blanc, sinó el gris mitjà (#808080); els colors que ocupen la base no són doncs els intermedis entre els més purs i el blanc, sinó entre els més purs i el gris mitjà. Tots els colors de la base tenen atribuïda una lluminositat de 1/2.
El blanc ocupa el vértex del con superior, amb una lluminositat màxima (1) i el negre el vértex de l'inferior, amb lluminositat nul·la. L'alçària és doncs la mesura de la lluminositat.
La saturació és també el radi relatiu, és a dir, el quocient entre el radi corresponent al punt i el corresponent a la secció normal del con en el punt. Aquest concepte de saturació s'allunya força del que habitualment s'entén amb aquest terme, però es relaciona estretament amb el que en llenguatge col·loquial es denominen colors nets.
En el sistema HSB la saturació tant es perd anant cap al blanc com anant cap al gris; en el sistema HLS, en canvi, la degradació cap al blanc no es considera pèrdua de saturació. Per això el contrast entre els dos sistemes és molt gran: un groc pàl·lid (el 255,255,128 en RGB) té una brillantor del 100% en el sistema HSV i una lluminositat del 75% en el sistema HLS, i una saturació del 50% en el primer sistema i del 100% en el segon.
El principal problema del sistema HLS deriva de les discontinuïtats que produeix l'existència de dos cons units per la base.
En la versió del Windows, la circunferpència no es divideix en 360 graus, com és habitual, sinó en 240. El 0 (i el 240) correspon al vermell, el 80 al verd i el 160 al blau.
La lluminositat i la saturació també es mesuren en escales que van del 0 al 240.
Els paràmetres d'un color en els formats RGB i HLS es relacionen per les fórmules següents:
| H | M ± 40 (c2 - c3) / (c1 - c3) |
| L | 240 ( c1 + c3 ) / ( 2 · 255 ) |
| S | si c1 + c3 < 255 ===> 240 ( c1 - c3 ) / ( c1 + c3 ) si c1 + c3 > 255 ===> 240 ( c1 - c3 ) / ( 255 - c1 + 255 - c3 ) |
on
| Color (150, 80, 40) | Color (150, 200, 100) |
|---|---|
| H: 0 + 40 * (80-40) / (150-40) = 15 L: 240 * (150+40) / 510 = 89 S: 240 * (150-40) / (150+40) = 139 |
H: 80 - 40 (150-100) / (200-100) = 60 L: 240 * (200+100) / 510 = 141 S: 240 * (200-100) / (55+155) = 114 |
A continuació hi ha una eina que permet la representació i la quantificació de qualsevol color.
Cal començar fent una primera aproximació de to prement qualsevol dels botons numerats.
A continuació s'ajusta el to, la lluminositat i la saturació, amb els 12 botons corresponents. Poden fer-s'hi tantes rectificacions com calgui.
En tot moment se'ns presenta:
En el model de Hoffmann, els colors es distribueixen en dos cons units per un cilindre. L'alçada de cada con coincideix amb l'alçada del cilindre.
Les característiques d'aquest sistema són les següents: