| Índex | |
| Anterior | |
| Següent |
El concepte de recció és trascendental en la teoria, tant pel que fa a la generació d'estructures, com pel que fa a la inserció lèxica en aquestes.
La recció directa és la relació que hi ha entre el cap X d'un sintagma XP, anomenat rector, i els caps de les expansions d'X, anomenats regits.
En el sintagma
| Català | sortir [ de [ casa ]] |
tenim que
Cal notar que, atès el conveni d'ús dels claudàtors que abans s'ha explicitat, en una representació coherent - exhaustiva o no - la diferència de claudàtors orientats al regit i al rector ha d'ésser precisament 1.
La recció és una propietat transitiva: si X regeix Y i Y regeix Z, X regeix indirectament Z, i així successivament mentre no hi hagi una barrera a la recció. El conjunt ordenat X, Y, Z... s'anomena seqüència de recció.
Així, en l'exemple de l'apartat anterior, sortir regeix indirectament casa.
S'anomana retracció de rector l'estructuraeX [ Y [ X ]]en què X és una expansió morfològica d'Y i eX hereta les propietats d'X.
En el moment oportú presentarem les diverses estructures de retracció del rector.
Si X regeix Y, les propietats d'Y són seleccionades per X, i també la relació de precedència entre X i Y.
Això significa que no tot Y pot ésser regit per X, sinó només aquell que posseeix determinades especificacions sintàctiques, exigides per les del rector X. I, un cop seleccionat, la seva posició davant a darrere el recor vindrà fixada per aquest.
La selecció directa és clarament sobregeneradora; és a dir, que sóna lloc a enunciats no gramaticals. Per aquest motiu cal introduir el concete de selecció indirecta, que definim així:
Si X regeix indirectament Z a través d'Y, les propietats de selecció d'Y són restringides per les propietats d'X.
| Alemany | gut_ [ _er] (ein guter Wein) |
| * ist guter |
La selecció d'un rector sobre un regit pot ésser més oberta o més tancada segons que les especificacions requerides siguin comunes a més o menys elements lèxics.
Així, per exemple, comprar selecciona e<Ac.>, però no de ni que:
| Català | comprar [ eAc. [roba ]] |
| * comprar [ de ... ] | |
| * comprar [ que ... ] |
Un verb com anar selecciona qualsevol P que tingui la propietat que podem anomenar [ + locatiu]:
| Català | anar [ a ...] |
| anar [ cap ... ] | |
| anar [ fins ... ] | |
| * anar [ que ... ] |
Les llengües amb gènere, comptadors o classificadors proporcionen bons exemples de seleccions molt restringides, sovint reduïdes a una sola possibilitat:
| Català | mestre / mestra |
| bastó / * bastona |
Un morfema pot seleccionar-ne més d'un a un mateix nivell d'expansió:
| Català | donar [ alguna cosa ] [ a algú ] |
Un morfema pot seleccionar d'una manera optativa:
| Català | Fuig ! |
| Fuig [ d'aquí ] ! |
Determinats morfemes de determinades llengües poden seleccionar un morfema mut:
| Català | amb [[ els ] eN [ de casa ]] |
Les propietats de selecció comporten també l'elecció de l'ordre. Així, en unes llengües tenim
| Català | sense [ trampa ] |
| Anglès | with [ a knife ] |
En d'altres llengües és
| Japonès | [[ niwa ] no ] isu ( = [[ jardí ] de ] cadira = la cadira del jardí ) |
Observem, però, que cal anar molt en compte a generalitzar propietats indegudament, com ho mostren les expressions
| Català | [ aigüera ] avall |
| Anglès | [ ten years ] ago |