10. La categoria P i les seves projeccions

  Índex
Anterior
Següent

 

10.1. La categoria P

La categoria P agrupa

La identitat bàsica entre les preposicions o postposicions i les marques de Cas es fa palesa en les llengües en què el repertori d'ambdós és diferent per als noms i per als pronoms; la diferència, com veurem més endavant, estriba en la relació diferent que s'estableix amb N.

 

10.2. Expansions morfològiques

Suahili [ ki_ ] _a > cha ( [<DET classe KI>] + [P] )

 

10.3. Complements

Català a [ mi ]
Anglès [ the king [ of England ]] 's

 

10.4. Adjunts

Català [ immediatament ] després [ de la funció ] ]
Anglès ou [ of touch ] [ in some ways ]

 

10.5. Especificadors

Català [ just ] darrere [ la porta ]
Anglès [ right ] on [ the top shelf ]

 

10.6. Preposicions, postposicions i Casos

Des del punt de vista sintàctic, les preposicions, les postposicions i els Casos tenen en comú el fet que P hi regeix N. En les preposicions i en les postposicions el P és extern al conjunt del NP; en el primer cas es situa davant i en el segon darrere.

El Cas presenta l'estructura de retracció del rector P, que es realitza com expansió morfològica del N regit.

P [ NP ] Preposició
[ NP ] P Postposició
eP [ N [ P [ ... ]] Cas
Català amb [ aigua i sabó ]
Anglès to [ me ]
 
Anglès [ my father ] 's
Basc [ dirutza [ aundi_ ]] _aren ([riquesa [gran]] de = d'una gran riquesa)
 
Llatí eP [[ hic [ <Ac.> ]] milit_ [ _em ]] (=hunc militem)

 

10.7. Filtre de cas

Pel que acabem de dir, la marca de Cas és una situació de recció de P perfectament homologable a qualsevol altra situació de recció. No es postula, doncs, cap teoria del Cas específica, L'anomenat filtre de Cas rep doncs una formulació absolutament diferent:

Tot N ha d'ésser regit directament per P.
Català amb [ mi ]
  entre [ els fulls ]
Anglès [ me ] <Nom.> = I

Aquest filtre s'ha d'interpretar d'acord amb el concepte de cadena, al qual ens referirem més endavant. Altrament una frase com

Anglès Which car are you speaking of?

en seria un contraexemple.

 

10.8. P mudes

En algunes llengües hi ha P mudes, que responen a determinades assimetries entre noms i pronoms. Per exemple, en català el paradigma dels pronoms personals ens obliga a acceptar la interpretació següent:

sense Cas mi ell
<Nom.> jo ell
<Ac.> me lo
a (Dat.) me / a mi li / a ell

En les llengües amb Cas hi ha, a més, eP, rector del nom flexionat.

Sovint les marques de Cas es fonen amb els morfemes DET de gènere i nombre:

homin_ [ _em ] <Ac.><Sg.>
homin_ [ _es ] <Ac.><Pl.>

 

10.9. Doble P

Sovint un element P en regeix i selecciona un altre:

Català   útil [ per [ fabricar ]]
   * útil [ per [ la fabricació ]]
   útil [ per [ a [ la fabricació ]]]

 

10.10. Selecció de P i Cas

És anàloga en tot a l'anterior, amb la diferència que la selecció indirecta es fa a través d'eP:

Llatí   Sum in civitate
   * Eo in civitate
    Eo in civitatem

Les seleccions directes són òbvies: sum i eo seleccionen in. A més, in selecciona _e o _em. Però en el marc de la selecció indirecta, eo selecciona _em (i bandeja _e).