| Índex | |
| Anterior | |
| Següent |
El concepte de lligam deriva del fet empíric que les relacions de domini i de cap i les seves derivades, recció i selecció, no esgoten els condicionaments mutus entre els morfemes d'una oració:
| Català | carrer |
| carrer_s | |
| fosc | |
| fosqu_es | |
| * carrer_s fosqu_es |
Hi ha doncs també condicionaments mutus entre els regits, que són rellevants per a l'explicació de quatre tipus de fenòmens:
El problema bàsic consisteix a determinar fins a quins límits arriben aquestes relacions col·laterals. Com a primer pas establim el concepte de lligam:
Donat un morfema X amb diverses expansions, s'anomena lligam en X la relació entre dos morfemes y1 i y2 de la mateixa categoria i sense relació de recció entre si que tenen X com rector comú més immediat.
En el sintagma
| Català | home_ [ _s ] [ bon_ [ _s ]] |
Per consegüent diem que els dos _s són lligats en N
I en la frase
| Català | La mare d'en Joan l'estima |
Per consegüent mare i l' són lligats en I.
Cal notar que aquesta definició és de tipus sintàctic, no pas semàntic com l'habitual, per a la qual reservem el terme de coreferència. Com veurem més endavant, el que la teoria GB considera pronom lligat, en el sentit de coreferent, té com a condició, precisament, no estar lligat segons aquesta definició sintàctica.
Com que en la definició de lligam hi entra el concepte de recció, serà afectat pel concepte de barrera a la recció, que esdevé així també una barrera al lligam.
Així, en la segona oració del punt anterior, Joan no té relació de lligam amb l', perquè entre el que seria el primer rector comú, I i Joan hi ha la barrera constituïda per mare, d'acord amb el principi A sobre A.