| Índex | |
| Anterior | |
| Següent |
Cada llengua presenta unes possibilitats diverses en l'accés dels diversos papers temàtics a subjecte d'I:
| Català | El lladre fou detingut per la policia (Pacient en passiva) |
| Anglès | John rolled the ball up to the hill (Agent en activa) |
| The ball rolled up to the hill (Pacient en activa) | |
| A book was given to Mary (Pacient en passiva) | |
| Mary was given a book (Beneficiari en passiva) |
En algunes llengües la realització menys marcada equipara els agents dels verbs intransitius amb els pacients dels verbs transitius, i l'agent d'aquests darrer queda marcat per un Cas, una preposició o una postposició dites d'ergatiu:
| Basc | Ni etorri naiz (jo he vingut) |
| Nik pustaku dut (jo l'he trencat) |
En moltes llengües actives sol haver-hi una construcció alternativa, més marcada, en què el pacient (i de vegades altres elements) passa a subjecte:
| Català | La policia ha detingut el lladre |
| El lladre ha estat detingut per la policia | |
| Anglès | John saw Bill |
| Bill was seen by John |
En algunes llengües amb construccions ergatives hi ha una veu antipassiva: la construcció ergativa seria, per dir-ho així, una mena de passiva no marcada i amb exigència de tots els arguments, mentre que l'antipassiva seria una activa marcada i amb possibilitat d'estalviar un argument.
L'accés a objecte consisteix a donar la forma sintàctica pròpia dels pacients en les oracions actives a un sintagma amb un paper temàtic diferent.
Això pot produir-se sense canvi de veu:
| Anglès | John gives Mary a book |
En d'altres llengües això comporta un canvi de veu:
| Indonesi | Saya membawa surat itu kapada Ali (Vaig dur la carta [carta la] a Alí) |
| Saya membawa_kan Ali surat itu |
Alguns I assignen acusatiu:
| Anglès | I want [[ him ] to [ come ]] |
En les construccions causatives hi ha un morfema I que expressa la causalitat (en algunes llengües, com ara el japonès i el finès, és una flexió verbal per retracció del rector; en d'altres, com el català, és un verb auxiliar). Aquest morfema introdueix un nou argument - diguem-ne causant, regit per <Nom.> i indirectament per I; això obliga a una reassignació de les P regides per V:
| Català | La Maria canta una cançó |
| Faré cantar una cançó a la Maria | |
| Faré cantar una cançó als nens per la Maria |