16. Tipologia dels quadres P - θ

  Índex
Anterior
Següent

 

16.1. Possibilitats diverses d'accés a subjecte d'I

Cada llengua presenta unes possibilitats diverses en l'accés dels diversos papers temàtics a subjecte d'I:

Català El lladre fou detingut per la policia (Pacient en passiva)
Anglès John rolled the ball up to the hill (Agent en activa)
  The ball rolled up to the hill (Pacient en activa)
  A book was given to Mary (Pacient en passiva)
  Mary was given a book (Beneficiari en passiva)

 

16.2. Llengües ergatives

En algunes llengües la realització menys marcada equipara els agents dels verbs intransitius amb els pacients dels verbs transitius, i l'agent d'aquests darrer queda marcat per un Cas, una preposició o una postposició dites d'ergatiu:

Basc Ni etorri naiz (jo he vingut)
  Nik pustaku dut (jo l'he trencat)

 

16.3. Passiva

En moltes llengües actives sol haver-hi una construcció alternativa, més marcada, en què el pacient (i de vegades altres elements) passa a subjecte:

Català La policia ha detingut el lladre
  El lladre ha estat detingut per la policia
Anglès John saw Bill
  Bill was seen by John

 

16.4. Antipassiva

En algunes llengües amb construccions ergatives hi ha una veu antipassiva: la construcció ergativa seria, per dir-ho així, una mena de passiva no marcada i amb exigència de tots els arguments, mentre que l'antipassiva seria una activa marcada i amb possibilitat d'estalviar un argument.

 

16.5. Accés a objecte

L'accés a objecte consisteix a donar la forma sintàctica pròpia dels pacients en les oracions actives a un sintagma amb un paper temàtic diferent.

Això pot produir-se sense canvi de veu:

Anglès John gives Mary a book

En d'altres llengües això comporta un canvi de veu:

Indonesi Saya membawa surat itu kapada Ali (Vaig dur la carta [carta la] a Alí)
  Saya membawa_kan Ali surat itu

 

16.6. Subjecte en acusatiu

Alguns I assignen acusatiu:

Anglès I want [[ him ] to [ come ]]

 

16.7. Construccions causatives

En les construccions causatives hi ha un morfema I que expressa la causalitat (en algunes llengües, com ara el japonès i el finès, és una flexió verbal per retracció del rector; en d'altres, com el català, és un verb auxiliar). Aquest morfema introdueix un nou argument - diguem-ne causant, regit per <Nom.> i indirectament per I; això obliga a una reassignació de les P regides per V:

Català La Maria canta una cançó
  Faré cantar una cançó a la Maria
  Faré cantar una cançó als nens per la Maria