19. Concordança

  Índex
Anterior
Següent

 

19.1. Concordança

La concordança és la repetició obligatòria d'un mateix morfema en dues posicions diferents.

En aquesta repetició hi ha dos aspectes diferents:

Així, en l'oració

Anglès He has a swim every morning

hi ha una repetició obligatòria dels morfemes <3> i <sg.>, ja que

Això comporta dos fenòmens diferents:

 

19.2. Tipus de concordança

Hi ha tres tipus de concordança:
a) Concordança sintàctica de DET
b) Concordança referencial de DET
c) Concordança de Cas

 

19.3. Concordança sintàctica de DET

Si es selecciona un morfema DET en una posició no regida directament per N, ha de concordar amb un altre DET amb el qual tingui relació de lligam.
Català   aigü_ [ _es ] [ net_ [ _es ]]
  * aigü_ [ _es ] [ net_ [ _a ]]
    [Les aigü_ [ _es ] són [ net_ [ _es ]]
  * [L'aigu_ [ _a ] és [ net_ [ _es ]]

En tots dos casos els dos _es (= <Fem.><Pl.>) es troben en relació de lligam.

En general els morfemes presents en els fenomens de concordança són molt proclius a tenir diversos al·lomorfs:

Alemany Gut_e Llehrer_in

 

19.4. Concordança entre N i A dins NP

La seva fórmula general és alguna de les variants de l'esquema general

Català Aigües tranquil·les
Suec Det gröna bladet (La fulla verda)

 

19.5. Concordança entre diversos DET dins NP

És molt semblant a l'anterior; consisteix en alguna de les variants de

Català Aquests llibres

 

19.6. Concordança P [ DET ]

Algunes llengües, com ara l'hindi i el suahili, tenen una concordança que respon a l'estructura

Suahili Kisu [ cha mpishi ] (El ganivet del cuiner)
  Milango [ ya nyumba ] (Les portes de la casa)
Hindi [ Larke ka ] kamra (L'habitació del nen)
  [ Larke ki ] kursi (La cadira del nen)

 

19.7. Concordança dels DET regits per N i A dins IP

L'estructura és alguna de les variants de

Català [ La ciutat ] eI [ queda [ buida ]]

 

19.8. Concordança del verb

En les llengües en què hi ha DET sota V, aquest DET concorda amb un element exterior:

Anglès The man is reading a book
  The men are reading a book

Aquestes concordances es manifesten a distància, quan no hi ha cap barrera que ho impedeixi, com és el cas de seem(s) en els exemples següents:

Anglès There seems to be a man in the room
  There seem to be men in the room

També es produeix a distància la concordança referencial, a què ens referirem més endavant.

 

19.9. Concordances múltiples

En algunes llengües hi ha una concordança amb un argument sota V:

Sovint es produeix una concordança simultània amb dos o més arguments:

Basc Liburuak utziko dizkizuegu (Us deixarem els llibres)

en què la forma del verb auxiliar dizkizuegu comporta la concordança amb tres arguments (nosaltres, amb el llibre i amb a vosaltres, com es veu en el següent fragment de paradigma:

dizkizuegu nosaltres us els
didate els me'l
diozue vosaltres l'hi
dizut jo te'l
dizkio ell els hi

 

19.10. Concordança de Cas

Moltes llengües presenten les estructures

Si es selecciona un morfema P regit per A o per DET, aquest P ha de concordar amb un altre P amb el qual tingui una relació de recció

La concordança de Cas té l'estructura següent:

Llatí Hos fortes milites

en què tant hos com fortes comprenen les marques <Ac.> i <Pl.>

 

19.11. Concordança referencial

La pronominalització, com veurem en el capítol dedicat a la coreferència, presenta un elevat grau d'ambigüitat. Moltes llengües posseeixen un mecanisme complementari de coreferència, que és la concordança referencial.

La concordança referencial és la coincidència de dos morfemes DET sense relació de lligam per causes semàntiques de coreferència dels seus rectors.
Català L'Antoni és un noi intel·legent, però no puc suportar-lo pel seu mal caràcter

Aquest mecanisme permet desfer el que d'altra manera serien ambigüitats semàntiques no resoltes:

Català La presència d'aquell noi m'amoinava: l'Antoni és un noi intel·legent, però no puc suportar-lo/la pel seu mal caràcter

en què

En un cas similar d'una llengua sense gènere (o mecanisme anàleg) hauria conduït a l'ambigüitat.

L'abast d'aquest remei a l'ambigüitat té el límit imposat pel petit nombre de DET que tingui la llengua. Molt sovint cal recórrer a criteris pragmàtics o de coneixement del món, amb el risc corresponent de mala interpretació:

Català Els homes desarmats devien enfrontar-se als soldats; el cas és que al matí següent van trobar-los morts.

Raons de la mena esmentada ens porten a interpretar que los fa referència a els homes desarmats i no pas a soldats. Però des del punt de vista gramatical res no s'hi oposaria.

I en alguns casos fins i tot aquestes consideracions poden esdevenir insuficients:

Català M'agrada molt l'expressió de la cara de la Maria; no pararia de mirar-me-la

en què, indistintament, podem interpretar

 

19.12. Concordances referencials d'origen sintàctic

En algunes llengües la mateixa forma de concordança pot correspondre a una concordança sintàctica o a una de referencial. Això s'esdevé quan és possible l'elisió del morfema ple dins la concordança.

Català Aviat vindrà l'hivern
  Aviat vindrà
Basc Mendi bat ikusten dut (Veig una muntanya)
  Ikusten dut (La veig)