| Índex | |
| Anterior | |
| Següent |
La concordança és la repetició obligatòria d'un mateix morfema en dues posicions diferents.
En aquesta repetició hi ha dos aspectes diferents:
Així, en l'oració
| Anglès | He has a swim every morning |
hi ha una repetició obligatòria dels morfemes <3> i <sg.>, ja que
Això comporta dos fenòmens diferents:
Hi ha tres tipus de concordança:
a) Concordança sintàctica de DET
b) Concordança referencial de DET
c) Concordança de Cas
Si es selecciona un morfema DET en una posició no regida directament per N, ha de concordar amb un altre DET amb el qual tingui relació de lligam.
| Català | aigü_ [ _es ] [ net_ [ _es ]] |
| * aigü_ [ _es ] [ net_ [ _a ]] | |
| [Les aigü_ [ _es ] són [ net_ [ _es ]] | |
| * [L'aigu_ [ _a ] és [ net_ [ _es ]] |
En tots dos casos els dos _es (= <Fem.><Pl.>) es troben en relació de lligam.
En general els morfemes presents en els fenomens de concordança són molt proclius a tenir diversos al·lomorfs:
| Alemany | Gut_e Llehrer_in |
La seva fórmula general és alguna de les variants de l'esquema general
| Català | Aigües tranquil·les |
| Suec | Det gröna bladet (La fulla verda) |
És molt semblant a l'anterior; consisteix en alguna de les variants de
| Català | Aquests llibres |
Algunes llengües, com ara l'hindi i el suahili, tenen una concordança que respon a l'estructura
| Suahili | Kisu [ cha mpishi ] (El ganivet del cuiner) |
| Milango [ ya nyumba ] (Les portes de la casa) | |
| Hindi | [ Larke ka ] kamra (L'habitació del nen) |
| [ Larke ki ] kursi (La cadira del nen) |
L'estructura és alguna de les variants de
| Català | [ La ciutat ] eI [ queda [ buida ]] |
En les llengües en què hi ha DET sota V, aquest DET concorda amb un element exterior:
| Anglès | The man is reading a book |
| The men are reading a book |
Aquestes concordances es manifesten a distància, quan no hi ha cap barrera que ho impedeixi, com és el cas de seem(s) en els exemples següents:
| Anglès | There seems to be a man in the room |
| There seem to be men in the room |
També es produeix a distància la concordança referencial, a què ens referirem més endavant.
En algunes llengües hi ha una concordança amb un argument sota V:
Sovint es produeix una concordança simultània amb dos o més arguments:
| Basc | Liburuak utziko dizkizuegu (Us deixarem els llibres) |
en què la forma del verb auxiliar dizkizuegu comporta la concordança amb tres arguments (nosaltres, amb el llibre i amb a vosaltres, com es veu en el següent fragment de paradigma:
| dizkizuegu | nosaltres us els |
| didate | els me'l |
| diozue | vosaltres l'hi |
| dizut | jo te'l |
| dizkio | ell els hi |
Moltes llengües presenten les estructures
Si es selecciona un morfema P regit per A o per DET, aquest P ha de concordar amb un altre P amb el qual tingui una relació de recció
La concordança de Cas té l'estructura següent:
| Llatí | Hos fortes milites |
en què tant hos com fortes comprenen les marques <Ac.> i <Pl.>
La pronominalització, com veurem en el capítol dedicat a la coreferència, presenta un elevat grau d'ambigüitat. Moltes llengües posseeixen un mecanisme complementari de coreferència, que és la concordança referencial.
La concordança referencial és la coincidència de dos morfemes DET sense relació de lligam per causes semàntiques de coreferència dels seus rectors.
| Català | L'Antoni és un noi intel·legent, però no puc suportar-lo pel seu mal caràcter |
Aquest mecanisme permet desfer el que d'altra manera serien ambigüitats semàntiques no resoltes:
| Català | La presència d'aquell noi m'amoinava: l'Antoni és un noi intel·legent, però no puc suportar-lo/la pel seu mal caràcter |
en què
En un cas similar d'una llengua sense gènere (o mecanisme anàleg) hauria conduït a l'ambigüitat.
L'abast d'aquest remei a l'ambigüitat té el límit imposat pel petit nombre de DET que tingui la llengua. Molt sovint cal recórrer a criteris pragmàtics o de coneixement del món, amb el risc corresponent de mala interpretació:
| Català | Els homes desarmats devien enfrontar-se als soldats; el cas és que al matí següent van trobar-los morts. |
Raons de la mena esmentada ens porten a interpretar que los fa referència a els homes desarmats i no pas a soldats. Però des del punt de vista gramatical res no s'hi oposaria.
I en alguns casos fins i tot aquestes consideracions poden esdevenir insuficients:
| Català | M'agrada molt l'expressió de la cara de la Maria; no pararia de mirar-me-la |
en què, indistintament, podem interpretar
En algunes llengües la mateixa forma de concordança pot correspondre a una concordança sintàctica o a una de referencial. Això s'esdevé quan és possible l'elisió del morfema ple dins la concordança.
| Català | Aviat vindrà l'hivern |
| Aviat vindrà | |
| Basc | Mendi bat ikusten dut (Veig una muntanya) |
| Ikusten dut (La veig) |