20. Coreferència

  Índex
Anterior
Següent

 

20.1. Coreferència

Coreferència és el fenòmen sintàctic relacional que es produeix entre dos morfemes quan tots dos, en un context donat, fan referència a la mateixa entitat.

En la frase

Català En Joan1 pot fer-se1 mal

Joan i se es refereixen a la mateixa persona: hi ha coreferència.

En canvi en l'enunciat

Català En Joan1 pot fer-li2 mal

Joan i li es refereixen forçosament a persones diferents: no hi ha coreferència.

La coreferència s'indica gràficament mitjançant l'ús de subíndexs numèrics coincidents.

 

20.2. Morfemes semànticament plens, anàfores i pronominals

En relació a la coreferència, els elements DET es divideixen en anàfores i pronominals, bé que en moltes llengües n'hi ha alguns que poden ser les dues coses. La diferència entre els uns i els altres és la distància - formalitzada en termes de lligam - a què poden tenir situat el coreferent.

Els DET anomenats anafòrics fan referència a un N que els lliga en I:

Català [ En Joan1 ] pot [ fer- [ -se1 ] mal ]]

Els pronominals, en canvi, són coreferents justament amb un N que no els lligui en I:

Català [ En Joan1 ] pot [ fer- [ -li2 ] mal ]]

En principi, podríem pensar que [± anàfora] és una propietat de cada DET, però la cosa es complica pel fet elements que tendiríem a identificar com un únic DET posseeixen valors diferesnts segosn que es trobin en un context possessiu o de pronom personal:

Català seu ± anàfora
  -lo - anàfora
  -se + anàfora
Anglès his ± anàfora
  him - anàfora
  himself + anàfora

 

20.3. Coreferència dels N

Dos N només poden ésser coreferents sobre una base pragmàtica.

En principi, dos N es refereixen sempre a dues entitats diferents. Però sobre una base pragmàtica podem entendre-hi una sola entitat

Desproveïts de cap mena de referència prèvia, en la frase

Català Reagan ha eclipsat l'antic actor

entendríem que l'antic actor és una entitat diferent de Reagan. Sobre una base pragmàtica, però, considerem que es tracta de la mateixa persona. Igualment a

Català En Joan va aturar el motor, però el ximple es va deixar els llums encesos

 

20.4. Coreferència de les anàfores amb els N

Una anàfora és coreferent obligatòriament amb un N que la lliga.
Català eC [[ En Joan1 ] eI [[[ s'1 ] ha ] fet [ mal ]]
Anglès eC [[ Mary1 ] eI [ considers [[ herself1 ] to [ be [ the best candidate ]]]]]
  [[ The soldiers1 ] '(-s) ] pictures [ of [ themselves1 ]]

 

20.6. Coreferència dels pronominals

Un pronominal no pot ésser coreferent amb un N que el lligui.

Són possibles, doncs, les coreferències següents:

Català En Joan 1 pot fer-li2 mal.
  Aquest home1, no puc suportar-lo1.
  La mare d'en Joan1 l1'estima.
Anglès John1 thinks he1 is intelligent.
  The women he1 married thinks John1 is intelligent.
  His1 mother loves john1.

En canvi no són possibles les interpretacions següents:

Català * L'Antoni1 pot veure'l1.
Anglès * He1 thinks John1 is intelligent.
  * Mary1 considers her1 to be the best candidate.
  * The soldiers1'(-s) pictures of them1.

 

20.7. La indefinició dels pronominals

La definició de la coreferència dels pronominals per via negativa correspon al fet que aquesta sigui sovint una possibilitat entre d'altres. Així podem interpretar, indistintament,

Anglès John1 thinks he1 is intelligent.
  John1 thinks he2 is intelligent.

Recordem que aquest problema és resolt parcialment per la concordança referencial; així, per exemple, a

Anglès Mary1 thinks he2 is intelligent

queda exclosa la coreferència.

 

20.8. Coreferència amb una cadena

Un element d'una coreferència pot ésser una cadena. Les regles interpretatives són les mateixes. Així, a la impossibilitat que a

Anglès He thinks John is intelligent

no sigui possible la coreferència entre he i John, correspon la impossibilitat de coreferència entre he i la cadena formada per who i eN a

Anglès Who does he think eN is intelligent?

I l'ambigüitat de

Anglès John thinks he is intelligent

la trobem també a
Anglès Who eN thinks he is intelligent?

 

20.9. Relatius

En moltes llengües hi ha un tipus especial de morfema pronominal que indica la coreferència dins una oració subordinada adjectiva, és a dir, en la seqüència de recors

El relatiu ha d'anar al costat del N amb el qual té coreferència, fet que obliga sovint a l'establiment d'una cadena:

Anglès mitjà A man1 [[ who1 ' that [ he knew eN well ]]

Molt sovint l'element C és ple i el relatiu és mut:

Català L'home [ eN que em seguia ]