|
Harmònics Factors de variació en la composició dels harmònics Percepció dels harmònics: el timbre |
Anterior Següent Índex |
Les freqüències dels parcials dels sons emesos pels instruments musicals tenen, en general, una relació aritmètica simple, que podem expressar així:
f, 2f, 3f, 4f, 5f, 6f ...
La freqüència del primer parcial, f, coincideix amb la freqüència fonamental o freqüència de la vibració composta.
En aquest cas dels parcials també en diem harmònics. Del primer harmònic també en diem fonamental. Els altres harmònics s'anomenen segon harmònic, tercer harmònic, etc., i també primer sobretò, segon sobretò, etc.
La freqüència del primer harmònic és la responsable de la sensació de to, mentre els altres harmònics són responsables de la sensació de timbre.
![]() |
| Esquema representatiu de les vibracions que se superposen en un so format per un primer harmònic de 100 Hz i dos harmònics superiors de 200 Hz i 300 Hz. |
Exemple gràfic
La composició dels sons emesos pels instruments musicals depenen de nombrosos factors: el mecanisme de la vibració original, el material, la forma, etc.
Alguns fets destacables són els següents:
A continuació es presenten els perfils de les intensitats dels harmònics d'uns quants instruments:
![]() |
![]() |
![]() |
| Clarinet | Fagot (aguts) | Fagot (greus) |
![]() |
![]() |
![]() |
| Gaita | Trompeta (aguts) | Trompeta (greus) |
![]() |
||
| Violí |
Quan l'aparell auditiu capta diversos tons purs simultanis, la percepció que en té és complexa:
Exemple gràfic i sonor
A continuació es presenten diversos exemples d'instruments (tingueu en compte que la qualitat sonora depèn de la tarjeta de so i de l'altaveu):
![]() |
|||||||
| Piano | Saxo | Oboè | Orgue | Harpa | Guitarra | Violí | Trompeta |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Cal notar que el timbre és un factor important en la diferent percepció dels sons dels instruments musicals, però no pas l'únic. Els instruments també es diferencien per l'atac de la nota (instants inicials en què aquesta té característiques especials) i l'amortiment (intensitat constant o decreixent).