12. Explicacions psicoacústiques sobre la consonància
La consonància i la dissonància segons Helmholtz
Helmholz va formular per primera vegada un cos teòric sobre la percepció musical: Sobre la sensació de to (1877). Va atribuir la dissonància a les pulsacions que es produeixen entre els harmònics propers de dos sons diferents.
Hi ha dos factors que fan que només siguin rellevants els primers harmònics:
- La força relativa dels harmònics tendeix a decréixer amb el número de l'harmònic,
- A mesura que ens elevem cap als aguts, la proximitat en termes d'interval no es correspon amb una proximitat en termes de diferències, i per tant no hi ha pulsacions perceptibles.
Campbell i Greated (1980) van assenyalar que només els sis primers harmònics contribuiexen a la sensació de consonància i dissonància.
Comencem analitzant què succeeix amb l'octava: els harmònics de les dues notes són
| 1/1 | 2/1 | 3/1 | 4/1 | 5/1 | 6/1 | ... |
| 2/1 | 4/1 | 6/1 | 8/1 | 10/1 | 12/1 | ... |
Tots els harmònics de 2/1 són alhora harmònics de 1/1. No hi ha doncs cap mena de conflicte per més que ascendim en el nivell dels harmònics.
En el cas de la quinta, els harmònics són
| 1/1 | 2/1 | 3/1 | 4/1 | 5/1 | 6/1 | 7/1 | ... |
| 3/2 | 3/1 | 9/2 | 6/1 | 15/2 | 9/1 | 21/2 | ... |
Només trobem un conflicte entre el setè harmònic del primer so i el cinquè del segon, separats per
(15/2) / (7/1) = 15/14
Això explica l'alta consonància d'aquest interval.
Si passem a la tercera major, ja hi ha més conflictes: notem la proximitat entre el quart harmònic del primer so i el tercer harmònic del segon (separats per un semitò), i entre el cinquè harmònic del segon i el sisè del primer (separats també per un semitò).
 |
| Els harmònics en la tercera major. | </