17. Escales derivades de la diatònica
|
Escala cromàtica Tonalitats Escala pentatònica Escala menor harmònica i escala menor melòdica Escala de tons enters |
Anterior Següent Índex |
Escala cromàtica
L'escala diatònica es troba a la base de moltes altres escales pròpies de la tradició musical europea.
L'interval entre el mi i el fa és d'un semitò; l'interval entre el si i el do, també. Per analogia, podem augmentar cada nota un semitò i obtenir una nova nota anomenada sostingut, i disminuir-la també un semitò i obtenir una nova nota anomenada bemoll. Segons quin sigui el valor exacte de cada interval inicial, el del semitò generador de sostinguts i el del generador de bemolls, obtenim un conjunt que oscil·la entre 12 i 21 notes.
D'aquestes notes se'n selecionen 12 - de vegades 13 -, eliminant-ne algunes de les que resulten molt properes a una altra: el conjunt és l'escala cromàtica.
 |
 |
Tonalitats
L'escala cromàtica permet iniciar l'escala diatònica en qualsevol nota; per exemple:
sol la si do re mi fa# sol
La conjunció d'una nota inicial o tònica i un mode - major o menor - s'anomena tonalitat. Així, l'expressió sol major indica que la nota tònica és el sol i el mode el major. Les tonalitats de do major i de la menor corresponen a l'escala diatònica sense cap accidental.
Les melodies escrites en tonalitats diferents tenen, en principi, propietats musicals diferents, a causa de les dimensions diferents dels diversos intervals.
Escala pentatònica
Una escala pentatònica és aquella en què l'octava només es divideix en tres intervals de to enter i dos de to i mig, no contigus:
re fa sol la do re
 |
|
Si comencem en el fa obtenim l'anomenada escala pentatònica de blues, que pot ésser considerada un mode de l'anterior:
fa sol la do re fa
Si en l'escala pentatònica desplacem un semitò cap amunt totes les notes, tenim:
do# re# fa# sol# la#
Aquesta és la manera habitual de visualitzar l'escala pentatònica: la formada per les tecles negres dels instruments de teclat.
Escala menor harmònica i escala menor melòdica
L'escala menor natural és un mode de la diatònica, ja que només es diferencia de la major en la disposició relativa dels tons i semitons.
Amb el temps es van introduir modificacions en l'escala menor, donant lloc a dues noves varietats, que són escales diferents per dret propi: l'escala menor harmònica i l'escala menor melòdica.
L'escala menor harmònica resulta d'elevar un semitò el grau VII de la menor natural; així, l'escala menor harmònica en la és
la si do re mi fa sol# la
 |
|
Notem el salt de to i mig que hi ha entre el fa i el sol#. Aquest interval fou considerat massa gran, i es va afegir una segona modificació a l'escala, l'elevació del grau VI en un semitò; d'aquesta manera resulta
la si do re mi fa# sol# la'
 |
|
Aquesta nova escala presenta quatre intervals seguits de to enter (entre do i sol#. En general aquesta escala s'usa conjuntament amb la menor natural: la primera en els moviments ascendents i la segona en els descendents, de la qual cosa resulta una escala de 9 tons, anomenada escala menor melòdica:
la si do re mi fa# sol# la' sol fa mi re do si la
 |
|
Escala de tons enters
L'escala de tons enters, emprada per Liszt i especialment per Debussy, divideix l'octava en 6 graus, amb tots els intervals constituïts per un to enter:
do re mi fa# sol# la# do'
 |
|