Els primers dies semblava que es convertiria en una pandèmia, però les darreres notícies indiquen que s'ha controlat en tots els països asiàtics en els que s'havien presentat casos, excepte la Xina, on sembla que no s'ha pogut establir una quarentena eficaç al voltant de les regions i ciutats afectades, i el sistema sanitari s'ha vist incapaç de frenar l'avanç de l'epidèmia. Algun dia s'acabarà, però és obvi que Xina haurà quedat afeblida.

       En aquests moments, hi ha qui pensa en una possible conspiració. Xina s'estava convertint en un rival comercial i tecnològic d'Estats Units. Aquesta situació no es pot acceptar, així que s'envia allí una malaltia que els molesti, però no molt mortal, i que no surti de les seves fronteres. Pot semblar difícil, ¿però no és cert que excepte Canadà, i amb pocs afectats, cap país del primer món ha resultat infectat?

       És molt possible que aquesta hipòtesi no sigui certa, però la veritat és que la ficció conté molts casos d'atacs d'aquest tipus. Un de molt representatiu és "Sóc Llegenda" de Richard Matheson. En ell, una guerra entre Xina i Rússia ha provocat l'alliberament d'una malaltia que ha matat a centenars de milions de persones i convertit als altres en vampirs. Només se salva una persona, el protagonista, representat en el cinema per Charlton Heston, que intenta sobreviure en un món hostil.

       Si bé l'adaptació al cinema de l'obra anterior és optimista, no és el cas de "El Ramat", un conte de César Mallorquí, contingut a l'antologia "El Cercle de Jericó". Allí, un país asiàtic, al perdre una guerra, allibera una bateria de virus mortals, que aniquila tota la població del planeta en poc menys de dos anys. Així, la Terra queda deserta. I mentre la naturalesa recupera el que era seu, l'últim rastre de civilització és un ramat d'ovelles dirigit pel gos protagonista de la història. Tot molt trist.

       No sempre ha d'acabar la humanitat extinta. Així ho demostra "Dotze micos". En aquesta pel·lícula s'esdevé que un fanàtic religiós, per casualitat investigador d'un laboratori, decideix que la humanitat no és digna de viure. I no se li acudeix res millor que viatjar per tot el món, repartint un germen que mata a tres quartes parts de la Humanitat. Els supervivents es veuen obligats a recloure's en refugis estancs subterranis, fins el dia que aconsegueixin un remei i puguin tornar a la superfície.

       També hi ha casos on la malaltia aconsegueix ser controlada. Encara que no és una novel·la de ciència-ficció, això és el que passa a "Ordre Executiva", de Tom Clancy. Allí, la URI (una federació islàmica formada per L'Iraq i Iran) ataca amb Èbola els Estats Units. Es tracta de mantenir ocupada la superpotència i que no pugui reaccionar quan el nou estat envaeixi Aràbia Saudita. Però el President ordena tancar les comunicacions interestatals. Així. l'epidèmia no es pot expandir i aviat desapareix.

       Tornant al món real, se sap que existeixen laboratoris secrets per tot el món, que contenen gèrmens d'una efectivitat espantosa. Durant la Guerra Freda, un dels escenaris bèl·lics prevists era una guerra biològica, utilitzant verola, èbola, àntrax, i altres malalties que últimament s'han fet tristament famoses. Irònicament, aquesta preparació ha suposat un gran desenvolupament de la investigació que s'ha demostrat molt útil per a fins pacífics.

       Gràcies a Déu, aquest conflicte no ha tingut lloc. Però el perill de fugida està sempre present, fa anys va córrer una remor que deia que la sida havia sortit d'un laboratori militar nord-americà, i segons els nord-americans, existeix el perill constant d'un atemptat bacteriològic. Precisament, algun dia d'aquesta setmana tindrà lloc un simulacre d'un atac d'aquest tipus en dues ciutats d'aquest país, per a esbrinar la preparació dels diferents serveis.

       Com a conclusió, i davant de tot aquest panorama, l'única cosa que es pot dir és que vivim al fil d'una navalla i que aquest és un món perillós. Resem perquè millorin les coses.