EL SENYOR DELS ANELLS. LA COMPANYIA DEL ANELL

       No sé exactament perquè, però fins fa poques setmanes, sempre m'havia negat a llegir "El Senyor dels Anells". Però conforme s'anava apropant la data d'estrena de la pel·lícula, va anar creixent dins meu la necessitat de llegir-lo abans d'aquell dia. Així que al final me'l vaig comprar tres setmanes abans, i vaig aconseguir acabar-lo poc abans del dissabte, quan vaig anar a veure'l a un cinema ple fins a la bandera. Em sembla que no va ser una decisió tan encertada com creia al principi.

        Veureu, vaig anar a veure la pel·lícula, i segons anava avançant, em trobava amb que anava fent salts en la narració. Esperava que passés una cosa i sortia una altre posterior. Havia llegit en una entrevista que el director anava consultant el llibre segons avançava el rodatge. Si això és cert, ¿Què ha passat amb el Bosc Vell, Els Túmuls, o la meitat del que passa a Bree? Quan arriben a Moria, Sam ha d'acomiadar el poni que duu l'equipatge de la Companyia. Es veu que l'aprecia, però no es diu d'on ve aquest sentiment, ben clar a la novel·la.

       Hi ha escenes que estan molt resumides, sobretot els viatges. Al llibre, duren setmanes. Aquí, dies a tot estirar. A més, entre el comiat de Bilbo i la marxa de Frodo, transcorren trenta anys. A la pel·lícula, semblen setmanes, o com a molt, dos o tres mesos. I aquí hi ha l'error de que quan torna a aparèixer Bilbo, està molt més vell que a la festa. I no té sentit. En canvi, hi ha altres parts que segueixen fidelment el llibre, com l'escena de Galàdriel, que per cert és preciosa, i el mirall, el consell a Rivendell, i la part final a l'Anduin. Per cert, que m'imaginava la ciutat dels elfs més gran.

       Però deixem ja la part dolenta i anem al que és bo, que ja toca. Vaig trobar particularment impressionant la Batalla del Mont del Fat. Em va recordar la Batalla del Canó de Rourke, durant la Guerra Zulú. A un costat, l'horda dels indisciplinats orcs amb un gegantí Sauron dirigint-los. A l'altre, els exèrcits aliats. És com una marea estavellant-se contra una escullera. I el millor, els elfs baixant a la vegada aquella mena de simitarres que duen, com qui sega gra.

       Els exteriors estan molt bé. La Comarca és tal com me la imaginava, el mateix que la fabulosa sala columnada de Moria. Em va recordar a la Mesquita de Còrdova, encara que naturalment molt més alta. ¿I la torre d'Isengard, on viu Saruman el dels molts colors, amb el bosc que l'envolta?. Tampoc ens podem oblidar del Cim dels Vents, encara que me la imaginava més en ruïnes. A més a més, quan entren en ella els nâzgul amb les espases enlaire, tenia ganes d'allunyar-me d'ells.

       Sobre els personatges, el meu preferit és Elrond. El fet de ser mig humà li confereix una tristesa que no mostren els elfs, com és el cas de Celèborn, tan fred i llunyà. Tenia por que l'aparició de la filla del primera em molestés. Però no ho fa gens malament. Està bé escoltar-la parlar en èlfic. Per altra banda, els gustos culinaris dels hòbbits estan molt bé retratats, sobretot en el moment que Pippin fa una enumeració dels menjars diaris, i quan encenen una foguera per fer-se el sopar, oblidant-se de que poden veure'ls.

        Àragorn, amb una gran noblesa, i Gimli, el nan típic, tossut i valent, són com me'ls imaginava. M'esperava a Légolas una mica més estirat i presumit, com correspon a qualsevol elf que es precïi de ser-ho. Finalment, tenim Bóromir. ¿Què es podria dir del fill del senescal de Gondor? És un personatge que cau molt bé. Creu que ho fa tot pel bé del seu país, i mai sospita que l'Anell Únic l'està manipulant. Em recorda a l'emperador centauri Mollari II de Babylon-5.

       Parlem ara dels dos protagonistes, Frodo i Gandalf. Aquí, de nou hi ha coses que al llibre es veuen molt més clares, sobretot pel màgic. És un personatge que enganya molt. Encara que sembli una persona gran que únicament desitja passar una bona estona amb els seus amics, hi ha molt darrere de la façana, i és realment molt poderós. Digueu-s'ho sinó a cert balrog, un altre bitxo que també impressiona. Frodo és tot el que s'espera d'ell, i encara més. Encara que és el portador, pràcticament no experimenta canvis en el seu comportament. Al contrari, demostra una valentia i una determinació inaudits entre els hòbbits.

        L'últim punt que em falta per comentar és la música. Howard Shore, amb l'ajuda d'Enya, ha realitzat un treball excel·lent, i totes les sintonies s'acoblen perfectament a l'escena durant les que s'escolten. Tinc al meu costat la banda sonora, i per exemple, quan escolto la peça "A knife in the dark", em recordo dels nâzgul avançant cap als hòbbits amb les espases aixecades.

       Com a conclusió, m'ha agradat molt, encara que hi ha coses que crec que es poden millorar. Això si, els espectres de l'anell no són una d'aquestes. Hi ha gent que diu que és molt llarga. Doncs no hi estic d'acord. Penso fins i tot que podria tenir més metratge. Haurem d'esperar a la edició en DVD per veure-ho. Perquè existeix. He vist imatges de la barca de cigne de la dama Galàdriel, que al final s'han eliminat.