Els components de les Forces Especials de la Nova República gaudeixen d'una fama merescuda, i entre altres coses, són capaces d'utilitzar qualsevol tipus d'arma que vagi a parar a les seves mans. Però abans han de conèixer-les. És amb l'objectiu de descriure-les per al que s'ha escrit aquest informe, destinat als aspirants a aquest cos d'èlit, i del que aquí es mostra la primera part. La raó d'això és que com el seu nombre és tan gran, s'ha dividit en dos, armes de cos a cos i armes a distància. Aquí es mostren les primeres.
Per altra banda, fins i tot així és totalment impossible fer una exposició exhaustiva de totes elles en aquestes línies. Es podria escriure un llibre sencer únicament amb una descripció succinta de cadascuna. Simplement existeixen massa. Per exemple, es coneixen pràcticament tants models d'espases com planetes habitats en la Galàxia. En aquestes circumstàncies, l'equip que ha confeccionat el dossier s'ha vist obligat a contemplar únicament aquelles més conegudes, o les quals poden trobar-se amb més facilitat.
Abans d'accedir a l'exposició, cal comentar l'ordre seguit en la seva confecció. Primer, es troben les armes energètiques, proveïdes de sistemes que milloren la seva eficàcia i les fan més letals. I a continuació, aquelles l'efecte de les quals, al no disposar de cap reforç tecnològic, depèn exclusivament de la força física de qui els empunya. Finalment, i sense més preàmbuls, comença l'informe pròpiament dit.
Destral Vibratòria
|
|
La principal característica de les armes vibratòries, i que els dóna el seu nom, és que tenen al mànec un minúscul generador d'ultrasons alimentat per un petit capacitador que crea milers de minúscules vibracions per segon, audibles com un lleuger brunzit. |
A causa d'aquesta vibració que es transmet al llarg del fil de la fulla, i com es dedueix del seu nom, aquesta té la capacitat de tallar la majoria de materials. Així és possible causar ferides molt serioses com el tall d'una extremitat amb només un lleuger toc. En conseqüència, pot resultar mortal amb facilitat en un combat. Per a evitar accidents, està equipada amb un mecanisme que apaga automàticament el generador quan no s'utilitza. Una altre característica és el controlador d'intensitat, que permet regular la potència amb la que vibra la destral.
Els seus principals usuaris són els guàrdies dels palaus dels Hutt, com el de Jabba a Tatooine abans de ser abandonat. Aquests éssers estan entrenats en el seu ús, i a més d'ocupar funcions cerimonials, l'acostumen a utilitzar amb convidats no desitjats i quan s'origina qualsevol disturbi. Els gamorreans, coneguts per la seva gran força física, prefereixen usar veritables destrals amb mànecs de fusta. Altres races opten per armes més avançades, amb l'empunyadura aïllada de les vibracions del fil.
Espasa Vibratòria
|
|
El funcionament d'aquesta arma és idèntic al de l'anterior, encara que amb una capacitat de penetració menor. La seva longitud varia des del d'un bisturí de quiròfan fins a una veritable espasa, passant per un ganivet. |
En el primer cas, forma part de l'equip estàndard de les forces especials com a arma secundària, ja que s'ha demostrat molt útil en missions d'infiltració. El segon tipus acostuma a ser utilitzat pels elements criminals de tota la Galàxia, sobretot a planetes on existeix una legislació molt restrictiva en l'ús d'armes. En aquests casos, el més normal és dur petits ganivets només un mica més llargs que una mà humana, que poden ser amagats amb facilitat, i que són molt perillosos en combat cos a cos.
Existeix una altre varietat, utilitzada per l'Aliança durant la Guerra Civil Galàctica. Es tracta de la vibro-baioneta, que posada a l'extrem d'un rifle, el converteix en una efectiva llança curta, útil quan l'enemic assalta les posicions del defensor i s'arriba al combat cos a cos. En l'actualitat aquesta possibilitat és remota, però encara s'ensinistra als soldats en el seu ús. Hi ha molts més tipus, com aquell amb la longitud de la fulla graduable, que pot ser utilitzat de totes les formes esmentades en línies anteriors.
Pica de Força
|
|
Aquesta arma, la tercera vibratòria que s'estudia en aquest informe, era una de les favorites dels famosos soldats amb uniforme vermell de la Guàrdia Reial de l'Emperador. Encara que aquesta llarga vara s'usa principalment per a fins cerimonials, és plenament funcional. |
Així es desprèn del fet d'estar fabricada amb una fibra de granit extremadament forta, gràcies al que disposa de certa flexibilitat. En conseqüència, si se la sotmet a pressió, es doblega en comptes de trencar-se. Mesura una mica més de dos metres, el que és molt per una arma d'aquest tipus. Però, amb un pes de només set quilos, és bastant més lleugera del que sembla a primera vista.
Aquest fet permet a un usuari suficientment entrenat utilitzar-la amb extrema rapidesa, sorprenent a un contrincant que no conegui aquesta característica. A més, el seu disseny fa possible que aquesta persona ataqui amb tota la seva força física. Així, encara que el generador estigui desconnectat, la seva punta extremadament afilada pot causar per si sola greus ferides a l'objectiu, sobretot en les mans d'un guàrdia.
És a l'extrem de la pica on es troben un vibrofil millorat i una punta energètica. Mentre el segon transmet una càrrega energètica capaç de deixar inconscient a qualsevol ésser viu, amb el primer es pot tallar pedra, metall, carn i ossos amb un simple toc. Per a controlar el seu nivell d'activitat, existeixen uns controls situats en la empunyadura, a prop del generador. És útil sobretot en recintes tancats i en naus, on les armes a distància no tenen tanta flexibilitat i poden produir greus danys col·laterals.
Gaderfii
|
|
També conegut com a "Pal gaffi", es tracta d'un arma tradicional dels incursors tusken de Tatooine i consisteix en un simple cilindre de duracer que fa les funcions de maça, amb dos extrems acabats en punta. |
Està fabricat a mà a partir del metall i altres compostos recuperats de vehicles i naus espacials abandonades en algun dels deserts del planeta que els tusken freqüenten. A causa d'això, i encara que el seu disseny és molt senzill, no hi ha dos exactament iguals. Així, alguns tenen fulles afilades llises, altres oscades i també hi ha amb forma de ganxo. Una cosa que totes comparteixen és l'engrossament d'un dels extrems, útil per a deixar inconscient durant bastant temps a les seves víctimes mentre són desvalisades.
Una mostra de la naturalesa pràctica de la cultura tusken, és que a més de com arma, té altres usos en l'agrest Tatooine. Una de les més òbvies és que s'usa com bastó per donar-se suport quan es viatja per terrenys difícils a les muntanyes que els tusken transiten. D'altra banda, quan s'estableix un campament, el líder del clan, que prèviament ha guanyat el seu lloc derrotant el seu antecessor en un duel de gadderfiis, utilitza el seu per marcar els limitis del territori i deixar avisos a les cares de les roques.
Amb el temps, el seu nom ha passat a ser d'ús comú per referir-se a qualsevol arma personal que no sigui energètica i amb un aspecte particularment pobre. Però a Tatooine, aquesta expressió pot resultar desafortunada. A les circumstàncies regnants en aquest planeta, qualsevol arma avançada, com un blàster, per exemple, pot quedar-se sense energia amb relativa facilitat o espatllar-se si no es manté curosament. Llavors, es converteix en un tros de metall inútil. En canvi, un gaderfii no necessita cap tipus d'atenció i pot durar sense problemes varis anys.
Espasa Ryyk
|
|
Aquesta espasa, realment un llarg matxet, és l'arma de mà tradicional dels wookies. Acostumen a usar-les en parelles, una a cada mà. Estan tan acostumats a ella, que pràcticament són una extensió del seu ésser. |
Els wookies viuen a les branques superiors dels immensos arbres de Kashyyyk, però acostumen a anar de caça als nivells inferiors, replets de criatures molt perilloses. En aquestes partides, utilitzen les espases per obrir-se camí per l'atapeït brancatge i aconseguir aliment per les seves famílies. Amb el desenvolupament de les ballestes, van perdre utilitat, però encara s'utilitzen per defensar-se dels depredadors que aconsegueixen arribar a zones habitades.
Aquests grans animals, sempre a la recerca de menjar i que poden arribar a doblegar la grandària d'un wookie adult, són famosos per la seva ferocitat i la rapidesa dels seus atacs. Així que quan aquests es produeixen, no hi ha temps de muntar i disparar una ballesta, de manera que es recorre a les espases per mantenir-los a ratlla. Així que no és estrany que sempre les duguin amb ells, independentment d'on es trobin. Fins i tot existeixen zones, que per la seva importància, disposen d'una vigilància permanent, com el jardí d'infància.
Els wookies les consideren alhora un símbol de les qualitats d'un guerrer, i un signe que identifica el seu clan. Així, les de cada un tenen un disseny que permeten identificar al seu propietari amb facilitat. S'entrenen amb elles durant anys, i s'han llaurat una reputació de combatents mortals. El seu pes de 15 quilos és ideal per la seva gran força física, a la que es dóna èmfasi en les seves tàctiques, més que a la bellesa dels moviments. Però això no és obstacle perquè les seves maniobres estiguin calculades per aconseguir una gran precisió invertint només l'energia necessària.
Comparacions
Encara que les armes sense tecnologia no són de massa utilitat en el camp de batalla modern on hi ha disponibles moltes altres més letals, segueixen sent bastant populars ja que tenen una sèrie d'avantatges sobre les energètiques. Es poden trobar amb molta facilitat, no estan controlades a la majoria de planetes i són fàcilment camuflables. Això no és així en els vibrofils, ja que com s'ha assenyalat en línies anteriors, emeten un brunzit clarament identificable i encara que estiguin desconnectats, el seu capacitador permet detectar-los sense gaire dificultats.
Així que no resulten molt útils per incursions i altres accions que suposin introduir-se en territori enemic. En aquestes circumstàncies cobren nova importància els punyals. Inicialment eren metàl·lics, però més endavant es van desenvolupar altres materials, plàstic endurit, ceràmica i aliatge de fibra, amb totes els seus avantatges i cap dels seus inconvenients. Molt afilats, no són conductors, i és molt difícil detectar-los amb sensors. Però el que més aprecien d'ells els comandos i altres possibles usuaris, és que són totalment silenciosos, permetent apropar-se sense problemes al blanc.
En Conclusió: Aquí acaba la relació de les principals armes cos a cos que existeixen actualment a la Galàxia. Confio que el seu contingut resulti de molta utilitat als cadets. A més, el meu equip i jo ens sentirem satisfets i sabrem que hem fet un bon treball si només un de vostès aplica en el futur els coneixements apresos. Per altra banda, és molt possible que s'estiguin preguntant per que s'han esmentat armes "primitives" com el gaderfii, quan són tan estranyes.
Doncs bé. Al llarg de la seva experiència futura, és molt possible que hagin de realitzar missions en planetes poc desenvolupats, on aquestes armes encara són comunes, sobretot per la seva facilitat de fabricació. Així que mai es pot cometre l'error d'afirmar que alguna cosa és inútil i que no val la pena tenir-la en compte. Sempre és millor pecar per excés que per defecte. Qui sap el que els reserva el futur i les coses amb les que es trobaran.
Amb Respecte,
Carles Quintana
BIBLIOGRAFIA
|
Descarregar l'Article (9'25 Kb)
|
