Stranded (Naùfrags)

STRANDED (NAÙFRAGS)

Duem uns anys, coincidint amb el ressorgiment de l'exploració del planeta vermell, que hem assistit a la publicació i rodatge de diverses novel·les i pel·lícules on es narra el primer viatge a Mart. Segurament, per allò que si tot va bé, la història no té gràcia, en tots els casos té lloc un accident que deixa als expedicionaris en una situació compromesa, la importància de la qual varia molt d'un cas a un altre.

Fins ara els Estats Units tenien el monopoli d'aquest tipus d'obres. Però la situació va canviar el 2001 amb la publicació a Espanya de "Stranded (Nàufrags)". Aquesta té algunes característiques que la diferència de les altres. Per començar, si en les nord-americanes, és lògicament la NASA qui organitza l'expedició, aquí la responsable és una nova organització, la NASA-ESA, fusió de l'anterior i l'agència espacial europea.

Aquest fet provoca que la tripulació del "Ares", Déu grec de la Guerra i nom de la nau espacial de la novel·la, sigui multinacional. Concretament, el comandant de l'expedició, el geòleg i la metge, són nord-americans. En canvi, el biòleg és xilè, l'enginyer italià, i dels dos pilots, un és britànic i l'altra espanyola. D'aquests cinc homes i dues dones, sis baixen a Mart en el vehicle de amartatge "Belos", i el setè es queda orbitant el planeta al "Ares".

Si agafem la novel·la des del principi, es troba una introducció amb la vida de tres dels expedicionaris immediatament abans d'iniciar-se el procés de selecció de les persones que aniran a Mart. Els tres parteixen de situacions vitals diferents, un solter, el segon casat i amb fills, i la tercera divorciada i amb una filla. En conseqüència, les seves reaccions davant el llarg viatge, dos anys i mig, són molt variades.

A continuació s'entra en aquest període, que comprèn tant èpoques d'estudi exhaustiu com d'entrenament intensiu. Bé, una mica semblant al que tots hem vist en els reportatges sobre el Programa Apol·lo, o en pel·lícules relacionades amb l'espai, com "Space Cowboys". Aquí ja s'aprecia que els autors degueren utilitzar gran quantitat de documentació sobre el tema, i que van contar amb la col·laboració de l'astronauta madrileny Pedro Duque com a assessor.

Durant els mesos d'entrenament, es va definint el primer equip que anirà a Mart. I el lector va coneixent tots els seus membres. Entre aquests, tal vegada el que dóna més joc és l'enginyer italià, Lucca Bagglioni. Aquest home, un veritable geni de l'enginyeria, em recorda a Einstein. D'una banda, és indubtablement el més llest de tots i qui manté sencera la "Belos" després del amartatge. Però sofreix un dèficit d'intel·ligència emocional i mostra certa tendència al fatalisme quan els seus càlculs li diuen que no hi ha salvació.

Totalment oposat a l'italià, està Herbert, el geòleg. Aquest home és l'optimisme encarnat en un ser humà, i en els moments crítics després del xoc, és precisament el seu estat mental el que manté als altres amb ganes de seguir treballant i trobar una solució. Així, mentre el primer és massa realista, el segon somia massa. Al mig es troba Susanna, la líder del grup de nàufrags, que és qui el manté unit, fins i tot en els moments més tibants.

Sobre els altres personatges, el cap de l'expedició, i Lovell, el pilot nord-americà que roman a bord del "Ares" una vegada a l'òrbita marciana, estan poc desenvolupats i es veuen reduïts a poc més que comparses. Els típics secundaris que estan allí, però dels que no depèn l'acció. Per cert, suposo que serà una broma dels autors el que l'astronauta que no baixa tingui el mateix cognom que el comandant de l'Apol·lo XIII, la nau que no va poder aterrar a la Lluna a causa de un accident.

Continuant amb la història, una vegada acabat l'entrenament s'assisteix al muntatge del "Ares" i als darrers preparatius. Està tot molt bé explicat i arribes a creure que ho estàs vivint en directe. Des de la trilogia de Mart de Kim Stanley Robinson, no em passava res semblant. Referint-se concretament a la nau, perquè els tripulants no hagin d'estar tot el viatge en ingravidesa, s'usa el sistema ja vist en altres pel·lícules, començant per "2001", de fer girar els mòduls habitats al voltant d'un eix fix.

En resum, tot molt científic. El mateix passa amb la llarga travessia. Per cert, crec que està bé aconseguida l'explicació de perquè els motors són químics i no atòmics. Amb coses per l'estil, la novel·la va avançant fins un terç del seu tamany, i encara no ha tingut lloc l'accident que s'anuncia a la contraportada. Finalment, arriben A Mart, la "Belos" se separa del "Ares" i comença el descens. Però alguna cosa que no esmentaré passa, perden el control de l'aparell i xoquen.

És a partir d'aquest moment que s'accelera el ritme del relat, fins llavors bastant tranquil, i no baixa fins el final, encara que alguns moments són més tranquils que uns altres. Cinc dels astronautes surten amb vida del amartatge forçós, però de seguida arriben a la conclusió que és impossible que tots sobrevisquin fins a l'arribada d'un rescat. Així que tres han de morir perquè visquin dos. I fins aquí puc contar...

Encara que hi ha desgràcies vàries i en alguns moments tens por de que la novel·la acabi com el rosari de l'aurora, té un rerafons clarament optimista. És la lluita de sempre del ésser humà contra un medi ambient hostil per aconseguir sobreviure. L'únic canvi és passar de la selva amazònica, per posar un exemple, al Valles Marineris.

Hi ha moltes més coses que voldria comentar, però tinc por de fer spoiler, així que ho deixo aquí. Només diré que crec que els autors donen respostes molt vàlides a diversos dels dubtes que es tenen actualment sobre el planeta vermell. I que tota la part de ciència-ficció, que també hi és, està molt bé aconseguida. Bé, que com ja he dit abans, és tot molt creïble.

Només em falta un extrem per comentar. ¿Per quan una segona part que aclareixi tots els punts foscs que queden a la primera novel·la, i que per descomptat, no revelaré aquí?

Descarregar l'article (6 Kb)