Per a: Almirall Ackbar, altres alts comandaments de la flota.
De: Comandant Carles Quintana. Ministeri de Defensa.
Nivell de seguretat: Beta.
Assumpte: Naus d'escorta de combois.

          Com s'ha comentat en altres anàlisis, la Nova República depèn per a la seva subsistència del comerç interplanetari, del que s'encarreguen vaixells de càrrega de molt variat tamany. Desgraciadament, la Galàxia no és un lloc tan segur com ens agradaria creure. A despit dels esforços de la flota, i fins i tot amb la fi de la guerra i la pau amb l'Imperi, bandes de pirates continuen obstaculitzant les rutes mercants.

          Mentre tots i cadascun d'aquests delinqüents no responguin davant la llei pels seus crims, la principal mesura que podem prendre per protegir els nostres navilis és reunir-los en combois amb protecció militar. Al ser tan gran la Galàxia, són moltes les classes de naus que ocupen la labor d'escortes, algunes amb decennis d'antiguitat. Però la majoria tenen un ús restringit, sent poques les que es troben amb facilitat. És d'aquestes últimes de les que es parla en el present informe.

 

Corbeta Corel·liana

          Des d'abans de la Guerra Civil Galàctica i durant ella, aquest era un dels navilis més comuns a la galàxia civilitzada, sobretot entre simpatitzants de la Rebel·lió.

          Gràcies a la coneguda facilitat per a realitzar modificacions, típica de totes les embarcacions corel·lianes del moment, era utilitzat en gran quantitat de missions, tant civils, d'espionatge i militars. Un dels millors exemples va ser la nau personal de la llavors senadora Organa, capturada per l'Imperi en òrbita al voltant de Tatooine.

          Després, al llarg dels anys, es va assistir a l'aparició de models millors al mercat civil, que el van substituir progressivament, però l'experiència va servir per demostrar que continuava sent molt útil com escorta de combois de poca importància que no podien disposar d'una protecció millor. Així, el seu armament es va demostrar molt eficaç contra les naus petites i mitjanes que usen normalment els pirates que acostumen a assaltar aquest tipus de transports.

          Però si els incursors utilitzaven caces o aparells equivalents, els canons perdien part de la seva eficiència, sobretot a causa de la maniobrabilitat dels primers. Per a solucionar aquest problema, i aprofitant el disseny modular de les corbetes, que facilita la seva reconfiguració, es va instal·lar un hangar capaç per a un esquadró complet. També es va reforçar el blindatge en certes zones del casc que es van demostrar vulnerables en combat, sobretot l'aleta estabilitzadora situada just damunt de les zones vitals del reactor i els motors.

          Tots aquests canvis i millores s'han aconseguit al preu de la disminució de l'espai per a ús de la tripulació, que acostuma a ser gran als productes corel·lians. Però ara es disposa d'una bona nau militar, capaç de vèncer un navili de la seva mateixa escala, i fins i tot defensar-se acceptablement d'un de més gran com una fragata.

 

Nau Artillera Corel·liana

           La nau artillera coreliana va marcar un punt d'inflexió a la política de la Corporació d'Enginyeria Corelia. Fins aquest instant, sempre havia construït embarcacions que podien ocupar moltes funcions, com la corbeta de la que s'ha parlat en el punt anterior.

          Llavors, va fer aparició aquest navili, un cilindre estret i allargat pensat total i exclusivament pel combat. Amb l'espai per passatgers, tropes i subministraments reduït al mínim imprescindible, es va potenciar l'armament, amb nombrosos canons situats als quatre costats de la nau, es van reforçar el blindatge i els escuts, i es van col·locar uns grans motors que ocupen la meitat del fusellatge i fan que sigui molt ràpida.

          Una característica molt important és que cadascun de les posicions artilleres s'acciona manualment, i no poden ser controlats des del pont de comandament. Amb tripulacions inexpertes, això es tradueix en que és molt difícil coordinar el tir dels canons. Però si els artillers estan bé entrenats en el treball en equip, poden dur l'armament al màxim de les seves capacitats, utilitzant els controls com si fossin una prolongació de si mateixos.

          eEn aquestes circumstàncies, l'aparell està envoltat per una barrera de foc de làser pràcticament impenetrable, ideal per defensar-se de caces enemics. De fet, es considera que l'Artillera Corel·liana és la millor plataforma contra caces del seu tipus. En la seva funció d'escorta, el normal és que actuï en conjunció amb les corbetes, amb les que es completa perfectament. Elles es concentren en les principals naus de l'enemic, i aquesta s'encarrega dels caces i equivalents. Els dos junts poden enfrontar-se a gairebé totes les flotes pirates.

 

Fragata d'Escorta Nebulon

          A les primeres etapes de la Guerra Civil Galàctica, els escortes estàndard imperials eren canoneres i corbetes. Eren eficaços contra pirates, però es van demostrar inútils davant els atacs rebels. Per resoldre aquest problema, l'Imperi va desenvolupar la fragata Nebulon-B.

          Aquest navili concentra totes les qualitats de les naus a les que va substituir i les millora. Així, el seu armament es compon de bateries turbolàser per a navilis de línia, i canons làser, que s'encarreguen de les naus més petites. A més, conté un hangar capaç de 2 esquadrons de caces, responsables de destruir qualsevol cosa que escapi a l'artilleria de la fragata. Gràcies a tot això, no només es pot encarregar de missions d'escorta, sinó que pot trobar-se a la flota i participar al combat.

          A més de les defenses, també és molt important pel seu paper d'escorta la gran antena de comunicacions d'espai profund, que permet mantenir-se en comunicació constant amb els transports del comboi i coordinar els seus moviments. Per això, són de gran utilitat els sofisticats escàners dels que disposa. Amb ells, es pot detectar un enemic a molta distància, i actuar en conseqüència. Així que sempre és la nau comandant.

          En virtut d'aquest càrrec, en ella tenen lloc periòdiques reunions entre els capitans dels diferents navilis. En lloc d'haver de desplaçar-se fins allí en llançadores, amb la molèstia que suposa, poden utilitzar les seves pròpies naus de càrrega, ja que la fragata disposa de fixadors per transports lleugers i mitjans. Allà s'acoblen embarcacions tant per intercanvi de persones com de mercaderies, o per a realitzar reparacions de poca importància.

          Al llarg de la seva dilatada vida activa, encara que va complir el paper pel que havia estat pensat sense cap queixa, es van anar detectant alguns problemes de disseny. El principal era que els canons cobrien adequadament la part davantera, però els costats i la part de darrere estaven poc defensats, el que la feia vulnerable per algú que sabés on colpejar. A més, s'havia assistit a un augment de la potència de foc enemiga i estava en perill de quedar-se obsolet. Finalment, es va veure que era massa lent. La solució va ser crear la fragata Nebulon-C.

          Mantenint la mateixa forma, es va fer una mica més llarga i es van col·locar més ponts. Així es va poder col·locar més canons, fins gairebé el doble de la quantitat inicial, eliminant alhora els problemes de potència i d'angles cecs. Amb l'augment d'espai, també es van millorar els motors, a més dels escuts, el blindatge, i l'abast dels sensors. En últim lloc, l'hangar va créixer per poder encabir-hi més caces. El resultat és una gran nau, a la que s'augura una llarga vida, i que pot fer tant d'escorta com de creuer lleuger en la flota.

 

Galió Estel·lar

          Durant la Guerra Civil Galàctica, quan els atacs rebels contra els combois imperials es van agreujar, els segons van desenvolupar aquesta nau, alhora un transport i un navili de combat. Es va aconseguir així una nau al preu de dos, amb l'estalvi que això comporta.

          Pot exercir tasques d'escorta, alhora que duu tant carregament com un transport pesat. A més, el seu potent armament, que disposa d'un considerable perímetre de tir, li permet viatjar en solitari, amb bastants probabilitats d'arribar a la seva destinació. Pels casos que un enemic aconsegueixi neutralitzar les seves defenses externes i l'abordi, es trobarà amb que tot l'interior està equipat amb defenses contra intrusos.

          Es tracta d'una veritable fortalesa, dotada amb camps de força que eviten despresuritzacions en situacions de trencament del casc, portes cuirassades que resisteixen fins i tot l'impacte d'armes pesades i emplaçaments de tir repartits per tots els passadissos. Des d'allí, els soldats, després de segellar el compartiment on es trobin, creant borses de resistència en la nau, poden mantenir a ratlla durant molt de temps a un enemic més nombrós, fins a l'arribada de reforços.

          Existeix una darrera mesura de seguretat. Consisteix que el magatzem, situat al centre exacte del galió, és realment una embarcació autònoma, que en el cas que uns hipotètics assaltants estiguin a punt d'apoderar-se del seu contingut, pot ser expulsada del navili i llançada cap a l'hiperespai. Posteriorment, un emissor automàtic de senyals permetrà a la flota localitzar-la i rescatar-la. Així que és ideal pel transport d'aquelles mercaderies importants que han de passar desapercebudes, però necessiten vigilància.

 

          En conclusió: Aquí acaba la relació de les principals naus d'escorta utilitzades actualment. De totes, sense dubte les millors són les Fragates Nebulon, que es continuen construint i desenvolupant nous models. Com les corbetes i les canoneres són dissenys venerables amb molts anys de servei a les seves esquenes, està prevista la seva substitució per fragates al llarg dels pròxims anys, segons la situació ho permeti. La mateixa sort correrà el Galió Estel·lar, encara que no és descartable que es mantinguin alguns per misions especials.

Amb respecte,

 

Carles Quintana.

 

BIBLIOGRAFIA

 

Descarregar l'article (8'61 Kb)

 

Esculli la pàgina a la que vol accedir