RONDALLES. LLEGENDES A L'EXILI

       Des de fa un temps, sembla que als còmics anglosaxons hi ha una moda per recuperar personatges de la literatura universal i posar-los en una situació diferent d'aquella per la que van ser pensats. Primer va ser el torn de "La Lliga dels Cavallers Extraordinaris", on es va ressuscitar, en alguns casos literalment, a cinc creacions de les novel·les europees de finals del segle XIX, en els seus vessants de terror, aventura en llocs exòtics, i proto ciència-ficció.

       I ara els ha tocat als contes infantils que la majoria de nosaltres, per no dir tots, vam conèixer quan érem petits. A "Rondalles" s'utilitzen molts, des de Blancaneus fins a un Llop Feroç que pot prendre forma humana, passant per una parella de la Bella i la Bèstia que deu molt a la pel·lícula del mateix nom realitzada per Disney, i Jack, el del Fesol Màgic. Hi ha molts més, però amb aquesta mostra ja és suficient.

        Precisament aquí està un dels pocs problemes que pateix el còmic, i és que alguns dels personatges poden ser desconeguts pel lector. En el cas d'aquest cronista, estan una dona cridada Rosa Roja i un calb amb perilla que respon al nom de Barba Blava , i que sembla que tenia el costum de matar a les seves dones la nit de noces. És una mica semblant al que ocorria en l'obra de Alan Moore, amb molts detalls que has de ser un expert en el tema per reconèixer tots.

       La gràcia del còmic és que l'acció passa en la nostra realitat. Efectivament, a causa d'una invasió per part d'un misteriós "adversari" que està sempre present, però que no es detalla fins la meitat de l'àlbum, totes les "rondalles" o éssers de fantasia que no van ser capturats o morts en combat van haver de fugir precipitadament per un portal màgic a la Terra, on es van instal·lar el millor que van poder tot esperant dia que retornaran a "les pàtries" i les reconqueriran.

        Com no podia ser d'una altra manera, el país que han escollit per a viure són els Estats Units, més concretament un gratacel a Nova York, que sembla una barreja de l'edifici on viu la Sigourney Weaver a "CaçaFantasmes" i la seu del grup "W", del còmic "Largo Winch", i una granja al Mitjà Oest. En el primer lloc viuen les rondalles humanes o que poden passar per ser-ho i en el segon, les quals no ho són, com els porcs del conte "Els Tres Porquets".

       En moltes d'aquestes narracions, la màgia formava part integrant de la història. Aquí s'esmenta en diversos moments, però només es presenta en contades ocasions, com unes habitacions que per dintre són més grans que per fora, de la mateixa forma que el cotxe que apareix en un dels llibres de Harry Potter, una espasa que no falla mai, un mico amb ales i un ganivet que transmet la maledicció de l'Home Llop.

       Aquest còmic no és una història aïllada, sinó que es tracta de la introducció d'una sèrie que continuarà, com a mínim, uns mesos més. En conseqüència, i de la mateixa forma que el primer llibre de Harry Potter, es realitza en ell una presentació dels personatges, de la situació que els envolta i d'alguns problemes que pateixen. Encara que tot això és interessant, pot significar un llast per a la veritable narració.

       Es tracta d'una novel·la policíaca amb tots els ingredients del gènere, un policia a l'estil de Colombo que fuma molt, una escena del crim amb pistes pel lector intel·ligent, les autoritats que donen pressa per la resolució del cas, etc. Per ser-hi, fins i tot hi és la coneguda "Escena del Saló", on el detectiu explica la veritat. El capítol on passa fins i tot s'anomena així, encara que no s'ambienti en un saló, sinó al costat d'una piscina. Una petita broma dels guionistes.

       En línies anteriors, s'ha comentat que aquest còmic té varies similituds amb altres obres. Doncs bé, la darrera consisteix en un text al final de l'àlbum amb una introducció de la història, vist des del punt de vista del Llop Feroç. És una mica semblat a la novel·la d'Allan Quatermain que es troba dividida en els sis àlbums en que està dividida "La Lliga dels Cavallers Extraordinaris".

       I això és tot. Com a resum, un còmic interessant que recomano a tots els lectors, i al que pel que sembla se li anuncia una llarga vida.

© Carles Quintana i Fernàndez, 8 de febrer del 2004.