FINAL FANTASY. L'ENEMIC INTERIOR

        El dissabte a la nit vaig anar amb uns amics al cinema a veure l'obra mestra de l'animació, de la qual fa mesos que s'està parlant en les revistes especialitzades. L'exposaven a la sala més gran de totes, i estava plena, sobretot de gent jove. Em va recordar aquella vegada, fa anys, quan vaig anar a veure "El Rei Lleó" a un dels cinemes més grans de Barcelona.

        Després dels coneguts anuncis i avançaments, va començar la pel·lícula. Començava bastant bé, amb una idea interessant. En un futur pròxim, l'asteroide Leónida s'estavellarà al Caucas, i d'ell sortiran els fantasmes, éssers invisibles que infestaran el planeta i separaran l'ànima del cos a tots aquells als quals toquin. Els supervivents s'han refugiat en ciutats escuts, on els alienígenes no poden entrar. Han desenvolupat un armament i uns equips que els permeten lluitar contra els invasors, però són massa.

        Aquesta és la situació que es presenta a l'inici de la pel·lícula, amb la guerra en un punt mort. Apareixen llavors dos científics amb una estranya teoria, que diuen disposar de la clau de la victòria. Un d'ells és la protagonista, la doctora Aki Hito, el millor personatge creat per ordinador fins el dia d'avui, del que segons diuen, cada pèl del seu cabell pot ser tractat per separat.

        Aquesta és possiblement la millor part de la pel·lícula, l'aspecte tecnològic. Tots els personatges estan molt bé aconseguits, tant en el seu aspecte com a les expressions que adopten. Hi ha alguns detalls com quan un agafa una fulla i se li marquen les venes de la mà, o quan es veu l'evolució de la malaltia que amenaça la vida de la protagonista, i els sentiments que mostren en diversos moments, des de dolor fins desesperació passant per alegria i odi.

        Pel que fa a l'argument, encara que com ja he dit al principi, té un punt de partida molt interessant, després el seu desenvolupament és molt convencional. De totes maneres, no crec que el propòsit dels guionistes fos crear una obra d'art en aquest sentit. D'una banda es troba el militar que és molt dolent i que és capaç de sacrificar part de la comunitat en canvi d'un teòric be superior, i per l'altre la doctora civil que és molt bona i que fa l'impossible per a salvar el planeta. Al mig es troba el govern, que dubta entre les dues opcions.

        Ambdós extrems tenen els seus seguidors. Amb el general, són els típics soldats carn de canó, dels que no arribes a veure la cara, excepte el pobre major, el típic ajudant que acaba mort. Els bons són l'enamorat de la protagonista i els seus soldats. Aquesta situació em recorda bastant a ALIEN-2. El dolent deixa anar als monstres, que persegueixen als bons, matant-los a poc a poc, fins que només queda un. Fins i tot, si us recordeu de Vázquez, la soldat que tenia una relació amb un company, i que al final se suïcida, veureu una situació semblant en aquesta pel·lícula.

        L'acció se situa a la ciutat antiga de Nova York, a la ciutat escut del mateix nom a Manhattan, a Colorado (les escenes pels canons són francament meravelloses), a l'òrbita terrestre i al Caucas. Tots els escenaris estan molt bé descrits.

        Bé, en resum que és una pel·lícula excel·lent en tot el referent a l'aspecte tecnològic i d'aspectes especials, i una comú de ciència-ficció pel que fa a l'argument. De fet, si fos de personatges reals, creo que no m'hauria agradat tant. De totes formes, la música està bastant bé.

Descarregar la Crítica (5 Kb)