ELS NOUS FORMATS DE REVISTES

És un fet que internet, i tot el relacionat amb la xarxa de xarxes, ha canviat la forma de veure el món. Ara és molt fàcil transmetre informació a gran nombre de persones. Qualsevol pot crear una pàgina web, amb la qual presentar-se davant el món, i dir pràcticament tot el que li vingui en gana. Al llarg dels anys, s'ha assistit a un augment considerable de la quantitat de llocs web, i a la creació d'editors per fer el seu ús més senzill, i nous formats de text, desenvolupats per la seva consulta des de la xarxa. Tot això ha contribuït al gran creixement de les revistes electròniques, que presenten diversos avantatges respecte les escrites en format paper.
Fins fa una dècada, crear una revista era una mica car, i podia ser difícil fer-la arribar als compradors. Així que sempre hi havia el risc que fracassés. I encara més al cas de la ciència-ficció, pel relativament limitat del seu públic. De fet, existeixen diversos casos de publicacions d'aquest gènere, com la famosa "Nueva Dimensión" espanyola, i la majoria de "pulps" nord-americanes, que a la llarga van acabar corrent aquesta sort.
Però amb internet, els problemes econòmics i de distribució han desaparegut. Ara, molts col·lectius treuen regularment revistes amb format exclusivament electrònic, encara que naturalment el lector pot imprimir-se-la si li interessa. Com en general la gent que col·labora en elles ho fan sense ànim de lucre, les úniques despeses són las del servidor on està col·locada, i aquestes són fàcilment assumibles amb publicitat.
Així que en aquestes circumstàncies, no és gens estrany que des d'uns anys a aquesta part, s'hagi assistit a un veritable boom d'aquest tipus de publicacions, que a més del ja esmentat, tenen l'avantatge que poden ser llegides per gent de tot el planeta. L'estructura, comuna en totes elles, consisteix en la divisió en un percentatge que pot variar considerablement, entre articles de temàtica variada, i contes, tant de fantasia com de ciència-ficció.
Sobre les diferències, una de les principals és el suport utilitzat. Hi ha dos. El primer és l'HTML, cas de "NGC3660" o "El Sitio de Ciencia Ficción", que es caracteritza per que pot ser consultat en qualsevol navegador. El segon, que utilitzen "Qliphoth", i "AlfaEridani", és el PDF, que permet llegir i imprimir el text, però no modificar-lo. A més, amb ell, es baixa la revista d'un sol cop, en lloc d'un article cada vegada, com passa amb l'HTML.
Com ja s'ha esmentat, les persones que les fan no cobren gens per això. Així que totes aquestes revistes són gratuïtes, el que és un altre punt a favor d'una gran distribució. Un "inconvenient" de les publicacions de paper és que com s'han de vendre i a més paguen els seus col·laboradors, no poden treure tot el que reben, sinó que han d'escollir allò que saben que interessarà al públic fins el punt de gastar-se els diners que costen.
En canvi, aquest tipus de revistes, com no depenen d'aquests ingressos, gaudeixen d'una gran flexibilitat per definir el seu contingut. Així, gairebé tothom que hagi escrit un article o un conte que compleixi uns criteris mínims de qualitat, té la seguretat que la seva obra serà publicada més en un moment o altre. En conseqüència, i gràcies a elles, moltes persones que mai s'ho haurien esperat, poden veure una cosa seva publicat.
Ara bé, és cert que les revistes de paper s'han de pagar, però en canvi estan en un material que es pot guardar i consultar quan es vulgui. Això no passa amb les electròniques. Es poden imprimir, però no és el mateix, encara que només sigui per l'enquadernació. Així que no tot és perfecte. El que si s'ha de reconèixer és que ara el lector té accés a molta més informació que abans de l'aparició d'internet. I això és tot.
ã Carles Quintana i Fernàndez, 22 de desembre del 2002.
|
Descarregar l'article (5 Kb) |