Es van succeir les remors sobre el seu contingut i que l'autora tenia problemes per escriure'l. Es van anar filtrant notícies relacionades amb el que passaria i finalment, al juny del 2003, es va posar a la venda exclusivament en llengua anglesa. Es diu que només a nivell espanyol, va ser el llibre més venut de la setmana. I no estava en català ni en castellà. Jo vaig ser un dels que el vaig comprar i em vaig disposar a llegir-lo, amb la finalitat d'esbrinar, com diu a la contraportada, que era això tant important que esbrinaríem i quin dels personatges importants anava a morir.

       El primer que vaig veure és que seguia la regla instaurada pels anteriors exemplars i aquest és encara més gran, amb 766 pàgines. Si contínua a aquest ritme, no només corre perill de superar "El Senyor dels Anells", sinó que possiblement serà necessari rodar dues pel·lícules per a cobrir un sol llibre. Però si serveix perquè aquells lectors que siguin com a màxim adolescents, s'acostumin a llegir volums gruixuts a l'estil de "Joc de Trons", benvingut sigui.

       El comprador, al trobar-se amb un "maó" d'aquesta grandària, pot espantar-se i creure que la novel·la serà avorrida. Però no és el cas. Certament, quan es parla amb detall dels esdeveniments de la primera setmana de classe, com la presentació de la nova Professora de Defensa de les Arts Fosques (els posseïdors d'aquest càrrec duren a Hogwarts menys que un caramel a la porta d'un col·legi), un es pregunta si tot serà així. Però no. De seguida s'accelera l'acció.

       Parlant precisament d'aquesta, té lloc que el llibre gira al voltant dels exàmens NOM (Nivell Ordinari de Màgia), equivalents al graduat escolar d'últim curs d'EGB. Són importants perquè els seus resultats definiran les sortides professionals a les que es pot accedir. Així que la preparació dels exàmens comporta haver de fer molts deures i un gran estrès. Tot això està molt bé narrat.

       El problema és que, al ser l'autora anglesa, s'ha basat en el sistema britànic, que és diferent a l'espanyol. Aquí es fa una mitjana de les notes de tots els exàmens i el resultat decideix. En canvi, allà s'avalua cada assignatura per separat, sent important el resultat de totes per a saber si l'estudiant pot accedir o no a la carrera en que està interessat. Així que és possible que alguns lectors vegin tot això una mica confús.

       I ja que estic amb els errors, un dels més importants és que per alguna raó que no entenc, se suposa que els màgics s'han quedat clavats en alguna cosa semblant a l'Edat Mitjana, encara que existeixin ràdios, diaris, autobusos màgics i fotos. Així, els estudiants i el personal docent utilitzen pergamins i plomes d'oca per escriure. Encara que no ho veig molt creïble, si es mantingués la lògica interna de la història, doncs ho acceptaria.

       Però la qüestió és que els llibres i periòdics estan fets de paper i un dels professors utilitza un bloc de notes normal i corrent dels que es pot trobar a qualsevol papereria. En conseqüència, o aquestes persones utilitzen el paper per unes coses i el pergamí per a unes altres, el que trobo bastant difícil de creure, o J.K. Rowling es contradiu a si mateixa. Vostè, el lector, té la decisió en les seves mans.

       Hi ha una gran diferència entre aquesta novel·la i les anteriors. En elles, hi havia sempre un enemic interior i s'introduïa el lector en un joc d'equívocs, per despistar-lo respecte la identitat de l'autèntic culpable. Aquí, com ja s'esmenta explícitament als primers capítols, això ha anviat. L'enemic està fora i tots saben qui és. L'única incògnita és quins seran els seus passos. Naturalment, la meva boca està segellada en aquest aspecte.

       En el que no canvia és que es continua ampliant el món màgic. Així, es coneix detalladament el Ministeri d'Assumptes Màgics, situat sota terra, com qualsevol agència governamental secreta digne d'aquest nom. Abans, només s'havia visitat un jutjat a "Harry Potter i el Calze de Foc". En aquesta ocasió, es parla de tota la seva estructura. També es visita l'Hospital de Sant Mungo per a ferides i malalties màgiques. Allí fa la seva aparició estel·lar l'ex-profesor Gilbert Decors, víctima del seu propi malefici a " Harry Potter i la Cambra Secreta" i que està millorant.

       A més, s'amplia el mapa de Hogsmeade, l'única població no muggle del Regne Unit, i encara que semblava impossible després de tot el que ha passat, resulta que encara no es coneix tot Hogwarts. Em pregunto quins altres asos s'estarà guardant Rowling a la màniga respecte l'escola. I naturalment, no podria faltar la incursió al Bosc Prohibit. En resum, s'ofereix molta informació sobre llocs aconseguint no introduir massa novetats que confonguin al lector.

       On això si que s'esdevé és amb els encisos i maleficis. Es presenten molts de nous, tant ofensius com defensius. Hi ha un moment que s'utilitzen bastants en ràpida successió i si el lector no recorda tots i cadascun d'ells, és possible que es confongui i no sàpiga quin és quin ni l'efecte causat. I en determinades escenes, aquesta acumulació de dades pot convertir-se en un fre per seguir l'acció.

       Una cosa que s'ha d'agrair és el canvi que suposa la disminució de la importància del quidditch. L'autora té molt per contar. I encara que hi ha més pàgines, no és suficient. Així que s'ha de tallar per algun lloc. ¿I que millor que eliminar el quidditch, traient Harry Potter de l'equip d'una forma molt elegant? Així, lliure del temps que ocuparien els entrenaments i els partits, encara que aquests continuen tenint cert paper, Harry pot dedicar-se a coses molt més importants.

       Existeixen moltes més novetats, com un major equilibri del temps que els protagonistes passen dintre i fora de l'escola. Però tampoc és qüestió de carregar-se tot l'argument. Així que deixaré tot això i passaré a parlar dels personatges. S'amplia sobretot el coneixement dels esdeveniments anteriors al primer llibre, el que ajuda a saber per que certes coses són com són.

       Per exemple, augmenta el control del ministeri sobre els professors, el que possibilita a l'autora explicar com van aconseguir la feina. Encara que no és una informació necessària, sempre s'agraeix ja que enriqueix la història. A més, se'ls veu en situacions desconegudes fins el moment, que encara que naturalment no detallaré, també col·laboren a demostrar que no són personatges plans que es limiten a fer classe i que com tot ser humà, tenen sentiments.

       De totes maneres, no puc deixar d'assenyalar que el normalment pacífic Director Dumbledore demostra que no és per casualitat que és l'únic a qui tem Lord Voldemort, al entrar en combat de forma clarament espectacular. Em recorda al que li passa al Mestre Yoda al Episodi II al enfrontar-se al Comte Dooku. Suposo que serà casualitat, però la veritat és que la coincidència és curiosa.

       No puc dir gaire cosa més sense caure en el perill de fer un spoiler distretament. Sobre el trio de personatges principals, Harry, Hermione i Ron, no varien massa. Naturalment, ja són adolescents i Harry mostra una falta de paciència i una certa facilitat per a empipar-se que abans no existien. De totes maneres, és l'evolució normal d'una persona, com la seva total manca de tacte en la seva primera cita amb una noia, alguna cosa que tots hem experimentat alguna vegada.

       Coses semblants ocorren amb Hermione i Ron, que és qui més ha crescut dels tres. Crec que J.K. Rowling ha fet aquí un gran encert al mostrar que les persones canvien amb els anys i suposo que els lectors, sobretot aquells amb la mateixa edat que Harry Potter ho agrairan. De fet, recordo que la idea és que el lector al que en principi està destinat la sèrie, ja se sap que molts adults la llegeixen, creixi al mateix ritme que el protagonista.

       La darrera cosa que crec necessari assenyalar és que seguint el principi de l'anterior paràgraf, l'acció puja a un altre nivell. Ja no es tracta només dels estudis, els amics, etc. Sinó que apareix una nova capa, les baralles de caràcter estrictament polític entre Cornelius Fudge i Albus Dumbledore, que encara que segueixen una línia en absolut original, he trobat especialment interessant. Tal vegada serà perquè sempre m'ha interessat la política.

       En fi, això és tot. Com a conclusió dir que recomano la lectura del llibre i espero trobar més endavant en aquesta mateixa pàgina altres comentaris sobre ell.