
Fa uns anys, va aparèixer als cinemes la pel·lícula "Herois Fora d'Òrbita (Galaxy Quest)", una paròdia-homenatge d'Star Trek, on els antics actors de la sèrie sobreviuen fent anuncis i, sobretot, assistint a convencions on hordes d'afeccionats els assetgen amb la finalitat de que els signin autògrafs i, especialment, per fer-los sorprenents preguntes sobre detalls tècnics impensables fins i tot pels guionistes.
Jo vaig ser el primer en riure d'aquells nois que ho sabien tot sobre el "NSEA Protector", coneixement que era molt important a les seves vides, però no vaig poder deixar de pensar que molt del presentat allí existeix realment. Quan vaig anar a l'estrena de l'Episodi II de Star Wars, venia del treball, i em vaig trobar que jo, amb el meu vestit, contrastava moltíssim amb els jedis, siths, caçadors de recompenses i altres que omplien el vestíbul del cinema.
Aquesta és aquella gent que parla perfectament klingon, un dels idiomes de "Star Trek", se saben de memòria la vida de la comandant Susan Ivanova, de l'estació espacial "Babylon-5" i segurament poden dir a l'instant en que episodi i planeta de "Stargate SG-1" el coronel O'Neill ensopega amb una pedra repleta d'ideogrames. I sense dubte, deu haver molts exemples amb altres sèries del gènere que no conec.
Però tot això, encara que molt atractiu pels mitjans de comunicació, és només la primera capa del món dels afeccionats. La següent està formada per les persones que es dediquen a l'anàlisi de les sèries en tots els sentits, des de la justificació de la biologia de les diferents espècies fins a l'estudi de la tecnologia mostrada. És un vessant més creador i fins i tot hi ha persones, els escriptors dels diversos manuals sobre el tema i alguns conferenciants, que viuen d'això.
Són molts els articles i llibres que s'han escrit esmicolant tot el que envolta a les obres del gènere, siguin llibres, pel·lícules o sèries. Encara que la majoria de casos es limiten a un estudi de, per exemple, la potència de foc dels diferents models del "Enterprise", sempre es corre el perill, en aquest procés d'anàlisi exhaustiva, d'arribar a conclusions que ni per casualitat van passar per la ment de l'escriptor o guionista de torn.
És possible que alguns lectors pensin que estic exagerant. Però aquí està la ja clàssica pregunta de si Heinlein era feixista, que es basa en que a la novel·la "Tropes de l'Espai" es presenta una societat on per ser ciutadà i tenir dret de vot s'ha d'haver estat a les Forces Armades, o respecte a la "Nissaga dels Aznar", hi ha qui es pregunta si els thorbod, o homes grisos, l'enemic jurat de la Humanitat, simbolitzen a la Policia Armada franquista, més coneguda com els "grisos".
És aquest un dels principals problemes de l'estudi d'obres de la ciència-ficció, pensar des d'una perspectiva diferent a la de l'autor, sobretot en el plànol històric. Com exemple, si prenem un llibre qualsevol de l'Asimov clàssic, veiem que el paper de les dones és reduït o directament nul. Als nostres dies, la gent no dubtaria d'acusar-lo de masclista, però quan va escriure el gruix de la seva producció, la situació del sexe femení era bastant diferent a com ho és en l'actualitat, i ell no va ser capaç de superar la realitat del seu temps.
També es produeixen anàlisis de les sèries o novel·les des de fora de l'univers literari on estan situades i on poden tenir la seva justificació. Es pot acceptar i entendre l'extermini de tota una espècie en una guerra on només pot sobreviure un dels costats. Es tracta d'ells o nosaltres. Però si es treu aquest fet del seu context, es converteix en un acte totalment inacceptable, es miri com es miri, i susceptible de ser denunciat al Tribunal Penal Interplanetari.
Com em va comentar recentment un amic, la fi última d'aquestes novel·les i pel·lícules és entretenir-nos, i no induir-nos a debats eterns sobre la interpretació de cert passatge fosc, o que ens sembli que l'autor vulgui persuadir-nos que una forma de govern és millor que una altra. D'acord, hi ha alguns escriptors a qui se'ls pot acusar d'això. Però tampoc s'ha d'exagerar. Com diu el refrany, no s'ha de buscar cinc peus al gat.
Finalment, i com a resum, del que es tracta és que els afeccionats no s'ho han de prendre massa seriosament. Al cap i a la fi, és només ficció. No es tracta d'alguna cosa real ni són "documents històrics", com creien els alienígenes d'"Herois fora d'Òrbita", i hi ha vida més enllà de la ciència-ficció. I sobretot, recalcar que una amistat és més important que diferents comprensions d'una novel·la o pel·lícula.
© Carles Quintana i Fernàndez, 17 de març del 2004.
| Descarregar l'article (5 Kb) |