Seguint amb l'estudi que ens van encarregar sobre les diferents classes de naus que es troben amb la flota, parlarem en aquest lliurament sobre les naus Mon Calamari, que tanta importància van tenir durant la Guerra Civil Galàctica, quan eren els únics creuers dels que disposàvem. Encara que existeixen moltes classes, de les quals farem un breu recorregut, totes tenen una sèrie de característiques comunes.
La primera és que fins després de la Batalla d'Endor, quan per fi es va imposar l'estandardització, els Mon Calamari, alhora enginyers i artistes, dissenyaven les seves embarcacions mentre els construïen, el que els donava un aspecte orgànic, com si en comptes de ser construït, hagués crescut. En conseqüència no existien dos creuers exactament iguals, i el seu manteniment per tècnics no calamari era un infern.
L'altra característica distintiva, que s'ha mantingut a totes les naus, són els dispositius redundants, concentrats sobretot al motor i els blindatges. En el primer cas, és sobretot per assegurar que el navili pugui moure's encara que hagi sofert danys greus. És en els escuts on van innovar. Fins el MC90, cada generador era menys potent que el seu equivalent imperial, però tots junts oferien una protecció equivalent.
A més, quan un falla, l'energia pot ser recalanitzada als generadors més propers per continuar cobrint la zona afectada. Així, els escuts resisteixen un temps extra que pot significar la diferència entre la victòria i la derrota. Als models avançats, els generadors són més potents, però el sistema s'ha mantingut en ús. I fins aquí arriben els aspectes en comú. Ara parlarem de cada classe en particular.
MC40
|
|
L'Aliança va utilitzar al principi el lleuger MC 40, una nau d'exploració transformada. Construïts poc abans de la Batalla de Hoth, són ideals per a atacs llampec gràcies a la seva velocitat, la més alta de totes les naus MC, potència de foc i maniobrabilitat. També s'utilitzen per escortar creuers més grans i en missions d'exploració per regions disputades. |
MC60
|
|
Va ser el primer resultat de la contribució calamari a la guerra. Com els MC-80, dels que es parlarà a continuació, aquestes embarcacions van ser dissenyades originalment com naus de passatgers de luxe. |
Quan els Mon Calamari van decidir donar suport a l'Aliança, començaren a adaptar-los pel combat. Com eren més petits que els MC-80, el que feia més senzilla la seva modificació, es va començar amb ells. Encara que els seus motors són més petits que els del seu germà major, són millors, el que els permet mantenir la mateixa velocitat. Com a conseqüència, poden estar enquadrats tant a la línia principal de la flota com encarregar-se de missions d'exploració.
MC80
|
|
Va ser la primera nau de guerra de la que va disposar l'Aliança capaç d'enfrontar-se amb un destructor estel·lar imperial amb esperances de vèncer-lo. Igual que als models anteriors, es van construir com grans tubs cilíndrics que conduirien els calamaris a les estrelles i que tenien com a principal característica els grans finestrals longitudinals a traves dels quals podia veure's l'espai. |
Per adaptar-los per fins bèl·liques, se'ls va sotmetre a grans modificacions. Les finestres, que comprometien la seva supervivència en combat, es van cobrir amb plaques de blindatge, càpsules i protuberàncies aparentment amatents a l'atzar que contenen gran varietat d'equip. Finalment, es van col·locar dues ales que permetien la disposició de més armament i l'augment dels hangars. Al acabar, es va disposar d'una bona nau, la base de tots els desenvolupaments posteriors.
HOGAR UNO
|
|
Els navilis d'aquesta classe eren, quan es van construir, els més grans de la flota de l'Aliança. El primer, que li dóna el nom, va servir com insígnia de l'Almirall Ackbar a la Batalla d'Endor. A més del seu tamany, es distingeixen pel gran nombre d'estructures externes dorsals semblades a beines. El seu ús és variat, ja que s'utilitzen tant com contenidors de sensors, sistemes de comunicacions, ponts d'observació i centres de comandament. |
MC90
|
|
Al crear-se la Nova República, va canviar completament la política de la flota, l'objectiu de la qual ja no era conquistar espai, sinó mantenir-lo. En aquest nou escenari, es va descobrir que les naus calamari existents no s'ajustaven completament al perfil exigit. Així que es va decidir la construcció d'una nova classe, el primer creuer desenvolupat expressament pel combat. Es van poder corregir molts dels errors que s'havien descobert al MC80, el seu antecessor, i millorar els seus punts forts. Va augmentar la velocitat, la maniobrabilitat, es potenciaren els escuts i es va col·locar molt més armament. També s'ampliaren els hangars per poder acomodar 72 aparells, amb el que s'igualava el complement al d'un destructor estel·lar imperial. |
Però els principals canvis van ser dos. El primer consistia en un augment de la modularitat, el que feia més fàcil el manteniment i la reparació. El segon consistia en que es van adaptar tots els controls i pantalles perquè mostressin la informació en múltiples longituds d'ona. Així, a diferència del MC80, com ja s'ha assenyalat, poden pilotar-lo tripulacions de diverses espècies.
MC80B
|
|
Com s'acaba de comentar, els MC90 eren uns navilis completament nous. Això es traduïa en que es necessitarien anys abans que el primer entrés a formar part de la flota. Mentrestant, es va recórrer a una solució intermèdia consistent en una millora del MC80 que pogués vèncer en combat cos a cos a un destructor estel·lar imperial. Amb aquesta fi, es va millorar el blindatge i es reforçà el sistema ja existent de generadors d'escuts recolzats mútuament. |
Posteriorment, també s'ampliaren els hangars per a acomodar a més caces. Però com la longitud es va mantenir estable, aquestes millores es va aconseguir a costa d'una disminució dels cellers i del temps que podia mantenir-se la nau en funcionament sense rebre subministraments. A pesar d'aquestes modificacions, la velocitat es va mantenir constant.
MC100
|
|
El MC90 es va desenvolupar amb la finalitat de completar als veterans MC80s, però mai es va pensar com el seu substitut. No ha estat fins fa pocs anys, al ser suficientment tranquil·la la situació política, que es va decidir construir el MC100, el successor del MC80, que aquí es veu amb dues fragates d'escorta. Es va seguir el mateix mètode que amb el MC80B, però es va arribar més lluny. Mantenint una estructura semblant a la del seu antecessor, es van millorar els seus motors per anar més ràpid i es va allargar. Així va ser possible un augment substancial de l'armament i també s'ampliaren els hangars dels caces per donar cabuda a més quantitat. Amb aquests canvis, es va aconseguir un aparell netament superior a les seves contrapartides imperials. |
Però la gran novetat respecte els models anteriors és l'escut ocultador que absorbeix totes els senyals que hi impacten, impedint la detecció de la nau per qualsevol mètode. Desgraciadament, d'aquesta forma el navili està cec. Aquest problema ha estat resolt amb uns instruments especials que permeten a un jedi guiar-lo perfectament basant-se en la seva visió remota. En conseqüència, els MC100 gaudeixen del gran avantatge tàctic de poder situar-se en la reraguarda de les línies enemigues sense ser descobert. En aquests moments, la classe ja ha demostrat perfectament les seves possibilitats, així que s'està procedint a substituir els MC80 per aquests. Es calcula que en un parell d'anys haurà finalitzat el procés.
En conclusió: Aquestes són totes les classes de naus que han entrat en servei. És cert que s'estan construint naus encara més grans, com el MCC-150 Super Creuer amb una longitud de 7500 metres i una tripulació de 185.000, però com cap encara no forma part de la flota, no s'han comentat en aquest estudi que espero que trobin satisfactori.
Respectuosament,
Carles Quintana.
BIBLIOGRAFÍA
|
Descarregar l'article(9,27 Kb)
|
